Lebrèlh. La segonda sillaba seriá lo gallés *brogilos, « pichon bòsc a l'interior d'una paret o d'un randal » [5], o « jove talhada, riba boscosa d'un riu » [6]. Mas quina es la primièra ? Lo parlar es luènh del lengadocian meridional, qu'a l'article definit masculin le. Deuriam aver Lo Bruèlh[7], o l'article es francés. Basalgas escriu : Lobrèlh [sic, per Lo Bruèlh] o Lebrèlh, ambe l'article aglutinat lo o le en tolosan [8].
Caminèl (nom probable). Derivat de camin, ambe sufixe diminutiu -èl, del latin ellu(s) ?
Sent Amanç. Del nom del primièr avesque de Rodés, al sègle V, en latin Amantius[9], d'aquí la grafia Amanç e non pas *Amans;
de Cabramòrta o, dins la lenga modèrna, de Crabamòrta. Sembla dificil d'acceptar un tal determinant en toponimia, qu'es benlèu lo resultat d'una confusion deguda a una atraccion paronimica (a un nom d'origina qu'èra pas mai comprés, confondut ambe Cabremòrta, pr'amor d'una semblança fonetica).
Istòria
Lebrèlh annexèt, entre 1790 e 1794, Caminel e Saint-Amans-de-Cabremorte (noms franceses) [10], donc benlèu Caminèl e Sent Amanç de Crabamòrta.
De la formacion de Montcuc de Carcin Blanc a mai de 2020, Lebrèlh èra comuna delegada. En mai de 2020, las comunas delegadas foguèron suprimidas e Lebrèlh perdèt tota existéncia administrativa [11].