Els dolços de fruites a la cuina turca són variats i diferents a les postres de fruites com les postres de codonyat. Aquests dolços tant es poden consumir com a postres en els àpats com també a l'hora del te o sols, fins i tot al carrer. A Turquia els dolços de fruites (turc: Meyve şekerlemeleri)[1] pot ser amb nous fresques (verda enter), carbasses, figues, codonyats, cireres, mandariner, albergínies, taronges amargues, taronges i les peles de taronges, entre altres.
Aquests dolços semblen, mes que la fruita en almívar, a la fruita cristal·litzada de Mèxic, ja que es fa servir calç viva en l'elaboració de tots, amb l'excepció de dolç de castanyes.
Els dolços de fruites turcs es fan especialment a la província de Hatay, al sud del país.[2] D'altra banda, els dolços de castanyes són especialitats de la ciutat i província de Bursa a Turquia.
Vegeu també
Referències
|
---|
Plats d'esmorzar: | | |
---|
Plats freds, meze i amanides: | |
---|
Formatges | |
---|
Sopes: | |
---|
Plats calents de menuts: | |
---|
Estofats, kavurma, dolma i sarma, börek, guisats, pilaf: | |
---|
Peixos i mariscs: | |
---|
Carn graellada o a la broqueta: | |
---|
Köftes (mandonguilles turques): | |
---|
Dolços i postres: | |
---|
Pans, entrepans, pans dolços i pastissos: | |
---|
Begudes: | |
---|
Salses i condiments: | |
---|