Dauzat e Rostaing que's pensan a bon dret Montpardiac ei format de Mont-, qui pòt representar ua simpla tuca, e deu nom ancian deu vilatge, doncas *Pardiac. Qu'explican aqueth darrèr nom per un nom latin d'òme inatestat, *Pardinius, derivat de Pardus, dab lo sufixe -acum[7], latinizacion deu sufixe gallés -ācon.
Mes si -n- intervocalica dispareish en gascon, -ni- intervocalica que mia normalament a nh. Pr'aquò, segon Xavier Ravier, Pardiac qu'èra Pardiniacu; que i agó supression de -n- intervocalica quitament quand èra palatalizada (-nh-); qu'en demorè ua traça qui permetó dens quauques cas eth restabliment dera nasala dentala [8].
Pardiac, qui sembla lo nom eponime deu comtat de Pardiac, qu'èra doncas probablament ua anciana grana proprietat antica qui avè benlèu per mèste *Pardinius. Qu'ei logic de pensar l'ajustadís de Mont se hascó peu castèth abans de s'espandir au vilatge (que i a enqüèra un castèth, plan plaçat per la defensa, lo deus comtes de Pardiac çò sembla, mes qui guarda pas gran causa de son estat medievau [9]) : lo mot mont qu'ei com l'anóncia d'un site defensiu. Negre non ditz arren de Montpardiac.
Istòria
Aquesta seccion es voida, pas pro detalhada o incompleta. Vòstra ajuda es benvenguda !
↑Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 465
↑Xavier Ravier, Le traitement de -n- palatal intervocalic dans certains toponymes de la Basse Bigorre, in Revue Internationale d'Onomastique, n° 17-1, 1965, p. 41, léger en linha https://www.persee.fr/doc/rio_0048-8151_1965_num_17_1_1877