Aquesta seccion es voida, pas pro detalhada o incompleta. Vòstra ajuda es benvenguda !
Toponimia
Murat (atestacion Murato, al començament del sègle IX) es un derivat de mur, amb l'apondi del sufixe -atum, çò que dona lo sens d'una aglomeracion aparada per de muralhas[5],[6].
Canac : se l'origina es la meteissa que la de Chanac (Gavaudan), lo nom s'explica pel nom d'òme latin Canus e lo sufixe -acum; s'es la meteissa que per Chanac (Corresa), solucion mens probabla, lo nom s'explica pel nom d'òme latin Calo, Calonis, totjorn amb lo sufixe -acum. [7], latinizacion del sufixe gallés -*aco-. Seriá d'un biais o de l'autre una propietat rurala gallo-romana.
Boisseson : se l'origina es la meteissa que per Boisseson, es un compausat de buxea (del latin buxus, "bois", e sufixe collectiu -ea) e del gallés dunum, "puèg, fortalesa", o de buxetum (del latin buxus e sufixe collectiu -etum) e sufixe -onem[8]; mas Boisseson (masatge, anciana parròquia) es benlèu tot simplament un transferiment de Boisseson (la comuna situada prèp de Castras).
La Becièira (?) seriá un compausat de bèç amb lo resultat del sufixe latin -aria; la preséncia de l'article fa supausar una formacion occitana del segond millenari;
Candobre (?), en francés Candoubre, es un masatge situat sus la D162B, al moment que se partís en dos abans de confluir amb la D162, a quicòm coma 2,5 o 3km a l'OSO del capluòc. Se pòt conferir amb Cantobre, comuna de Nant, que deu èsser un *Cant-ò-briga, del celtic canto-, « redond, circular », e gallés briga, inaccentuat, « nautor, fortalesa » [9],[10]; mas i a doás diferéncias, o e non pas ò dobèrt, e lo t se sonoriza normalament pas en d dins una tala posicion. Se pòt tanben conferir amb Candesoubre[11] o Candezoubre[12], riu prèp d'Albina e de La Cabareda : Candobre es prèp d'un afluent de Vèbre (nom francés).
Istòria
Aquesta seccion es voida, pas pro detalhada o incompleta. Vòstra ajuda es benvenguda !
.svg)
.svg){kind=small}