Cadurcio, atestacion del començament del sègle IX, sembla una marrida latinizacion. Dauzat evòca, sense certitud, un nom gallés d'òme *Cattusius, varianta intensiva de Catusius[5]. De las doás possibilitats enonciadas per Basalgas, una es absoludament impossibla : un nom latin d'òme Catius qu'auriá evolucionat cap a Catus (*Catus donariá Cado > Cad > Cat). L'autra possibilitat es una planta, Euphorbia lathyris, la catapuça, un purgatiu, dont una de las variantas del nom es la catuça[6]. Demorariá a explicar perqué lo nom es sense sufixe e a perdut sa finala femenina. E cossí un nom que deviá èsser encara quicòm coma catapuça al sègle IX seriá estat latinizat en Cadurcio ?
Xavier Delamarre fornís, en mai de Cadurcio, una fòrma de 1326, Caturcium, en latin, qu'esclaira la primièra e la justifica en partida, çò que permet d'eliminar totas las etimologias desprovesidas de r. Prepausa en prioritat un etime, catu-rission, justificat per un luòc situat près del Bourg-d'Oisans e escrit dins la Taula de Peutinger, Catorissium, format sus catu-, « batalha, combat » e benlèu -riss-, vengut ipoteticament de *-ret-s-, « corsa ». -R- foguèt donc absorbit. Lo sens seriá de « (luòc) de las corsas de combat » o, de preferéncia, « la proprietat de *Caturissios ». Delamarre dona una autra possibilitat, *Caturicion, la proprietat de *Caturicios. Caturios es atestat e *Caturicios es justificat per Caturicius, citat a Lion. Delamarre cita tanben, p. 335, un autre etime, Catussion[7], que cal rebutar, solide, pr'amor de las fòrmas ancianas. Totas aquelas fòrmas supausan logicament un redoblament de -t- (*Cattu-), doncas una varianta intensiva o ipocoristica de la fòrma normala, siquenon lo nom seriá estat *Cadús.
Salveson (nom supausat)
Salveson ven probablament d'un nom latin d'òme Salvitius, diminutiu de Salvus[8], ambe'l sufixe -onem.
Istòria
Catús annexèt Salvezou (nom francés) entre 1795 e 1800 [9].
↑Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 155
↑Gaston Bazalgues, A la Découverte des Noms de Lieux du Quercy et des Communes du Lot, Les Éditions de la Bouriane et du Quercy, 2002, p. 109
↑Xavier Delamarre, Noms de lieux celtiques de l'Europe ancienne, ed. Errance, 2012, p. 110, 291 e 335
↑Gaston Combarnous, Les noms de domaines gallo-romains à anthroponymes dans la cité des Lutevani et dans l’actuel arrondissement de Lodève (suite et fin), R.I.O., 1956 8-4 p. 267
https://www.persee.fr/doc/rio_0048-8151_1956_num_8_4_1565