Situada sus l'Asson a 5 km de Rièlmont. Lo vilatge es dominat per un puèg ont èra lo castèl fins a 1632.
Istòria
Primièrs diches sul castèl en 1032 e la vila en 1045.
Lombèrs èra una plaça fòrta fins a 1622.
Concili de Lombèrs :
Per arrestar l'expansion de l'"eretgia catara", Guilhèm, evesque d'Albi, convoquèt un concili en mai de 1165 a Lombèrs alara vila importanta del País d'Albi (env 2000 ab.). D'aquel concili arcavesques, evesques e abats d'Occitània (Narbona, Nimes, Tolosa, Agde, Castras, Galhac ...) rendèron l'arrèst que condamnava La sècta d'Olivièr (evesque catar)
Simon IV de Montfòrt sostengut pel papa prenguèt lo cap de la luta contra los catars e prenguèt Lombèrs e sos barris. L'influéncia locala de Lombèrs desapareguèt al profèit de la bastida de Reialmont fondada en 1272.
Pendent las guèrras de religion, lo castèl sul puèg e la vila de Lombèrs passèron dins los camps catolics o protestants.
La vila foguèt brutlada en 1622 pels protestants e las muralhas foguèron destruidas alara que Richelieu ordenèt tanben la destruccion dels castelars feudals, entre losquals lo castèl de Lombèrs.