Àcid tricosanoic
Àcid tricosanoicSubstància química tipus d'entitat química Massa molecular 354,35 Da Trobat en el tàxon
Hyphear tanakae ,
Haminoea templadoi ,
Smenospongia aurea ,
Aplysina lacunosa ,
Aplysina fistularis ,
Pseudosuberites ,
pa de gavina ,
Tripneustes esculentus ,
Kenaf ,
Amphimedon complanata ,
Callyspongia fallax ,
Erylus formosus ,
Ganoderma applanatum ,
Ganoderma tornatum ,
Populus tremuloides ,
magraner ,
galzeran ,
Traversia baccharoides ,
Streptomyces ,
lotus de l'Índia ,
Beilschmiedia anacardioides ,
Cecropia pachystachya ,
cúrcuma ,
Curcuma ochrorhiza ,
Monascus purpureus ,
pi insigne ,
Saussurea medusa ,
Corynocarpus laevigatus ,
Tripterygium hypoglaucum ,
Loranthus tanakae ,
Tripterygium wilfordii i
Cecropia glaziovii
Fórmula química C₂₃H₄₆O₂ SMILES canònic Identificador InChI Model 3D
L'àcid tricosanoic (anomenat també, de forma no sistemàtica, àcid tricosílic ) és un àcid carboxílic de cadena lineal amb vint-i-tres àtoms de carboni, la qual fórmula molecular és
C
23
H
46
O
2
{\displaystyle {\ce {C23H46O2}}}
. En bioquímica és considerat un àcid gras , i se simbolitza per C23:0.
Sonneratia alba a Bahowo Swamp, Manado, nord de l'illa de Cèlebes (Indonèsia )
L'àcid tricosanoic a temperatura ambient és un sòlid que fon a 77–79 °C. Cristal·litza en el sistema monoclínic , grup espacial P21 /a i la seva cel·la elemental té els següents valors: a = 9,4882 Å , b = 4,9574 Å, c = 65,2342 Å, α = 90°, β =127.6252° i γ = 90°.[ 1] A pressió reduïda de només 1 mm de Hg bull a 203-205 °C. El seu índex de refracció val 1,4252 a 70 °C. No és soluble en aigua. És molt soluble en dietilèter i lleugerament soluble en etanol .[ 2]
A la natura es troba a l'oli de cacauet i a la cera de les fulles d'olivera .[ 2] És l'àcid gras insaturat més abundant a les fulles (25,4 %) i a la tija (26,8 %) de Sonneratia alba , un arbre dels manglars . [ 3] S'ha identificat en peixos constituint un 2,7 % dels àcids grassos del tauró Chiloscyllium griseum ; el 3,20 % de Paramonacanthus nipponensis ; el 2,54 % de Gymnothorax favagineus ; i l'1,12 % de Dasyatis zugei .[ 4]
Referències
↑ Gbabode , G.; Negrier , P.; Mondieig , D.; Moreno Calvo , E.; Calvet , T. «Structures of the High-Temperature Solid Phases of the Odd-Numbered Fatty Acids from Tridecanoic Acid to Tricosanoic Acid » (en anglès). Chemistry – A European Journal , 13, 11, 05-04-2007, pàg. 3150–3159. DOI : 10.1002/chem.200600955 . ISSN : 1521-3765 .
↑ 2,0 2,1 «LipidBank - Fatty acid(DFA0023) ». lipidbank.jp. Arxivat de l'original el 2018-02-10. [Consulta: 9 febrer 2018].
↑ Priya D. , P. et al. «Sonneratia alba j. smith: a vital source of gamma linolenic acid (GLA) ». Asian J. Pharm. Clin. Res. , 5, 2012, pàg. 172-175. Arxivat de l'original el 2017-08-09 [Consulta: 9 febrer 2018].
↑ Ajeeshkumar , K.K. et al. «Biochemical Composition and Heavy Metal Content of Selected Marine Fish from the Gulf of Mannar, India ». Fishery Technology , 52, 2015, pàg. 164-169.