La prononciacion es [munse'ɣy]. Las fòrmas ancianas son castrum Montis Securi en 1241, 1244, 1263, Montem Securum en 1243, 1244, 1246, Monte Securo en 1274 e 1295, Mons Securus en 1318-25, Monsegur, cap a 1330, etc[5].
Segon Dauzat e Rostaing, le nom de Montsegur ven del latin mons « mont », ambe'l latin securus, le « provençal » segur[6].
Segon Negre, Alan Novèl, B. Boyrie-Fénié, citats per Patrici Pojada, le nom de Montsegur ven de l'occitan mont e l'adjectiu segur, donc mont segur, en seguretat. Segon Astor, los Féniés, citats per Patrici Pojada, lo nom a lo sens de « segur, en seguretat, a l'abric del perilh ». Segon Miquèu Grosclaude, per Montsegur (Bearn), lo nom format de mont + segur marca la valor militara del lòc; segon Bouvier, citat per Patrici Pojada, per Montsegur (Droma), l'adjectiu segur, associat a mont, marca una bona fortificacion.
Segon Patrici Pojada, i a de Montsegurs de Bearn a Daufinat e son totis formats sul nom occitan mont e l'adjectiu segur. Lo toponime designa un lòc segur, aparat, naut, supausat a l'abric del perilh e qu'a donc una valor militara[5].
Comunas d'Arièja (Lengadòc e Gasconha) (comunas actualas, comunas que contenon de comunas delegadas, ancianas comunas, ancianas comunas vengudas comunas delegadas)
.svg)
.svg){kind=small}
