Las fòrmas ancianas son : Maillac, sens data, Mailhac vers 1315. La prononciacion es [ma’ja] [1].
Segon Dauzat e Rostaing, lo nom pòt venir dau nom latin d'òme Magilius, o Mallius, emb lo sufixe -acum[2], latinizacion dau sufixe gallic -āco(n). Negre, Marcel Villoutreix, Ives Lavalada son per Mallius (mesme sufixe), considerat implicitament o explicitament coma latin [3],[4],[1].
Segon Delamarre, Malhac seriá lo resultat de Malliācon, la proprietat de Mallios (mallo-, mallio- son de tèmas de l'onomastica gallica) [5].
Malhac èra donc probablement una anciana granda proprietat antica qu'aviá per mestre Magilius o Mallius o Mallios.
la Benaize (nom francés)
La prononciacion es la [bə'nezə] [1]. Probablament identic a la Banisa, que passa a Banisa (AFI: /bɔˈɲezo/) e a Baïsa. L'etime celtic segon Xavier Delamarre seriá Banitiā, que ven benleu de l'indoeuropeu *gwenh², « femna ». 'Queu nom la Femna seriá un eufemisme per designar una divessa que chau pas nommar (coma per exemple Toutatis, « lo (diu) de la tribú ») [6].