Lo nom, prononciat [pella'beske], es format de puèg, del latin podium; lo luòc passèt jos la sobiranetat del comte-avesque de Caors Guilhèm de Cardalhac, d'aquí la referéncia a l'avesque [5].
Lopiac, coma Lopiac (Gironda) e los autres Lopiac. Loupiac ven d'un nom d'òme latin Luppius (Dauzat) o Loppius (Negre), ambe'l sufixe gallic (gallés, gal) -āco(n), latinizat en -acum[6],[7]. Lopiac èra donc probablament una anciana granda proprietat antica qu'aviá per mèstre Luppius o Loppius. La preséncia de -pp- geminada (dobla) permet la conservacion del timbre sord de la consonanta (un -p- simple se seriá sonorizat en -b-).
Martinhac vendriá del nom latin Martinius, derivat de Mart o Mars, diu roman, ambe'l sufixe -acum[8], latinizacion del sufixe gallés -ācon. Martinhac èra donc probablament una anciana granda propietat antica qu'aviá per mèstre Martinius. Se l'ipotèsi de Dauzat e Rostaing, Martinus + -iacum[9], èra solida, i auriá plan de derivats de tipe *Martinacus, *Martinanicus, Martinanus, etc, e n'i a pas, solament de noms coma Martigny, Martigné, Martigna, Martinhàs, Martinhargues, etc.
Courbenac (nom francés, probablament Corbenac en occitan), a l'oèst de la vila, dins la ribièra. Ambe'l sufixe gallés -ācon, vendriá de Corbū (ont es l' n ?) coma Corbenay[10], o d'un derivat *Corbinus del nom gallés Corbos (que se poguèt mesclar ambe'l latin Corvus[10]). Corbenac èra donc probablament una anciana granda propietat antica qu'aviá per mèstre Corb-.
Istòria
Aquesta seccion es voida, pas pro detalhada o incompleta. Vòstra ajuda es benvenguda !
Entre 1790 e 1794, Cazes (a l'oèst de la vila) foguèt annexat a Puèg l'Avesque. Entre 1795 e 1800, Lopiac (al nòrd-èst de la vila) e Martinhac (al nòrd de la vila) foguèron annexats a Puèg l'Avesque [11].
Castèl de L'Ichariá, de la familha Ichièr del Puèg, senhor de Puèg l'Avesque, vassal del comte-avesque de Caors (bastit al sègle XIII o al començament del sègle XIV).
La glèisa de Sent Salvador.
Glèisa de Sent Salvador, lo cloquièr e la tor de gacha.
Castèl Beauregard, los escalièrs dins la tor.
Lo riu de las Cledèlas (nom supausat).
Capèla Sent Miquèl dita dels Penitents.
Los balcons de l'anciana caminada.
Arada de prima pel milh.
Porcelana d'Òut, Virebent.
Vista d'ensemble de l'esclusa de Campastièr.
Glèia de Martinhac, fresca sus la vòuta de l'absida, Dieu que domina lo Mond.
Glèia de Martinhac, fresca sud, dintrada de Jerusalèm (= Paradís).
Glèia de Martinhac, fresca nòrd, los 7 pecats capitals.
Casas, lo vilatjòt e sa glèia romanica.
Le Méouré.
Castèl del Cairon.
Castèl Renaissença, castèl de L'Ichariá e tor Cairada.
↑Gaston Bazalgues, A la Découverte des Noms de Lieux du Quercy et des Communes du Lot, Les Éditions de la Bouriane et du Quercy, 2002, p. 119
↑Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 416
↑Bénédicte Boyrie-Fénié, Dictionnaire toponymique des communes, Gironde, ed. CAIRN e Institut Occitan, Pau, 2008, p. 200; cita Negre pel Loupiac de Gironda
↑Bénédicte Boyrie-Fénié, Dictionnaire toponymique des communes, Gironde, ed. CAIRN e Institut Occitan, Pau, 2008, p. 212, per Martignas
↑Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 438, a Martagny
↑ 10,0 et 10,1Xavier Delamarre, Noms de lieux celtiques de l'Europe ancienne, ed. Errance, 2012, p. 124