Girocens
Girocens (Giroussens en francés) es una comuna lengadociana situada dins lo departament de Tarn e la region d'Occitània, ancianament de Miègjorn-Pirenèus. La comuna es reputada per sa produccion de tèrra cuècha pintada e vernissada al plomb. GeografiaLo vilatge es situat sus un puèg en dessús del val d'Agot entre La Vaur, Graulhet e Sant Somplesi dins lo departament francés de Tarn. Girocens se tròba a 40 km al nòrd-èst de Tolosa. Se va dins aquela vila per la rota departamentala 12 que jonh l'A68 al nivèl de l'entrada n°7 (Rabastens). ![]() IstòriaA l'origina, lo vilatge se situava a 1 km de son emplaçament actual. Una villa galloromana se trapava sus la riba d'Agot. De rèstas d'esculturas e de mosaïcas foguèron trobadas en 1899. Foguèt ocupada al sègle V pels visigòts que daissèron una necropòli (actualament als Martèls) que son nom ja èra Girocens, benlèu lo nom d'una persona (visigòt?) non identificada. A l'Edat Mejana, la populacion se desplacèt dins un castrum sul bauç a 80 m de naut. Se ne parla a partir de 1156. Mai naut al nòrd, un castèl, lo Puèg Masson, es bastit sus la riba d'Agot al sègle XIII. Lo senhor Almaric de Lautrec fa a Girocens una bastida. Alara una vila se desvolopèt e prosperèt, aparada de barris. La glèisa de Sant Salvi tornèt èsser bastida a la fin del sègle XIV. Entre 1330 e 1356, Gui de Comenge, senhor de la tèrra bassa d'Albigés, demorèt a Girocens. Foguèt al cap d'una banda de brigands e viviá de raubes e pilhatges de la region. En 1381, lo comte de Fois e Bearn, Gaston Febus venquèt aqueles pilhards dins lo plan d'Albi. A la mòrt del comte, Girocens dintrèt dins lo domeni de Carles VI. Puèi la vila passèt a Matieu de Fois e Graillis per Carles VII en 1425. Jos Carles VIII, lo domeni tornèt a la corona reiala. Mas Loís XIV de França balhèt la senhoriá a Francés de Gelas, vescomte de Lautrèc e marqués d'Ambres, en 1695. Demorèt dins sa familha fin a la Revolucion Francesa. Las terralhas de GirocensLo vilatge es conegut per sa produccion de tèrra cuècha pintada e vernissada al plomb dempuèi 1538. Al sègle XVI, existissiá una trentena de potièrs a Girocens. En 1618, fondèron una confrariá jol patronatge de santa Rufina. Los potièrs foguèron 50 pendent los sègles XVII e XVIII. De plats de color violeta, verda, jauna e blava son pintats pel rei Loís XIV. Jos la Regéncia, las comandas baissèron a causa de la concurréncia de la vaissèla d'estam e de faiença. Los potièrs produsián alara de vaissèla pus simpla per Loïsiana e Quebèc. Mas, la Guèrra de Sèt Ans e la conquèsta de Canadà pels angleses acaba aquel comèrci. En plen sègle XVIII, la terralha es pas mai de vam e remplaçada par la porcelana e l'argentariá. Los forns son destruits e la produccion cèssa al sègle XIX. Lo Musèu del País Rabastinés vesin consèrva una colleccion de mai de cent pèças. En 1991, la terralha renais mercé a l'associacion Arts e Terralhas de Girocens. AdministracionDemografia
Luòcs e monuments![]()
Eveniments
Nòtas e referéncias
Veire tanbenArticles connèxesLigams extèrnes |