Ponsan que s'explica per un nom latin d'òme Pontius, dab lo sufixe -anum[2]. Ponsan qu'èra donc probablament ua anciana grana proprietat antica qui avèva per mèste Pontius. La bona grafia qu'es Ponçan. Lo nom Pontius qu'es famós pr'amor de Ponç Pilat (Pontius Pilatus).
Pera. Ponsan Pera que s'opausa probablament a Ponsan Sobiran. Mès, com un vilatge pòt pas estar qualificat de pera, que cau trobar ua auta explicacion. De segur, que pensan forçadament a ua aplologia, com *Ponçan Sant Pèr > *Ponçan Pèr. Mès que cau la glèisa sia dedicada a Sent Pèr. Justament, qu'es atau [3] ! Ara, que i a quauques dificultats. En gascon, que's ditz sent e pas sant; mès una aplologia qu'es possibla quan es parciala *Ponçan Sent Pèr > *Ponçan Pèr (cf. grèc amphiphoreus (ἀμφιφορεύς) > amphoreus (ἀμφορεύς), « amfòra »). Que cau tanben l'aplologia e sia anteriora a la disparicion de l'articulacion de -r finala. Dens *Ponçampèr, lo nom deu sent èra pas mei percebut (justament pr'amor disen Sent Pèr e pas Sant Pèr) e l'-r que segó un aute camin que dens lo nom deu sent : que's conservè en prenent ua finala vocalica; l'atraccion de pera que hascó benlèu barrar la vocala è. Ua grafia coërenta que seré Ponçampera.
en 1822, qu'annexèn La Fitte-Loupière [compréner : La Hita Topièra] a Ponsan Pera. De 1972 a 1993, Ponsan Pera que fusionè dab Berdoas, puish las duas comunas que se separèn [4]. Ponsan Pera qu'èra parròpia e La Hita Topièra sucursala (parròpia annèxa) [5].
Avant la refòrma cantonala de 2014, aplicada en 2015, la comuna qu'èra deu canton de Miranda ; qu'es adara deu canton Miranda-Astarac (burèu centralizator : Miranda).