Duravèl pòt venir de l'adjectiu dura, que Gaston Basalgas glòsa coma « terra nusa », o eventualament del gallés duros, « fortalesa », ambe lo nom occitan val, deformat [5]. L'evolucion val > vèl, vel-, que s'explica pas, es pas isolada. Se rencontra tanben a Velbaser, sovent interpretat per analogia coma un Bèlvéser, a Valpronda, prononciat ([bel'prundɔ]), a Velromana, [belru'manɔ], en francés Valromane, comuna de Montagudet[6]; en Coserans (Gasconha), una val pòrta lo nom francés de Bellongue ([bel'lungɔ] ?) : vath longa.
Istòria
Modificacions del territòri comunal (1795-1893)
Entre 1795 e 1800, Duravèl recebèt Montcabrièr, Sent Martin lo Redond, Cazes-de-Marnac (nom francés, deu èsser Casas (de) Marnhac, nom supausat), Mazieres (nom francés, donc Masièras) e Pestillac (nom francés, donc benlèu Pestilhac).
En 1840, Duravèl perdèt Montcabrièr, comuna novèla, Mazieres e Pestillac, donats a Montcabrièr.
En 1893, Duravèl perdèt Sent Martin lo Redond, comuna novèla [7].
Ancian canton de Duravèl
Creat pendent la Revolucion francesa e suprimit en 1801 per efècte de la lei del 8 pluviôse an IX (28 de genièr 1801) intitulada « lei portant reduccion del nombre de justícias de patz » (traduccion del francés), l'ancian canton de Duravel compreniá las comunas seguentas :
Duravèl (5900 abitants al recensament de 1793, nombre improbable, que, malgrat plan d'annexions entre 1795 e 1800, Duravèl aviá pas que 2804 abitants en 1800; deu comprene una bona partida del canton);
Montcabrièr, 560 abitants en 1793, annexat a Duravèl de 1795-1800 a 1840;
Cazes-de-Marnac (nom francés, deu èsser Casas (de) Marnhac, nom supausat); lo vilatge es près de la RD 673, entre Sent Martin lo Redond e Montcabrièr), 200 abitants en 1793, annexat a Duravèl en 1795-1800;
Mazieres (nom francés, donc Masièras), 600 abitants en 1793, vilatge situat a l'èst de Montcabrièr, annexat a Duravèl en 1795-1800 e transferit a Montcabrièr en 1840;
Pestillac (nom francés, donc benlèu Pestilhac), vilatge situat al NNO de Montcabrièr, a pauca distància, 950 (?) abitants en 1793, annexat a Duravèl en 1795-1800 e transferit a Montcabrièr en 1840 [7];
Aglan (nom francés), vilatge a l'èst de la comuna, dins la ribièra d'Òlt, 450 abitants en 1793, annexat a Soturac entre 1795 e 1800;
Cavagnac (nom francés, donc Cavanhac), vilatge al nòrd de Soturac, 750 abitants en 1793, annexat a Soturac entre 1795 e 1800;
Couvert o Couverc (nom francés), vilatge al nòrd de la comuna, prèp de Bonaguil, 680 abitants en 1793, annexat a Soturac entre 1795 e 1800; (malgrat totas aquelas annexions, Soturac passèt pas que de 802 abitants a 983 entre 1793 e 1800, çò que fa dobtar de las donadas del recensament de 1793) [8];
Vira, 326 abitants en 1793, annexat a Tosac de 1795-1800 a 1841[9].
Pr'amor de l'irrealisme d'unas donadas, se pòt pas calcular la populacion totala del canton. Lo canton de Duravèl foguèt fusionat ambe lo de Puèg l'Avesque en 1801.