Las fòrmas ancianas son Viragio, cap a 1100, Virag, en 1135, e segon Negre, Virac ven del nom latin d'òme Virius amb lo sufixe -acu-[5] , latinizacion del sufixe gallés -āco(n). Virac èra donc benlèu una anciana granda propietat antica qu'aviá per mèstre Virius. La causida de Negre supausa l'absorcion del segond -i- per -r-. Totjorn amb -acum, Dauzat e Rostaing considèran que lo nom de persona es un nom gallés d'òme, *Viros[6], causida qu'es pas luènh de la de Xavier Delamarre, Vīrios (de l'adjectiu vīro-, « just, vertadièr », diferent de viro-, « òme »); per Delamarre, lo nom d'origina seriá Uīriācon (aquò supausa tanben l'absorcion posteriora del segond -i-, fenomèn que, totjorn per Delamarre, sembla pas automatic : lo meteis etime mena segon el a Viriat e a Virieu[7], luòcs arpitans).
Istòria
Aquesta seccion es voida, pas pro detalhada o incompleta. Vòstra ajuda es benvenguda !
Abans la refòrma cantonala de 2014, aplicada en 2015, la comuna èra del canton de Monestièr; es ara del canton de Carmaux-2 Vallée du Cérou (en francés), doncas Carmauç-2 Val de Ceron.