Pòrtas de Valença[1] (Portes-lès-Valence en francés) es una comuna occitana dau Daufinat, situaa dins lo departament de Droma e la region d'Auvèrnhe Ròse Aups.
Geografia
Istòria
Partida eissida de l'article francés
L'istòria e la vida actuala de Pòrtas-lès-Valéncia son indissociables de la siá situacion sus la una de las rotas méridiennes las mai freqüentades del continent europèu.
Lo Rhône, totjorn temut per las siás crussas (cossí en 1812, 1840, 1856 o 1993) a #èsser pendenta dels sègles l'ais principal de circulacion, malgrat las dificultats de la "remonta". Uèi corseté, si que non dompté, jògue pas encara, en esperant la futura connexion Rhin-Rhône, la foncion economica descomptada.
La via terrèstre, traçada dempuèi la préhistoire, condicionada per las Romains, reconstruite a la 18e sègle, a uèi lo primièr papièr. La rota, longtemps supplantée per la via ferrée, domina d'ara endavant amb l'A7 #que coneis flux estivals estonantes (mai de 60 000 veïculs per jorn en #èsser).
Se pòt apparaitre uèi coma una simpla banlèga valencian, Pòrtas possedís totun de caractèrs especifics fòrça marcats. Sortida d'una modèsta comuna a vocacion totalament agricòla, Fiancey, a conegut una extraordinària expansion ligada a la preséncia d'un complèxe ferroviaire entre los mai importants del sud-es de la França. E mai recentament, a atengut amb felicitat la siá reconversion dins vila industriala, sens renonciar doncas, mas en la en modernizant, a la siá foncion tradicionala de plaque-toumante pels transpòrts.
Tèxte originau de l'article francés
L’histoire et la vie actuelle de Pòrtas sont indissociables de sa situation sur l’une des routes méridiennes les plus fréquentées du continent européen.
Le Rhône, toujours redouté pour ses crues (comme en 1812, 1840, 1856 ou 1993) a été pendant des siècles l’axe principal de circulation, malgré les difficultés de la "remonte". Aujourd’hui corseté, sinon dompté, il ne joue pas encore, en attendant la future liaison Rhin-Rhône, la fonction économique escomptée.
La voie terrestre, tracée dès la préhistoire, aménagée par les Romains, reconstruite au 18e siècle, tient aujourd’hui le premier rôle. La route, longtemps supplantée par la voie ferrée, domine désormais avec l’A7 qui connaît des flux estivaux étonnants (plus de 60 000 véhicules par jour en été).
Si elle peut apparaitre aujourd’hui comme une simple banlieue de Valence, Portes possède pourtant des caractères spécifiques très marqués. Issue d’une modeste commune à vocation entièrement agricole, Fiancey, elle a connu une extraordinaire expansion liée à la présence d’un complexe ferroviaire parmi les plus importants du sud-est de la France. Et plus récemment, elle a réussi avec bonheur sa reconversion en ville industrielle, sans renoncer pour autant, mais en la modernisant, à sa fonction traditionnelle de plaque-toumante pour les transports.
Administracion
Lista deus cònsols successius
Periòde
|
Identitat
|
Etiqueta
|
Qualitat
|
2008
|
2014
|
Pierre Trapier
|
|
|
març de 2001
|
2008
|
|
|
|
Totas las donadas son pas encara conegudas.
|
Demografia
Luòcs e monuments
Personalitats ligadas amb la comuna
Véser tanben
Ligams extèrnes
Nòtas
- ↑ IEO_BdTopoc : http://bdtopoc.org