Montcabrièr. Montcabrièr es format de mont, del latin montem, e del nom de Guy de Cabrier, que fondèt la bastida en 1297 [4]. Pr'amor d'aquela informacion, la suposicion de Dauzat e Rostaing, un eslevatge de crabas, del latin capra + -arium[5], sembla pas convenir.
Pestilhac. Lo sufixe derivat de -āco(n) (sufixe gallés) sembla marcar l'origina, una anciana granda propietat antica, mas lo nom del mèstre es pas citat dins los manuals de toponimia coma lo Dauzat e lo libre dels Féniés. Benlèu un derivat de Postinius, atestat, o un cognomen format sus pistillum, « pilon, trissador », *Pistillius. Especulatiu.
Masièras. Lo nom ven del latin maceria, maceriae, a l'origina « paret de barradura en pèiras secas », mas que marca sovent la preséncia de roïnas de l'epòca romana (?), segon Dauzat e Rostaing [6].
Istòria
La comuna de Montcabrièr foguèt recampada entre 1795 e 1800 a Duravèl, atal coma Sent Martin lo Redond, Cazes-de-Marnac, Mazières (probablament Masièras en occitan) e Pestillac (probablament Pestilhac en occitan). Montcabrièr tornèt prene son indépendéncia comunala en 1840, amai recebèt de Duravèl Masièras e Pestilhac [7]. Pestilhac es pas luènh del borg, al nòrd, Masièras es a l'èst a 5 km.
↑Gaston Bazalgues, A la Découverte des Noms de Lieux du Quercy et des Communes du Lot, Les Éditions de la Bouriane et du Quercy, 2002, p. 117
↑Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 468
↑Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 455-456 a Mézière (La)