Àcid triacontanoic

Substància química	tipus d'entitat química
Massa molecular	452,459 Da
Trobat en el tàxon	Rhizophora apiculata, blat dur, Dicliptera roxburghiana, Traversia baccharoides, Achillea santolinoides, tabaquera, Morina kokanica, Achillea biserrata, Adenophora, Ampelopsis japonica, Artemisia roxburghiana, Bongardia chrysogonum, Carapa guianensis, Chlorophytum arundinaceum, Cornus capitata, Hellenia speciosa, Echinops niveus, Emilia sonchifolia, Panax pseudoginseng, Pedalium murex, Pertusaria ophthalmiza, Petrosia pellasarca, Schefflera rhododendrifolia, Morró, Terminalia chebula, Monosis parishii, Vachellia jacquemontii, Eucalyptus risdoni, Haloxylon salicornicum, Piper lolot, Piper sarmentosum, llorer-cirer, Radermachera sinica, Vitex divaricata, Lepra ophthalmiza i Eucalyptus risdonii
Estructura química
Fórmula química	C₃₀H₆₀O₂
SMILES canònic	Model 2D CCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCC(=O)O
Identificador InChI	Model 3D

L'àcid triacontanoic (anomenat també, de forma no sistemàtica, àcid melíssic) és un àcid carboxílic de cadena lineal amb trenta àtoms de carboni, la qual fórmula molecular és ${\displaystyle {\ce {C30H60O2}}}$. En bioquímica és considerat un àcid gras, i se simbolitza per C30:0.

L'àcid triacontanoic a temperatura ambient és un sòlid que fon a 93,6 °C. El seu índex de refracció val 1,4323 a 100 °C. És soluble en cloroform, disulfur de carboni i metanol. El seu nom comú, àcid melíssic, deriva de la paraula greca μέλισσα, que significa abella, ja que és present en el nèctar de les flors que atreuen les abelles.^[1] A la natura se'l troba en ceres animals, vegetals i minerals.^[2]

L'àcid triacontanoic, juntament amb d'altres àcids grassos de cadena molt llarga (de 20, 22, 24, 26, 28 i 30 àtoms de carboni) apareixen en pacients que pateixen malalties hereditàries del metabolisme, com ara la síndrome de Zellweger, la malaltia de Refsum, la malaltia de Menkes, l'adrenoleucodistrofia d'enllaç X.^[3]