Castras
Castras[1],[2],[3],[4] (Castres en francés) es una comuna lengadociana de Castrés en Lengadòc situada dins lo departament de Tarn e la region d'Occitània. Castres es conegut per èsser lo luòc de naissença de Joan Jaurés, e tanben per son musèu consagrat a l'escalpraire e pintor Francisco Goya. La catedrala de Sant Beneset, sèti episcopal de l'ancian diocèsi de Castras, es uèi la pus importanta de las glèisas de Castras, e data solament dels sègles XVII e XVIII. L'ostal de vila ocupa l'ancian palais episcopal, concebut al sègle XVII per l'arquitecta Jules Hardouin-Mansart, e acabat pel Jardin de l'Avescat concebut per André Le Nôtre. Près del palais, la torre de Sant Beneset, d'arquitectura romanica, es lo sol vestigi de la vièlha abbadiá benedictina. Lo gentilici es castrés -esa[5]. IdrologiaLa vila es asagada per Agot, riu originari de la montanha de Somalh e d'Espinosa. La ribièra raja d'èst en oèst e travèrsa Castras per se lançar dins Tarn cap a Sant Somplesi (Sant Sulpici). GeografiaCastras es una vila isolada situada al pè de la Montanha Negra e a ras de Sidòbre a una altitud de 172 m. TranspòrtsMentretant un aeropòrt permet de rejuntar París e Lion. Castras es religada al malhum de trins plan dinamic dempuèi 1865. Lo clima de Castras es de tipe aquitan oriental amb doas influéncias marcadas: mediterranèa e montanhòla. Tomba 760 mm d'aiga per an. La temperatura mejana es de 13 °C. Lo clima es plan contrastat, caud en estiu e freg en ivèrn. (mens de 0 °C). UrbanismeCastras es una vila amb plan de bastiments ancians e encartats monuments istorics. Aqueste patrimòni se compausa de:
IstòriaCastras èra una possession dels vescomtes d'Albi, puèi dels senhors e comtes de Castras. Foguèt reünida al domèni reial francés en 1519 per encausa d'una disputa de succession entre la filha de Boffillo de Jutge e los senhors de Labrit. AdministracionDemografia
Luòcs e monumentsPersonalitats ligadas amb la comuna
Véser tanbenLigams extèrnesNòtas
|