Escles
Escles es una comuna francesa, situada dins lo departament dels Vòges e la region de Lorena. GeografiaPartida eissida de l'article francés
Escles Es una municipalitat de la Vôge constituida de tres caserius : Maupotel, lo Void de Escles e lo Centre. Espina dorsal de las monts Falçs, la linha de parteja d'aigas entre mar del Nòrd e Mediterrani délimite lo sud del territòri : lo Madon, afluent de la Moselle, i nais a qualques quilomètres de la font de la Saône a Vioménil. Tèxte originau de l'article francés
Escles est une commune de la Vôge constituée de trois hameaux : Maupotel, le Void d'Escles et le Centre. Épine dorsale des monts Faucilles, la ligne de partage des eaux entre mer du Nord et Méditerranée délimite le sud du territoire : le Madon, affluent de la Moselle, y naît à quelques kilomètres de la source de la Saône à Vioménil. Comunas vesinas![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() IstòriaPartida eissida de l'article francés
![]() Escles, #que se'n coneis pas pas lo nom ancian, èra una bourgade gallo-romaine sus la via activa de Cor (Anautita-Saône) a la vallée de la Moselle. Un gué (vadum) en traversant lo Madon explica la denominacion del Void. Cap de-luòc d'un ban en comprenent tanben Lerrain e Vioménil, Escles aperteniá al bailliage de Darney. La siá glèisa, jol vocable de sant Étienne, èra lo banc d'un doyenné del archidiaconé de Épinal, al diocèse de Sant-Dié. La curació èra a la collation del capítol de Remiremont e al concors. A la Revolucion, Escles ven çò cap de-luòc d'un costat del district de Darney, costat absorbit l'an 1801 per aquel de Darney. La populacion arribada a lo sieu apogée l'an 1846 amb 1560 abitants. Lo pòble, al centre de la bohada descendent del 11 de julhet de 1984, a patit d'importants dégâts per la grêle e lo vent. Tèxte originau de l'article francés
![]() Escles, dont on ne connaît pas le nom antique, était une bourgade gallo-romaine sur la voie allant de Corre (Haute-Saône) à la vallée de la Moselle. Un gué (vadum) traversant le Madon explique la dénomination du Void. Chef-lieu d'un ban comprenant aussi Lerrain et Vioménil, Escles appartenait au bailliage de Darney. Son église, sous le vocable de saint Étienne, était le siège d’un doyenné de l'archidiaconé d'Épinal, au diocèse de Saint-Dié. La cure était à la collation du chapitre de Remiremont et au concours. À la Révolution, Escles devient le chef-lieu d'un canton du district de Darney, canton absorbé en 1801 par celui de Darney. La population atteint son apogée en 1846 avec 1560 habitants. Le village, au centre de la rafale descendante du 11 juillet 1984, a subi d'importants dégâts par la grêle et le vent. AdministracionDemografia
Luòcs e monumentsPersonalitats ligadas amb la comunaVéser tanbenLigams extèrnesNòtas
|