Launaguet
Launaguet[1],[2],[3],[4] (Launaguet en francés) es una comuna lengadociana del departament francés de la Nauta Garona e de la region d'Occitània, ancianament de Miègjorn-Pirenèus. GeografiaComuna de l'airal urban de Tolosa situada dins son pòl urban en banlèga Nòrd de Tolosa, sus las ribas de l'Èrs Mòrt. Prèp del periferic de Tolosa. Accès
![]() Perimètre del territòriToponimiaLas fòrmas ancianas son Leonacum, Leonac, Leunacum, Launac, Launac, le tot shens data, Leonag en 1216, Leonaguet en 1548 [5], Launaguet en 1428 [6]. IstòriaLos escavaments efectuats en 1968 metèron al jorn d'instruments d'industria litica e de ceramicas provant que d'umans foguèron presents dins l'airal fa 7000 ans. Se trobèt pas de traças d'implantacion romana, mas es probable que tota una part de l'actuala comuna foguèt inclusa dins las tèrras d'una vasta villa galloromana que de vestigis ne foguèron descobèrts entre La Landa e Aucamvila. Aprèp las grandas invasions, quand Tolosa foguèt capitala del reialme visigòt, Launaguet foguèt partejada en dos par l'Èrs Mòrt, riu capriciós. Un sol pont, pont Anet o d'Annot, situat prèp de l'actual pont de l'Èrs permetiá d'anar cap al nòrd pel camin de Frontonh. Sus la riba drecha de l'Èrs, i aguèt lo territòri de Launac, probable un fèu senhoral concadat pels comtes de Tolosa, que contrarotlavan la rota, lo pont e un masatge nomenat Launaguet, diminutiu de Launac. Sus la riba esquèrra, l'abadiá de Sant Sarnin fondèt la salvetat de Matapesolh, masatge bastit prèp de l'actual quartièr del pont. Al sègle XIII, los fidèls de Simon de Montfòrt campèron al nòrd de Tolosa e n'estralhèron la salvetat. Matapesolh dispareguèt, mas Launaguet subrevisquèt. Venguèt una granda parròquia rurala que tanben ne dependèron Fontboscat e Crotz Senhada. A la dintrada de Tolosa, es un vilatge ont coabitan los rurals, trabalhadors de la tèrra, e los rics borgeses tolosenc tenant de demoranças campèstras. Las òbras sus l'Èrs foguèron menadas de 1745 a 1755 dessenhèron al site son aspècte actual. Pendent l'Ancian Regime, Launaguet èra de la diocèsi civila de Tolosa, doncas de la província de Lengadòc, de la generalitat de Tolosa, de l'archidiocèsi de Tolosa e de la senescauciá de Tolosa. Le vocable de la glèisa, annèxa de Sent Sarnin de Tolosa, es Sent Bertomiu. En 1790, Launaguet èra del canton de Bruguièras; en l'an IX, del canton de Tolosa-nòrd, en 1973, de Tolosa-14 [9]. En 1789, la parròquia es devesida en tres comunitats (Launaguet, Fontboscat e Aucamvila) mas es lo cònsol de Launaguet que foguèt cargat per administrar lo tot. Per favorizar las relacions amb lo quartièr dels Sables, lo pont de la Palanca foguèt bastit. Launaguet demorèt un vilatge rural mentretant l'installacion en 1830 d'una fabrica de tèrra cuèita e de ceramica sul domeni de Miramont pels fraires Virebent. Aprèp la Segonda Guèrra Mondiala los païsans desapareguèron e Launaguet se mudèc en vilatge de banlèga. Administracion
Demografia
Lòcs e monuments
Personalitats ligadas amb la comunaVéser tanbenLigams extèrnesNòtas e referéncias
|