Segon Dauzat, Basian que veng deu nom latin d'òme Basius, dab lo sufixe -anum[2]. Mes, segon Delamarre, Badios qu'es tanben un nom celtic [3] e lo resultat qu'es identic. Negre qu'aima mei un nom « romanic » d'òme, Badianus, inferit de Badius, emplegat sol[4].
Henri Polge qu'explica dens ua bona partida deu Gers, a l'excepcion de l'èst (diocèsis de Leitora e de Lombers), en mei de -n- intervocalica, n palatala (-nh- s'amudeish sovent dens los documents entre lo sègle XI e lo sègle XIII en gardar solament un -i-, puish torna paréisher eventualament (mei dens los toponimes en -ac que dens los en -an) a la fin de l'Edat Mejana. Basian que seré donc un ancian Basinhan. Henri Polge horneish pas las fòrmas ancianas a pròva de la soa teoria [5].