Lo borg es bastit al bòrd extrème d'aquela fractura del causse que los geològues nomman l'esfondrament del Bolben. La vista s'entrauca dins la val de Segos (nom francés) e s'espandís fòrt luènh d'aquí cap a Sauset e Cáurs.
Per Gaston Basalgas, lo nom de Serinhac vendriá d'un nom d'òme latin Serenus, ambe'l sufixe -acum[4], latinizacion del sufixe gallés -ācon. Mas aquò donariá en realitat *Serinac. La causida de Dauzat e Rostaing es Serenius + -acum[5], la dels Féniés (venguda de Negre ?) es Serennius + -acum[6].
Ferrières (nom sus la mapa IGN), Ferrieres (sus la mapa de Cassini, a la fin del sègle XVIII) es benlèu Ferrièras en occitan. Lo nom es format de fèr, del latin ferrum, e del sufixe eretièr de -aria. Es motivat per la preséncia de minas de fèr o de fargas (fargas mai o mens industrialas) [7].
Istòria
entre 1795-1800, Ferrières-le-Grand foguèt annexat a Serinhac [8].