Masamet
Masamet[1],[2],[3],[4] (Mazamet en francés) es una comuna lengadociana en Montanha Negra situada dins lo departament Tarn e la region Occitània. La vila coneguèt un ric passat industrial entre los sègles XIX e XX, especialament mercé a l'industria de deslanatge, que foguèt una vertadièra especialitat masametana, coneguda internacionalament. Lo gentilici es masametòl -a, var. m. masametòu[5]. GeografiaComuna situada al pè de la Montanha Negra, Masamet, es cap luòc de canton del departament de Tarn. ![]() La vila de Masamet es a proximitat de nombroses lacs e bacins : lac de Montanhés, lac de La Prada Bassa, bacin du Lampi nòu, lac de Camases, lac del pas de las bèstias, lac de Sant Pèire, lac de la Ravieja, lac del Mèrle . ![]() IstòriaLa vila seriá estat fondada d'en primièr a Autpol, en 413 pel rei visigòt Ataülf, sus un puèg rocós que domina l'emplaçament de la vila actuala. En 1212 pendent la crosada dels albigeses, Simon IV de Montfòrt assegèt la ciutadèla convertida al catarisme. Après quatre jorns de sèti, prenguèt la plaça e faguèt desròcar la fortalesa. Los abitants d'Autpol aguèron de s'installar dins la val, e fondèron un vilatjòt a la broa d'Arneta: Lo Mas d'Arneta, que vendriá pus tard Masamet. A partir de 1685 : l'Edicte de Fontainebleau obliguèt los protestants mazametans, forabandits de nombrosas professions, de se consagrar a l'industria e al negòci. En 1790 : Jean-Baptiste Meyer foguèt elegit primièr conse de la vila. La comunautat comptava 5 474 armas. En 1807 David Cabibel e nòu industrials van formar lo primièr ostal de negòci que portarà coma rason sociala, lo nom de Société des Casernes. Sens o saupre, venián de fondar las basas d'un esperit de comèrci que durariá 200 ans. En 1851 : Pierre-Elie Houlès importèt 2 balas de pèl de feda de Buenos Aires per ensajar de ne recoltar la lana. Tempativa qu'anava iniciar un saber-far novèl : la lana mòrta veniá utilizabla. Lo deslanatge èra nascut qu'anava assegurar una prosperitat economica extraordinària a la vilòta de Masamet entrò dins lo darrièr terç del sègle XX. AdministracionDemografia
Luòcs e monuments
Personalitats ligadas amb la comunaVejatz tanbenLigams extèrnes
Nòtas
|