Llengües tucanes

Infotaula de família lingüísticaLlengües tucanes
Tipusfamília lingüística Modifica el valor a Wikidata
Distribució geogràficaAmazones nord-occidental
Classificació lingüística
llengua humana
llengua indígena
llengües ameríndies
llengües indígenes d'Amèrica del Sud Modifica el valor a Wikidata
Subdivisions
Tucano oriental
Tucano occidental
Distribució geogràfica
Codis
Codi Glottologtuca1253 Modifica el valor a Wikidata

Les llengües tucanes o tucano (també escrit tukano o tukáno) formen una família lingüística difosa per Colòmbia, Brasil, Equador i el Perú.

Contacte

Segons Jolkesky (2016) el contacte de llengües ha donat origen a similituds lèxiques entre el tucano i les famílies arutani, páez, sapé, taruma, witoto, sàliba, ticuna-yurí, pano, barbacoa, bora i chocó.[1] D'ací ha sorgit la hipòtesi macrotucana.

Classificació

Chacon (2014)

Hi ha uns 24 llengües tucanes: [2]

Tucano occidental
  • ? Cueretú †
  • Napo
    • Orejón (M'áíhɨ̃ki, Maijiki, Coto, Koto, Payoguaje, Payaguá, Payowahe, Payawá)
    • Correguaje-Secoya
      • Correguaje (Koreguaje, Korewahe, Caquetá)
      • Siona – Secoya
        • ?Macaguaje (Kakawahe, Piohé) †
        • Siona (Siona, Sioni, Pioje, Pioche-Sioni, Tetete)
        • Secoya (Piohé, Secoya, Siona-Secoya)
        • ?Tama †
Tucano oriental
  • Meridional
  • Occidental
    • Barasana – Macuna
      • Macuna (Buhagana, Wahana, Makuna-Erulia, Makuna)
      • Barasana (Barasano meridional, Paneroa, Eduria, Edulia, Comematsa, Janera, Taibano, Taiwaeno, Taiwano)
    • Cubeo-Desano
  • Oriental
    • Central
      • Tucano (Tukana, Dasea)
      • Waimaha – Tatuyo
        • Waimajã (Bara, Barasano septentrional)
        • Tatuyo
    • Septentrional
      • Kotiria – Piratapuyo
        • Guanano (Wanana, Wanano, Kotedia, Kotiria, Wanana-Pirá)
        • Piratapuyo (Waikina, Uiquina)
      • Pisamira – Yuruti

També inclou la llengua extinta i no classificada Miriti

La majoria d'aquestes llengües es parlen o parlaven a Colòmbia.

Jolkesky (2016)

Classificació interna segons Jolkesky (2016): [1]

Vocabulari

Loukotka (1968) enumera el següent vocabulari bàsic.[3]

llengua branca cap ull mà u dos tres
Tucano I dex-póa kaxpéri tomógha nĩkáno peáro itiáro
Uaíana I dé-paue kape oama ikãpeleko peápeleko itiapeleko
Tuyuca I déx-píu kaxfea uamo txixkálo peálo ixtiéro
Waikína I dax-púa káxfea umuká axkakiró péaro tíaro
Uantya I kapéga uamó
Bará I dex-féa kapéka anó hixkága peága tixtíaga
Uanána I dax-púa kaxpádi dapáro kéliã peáro tíaro
Uasöna II de-póue káxea oámu hikálo peálo itíalo
Tsölá II rix-fóa kuíri ámo híkã péga ixtíale
Urubu-Tapuya II re-kapeã uamon
Pamöä II rea-poá kapé uamon
Patsoca II kapé uamó
Möxdöá II rea-poa kapea oamó hikän pángara éteaná
Sära Sära lix-hóga káxea áma hohogá héaga ediaga
Omöá Sära dix-hóga káxea hóga héaga ediago
Buhágana Sära tix-hóga kaxea ámo kohága héaga ediága
Macuna Sära ri-hóga kaea ámo
Erulia Erulia lix-hóga káxfea uamó kóla héãlã edíala
Tsölöa Erulia rix-hóa káxea ámo gohé héa idía
Palanoa Erulia lix-hoá káxea ámo
Cubeo Cubeo hi-póbe hi-yakóli pubu kũinálõ pekálõã dópekelõã
Dyuremáwa Cubeo hi-póbi dya-kóli pilí kuináro pikáro dyobekiro
Hehénawa Cubeo hi-póbí ya-kóli pilí kwináro pikaːro yobekiro
Bahúkiwa Cubeo hí-póbi dyá-koli pilí kuinárõã pikárõã dyóbekirõã
Desána Desána dex-púru yéle mohópama yũhúge péye eléye
Chiranga Desána dix-púlu kudiru muhá uhúpũnu perú ilerú
Yahuna Yahuna líupukóa hiyakóli pitaka ínoho ípo makalaka
Tanimuca Yahuna dupukoa ñákua pitaka
Yupuá Yupuá kúele yaːkõá múho tzyundyá axpedyá aleddyá
Durina Yupuá kúrʔ díölö móhu chun apáina áʔalia
Coretu Coretu sí-roho sia-kokia muhú námare nahárakiare masírakiáre
Tama Occidental xixo-pué nakoba teyo káyapa choteyo
Coreguaje Occidental sixó-pués nankoká xẽte
Amaguaje Occidental zium-bue nañka hente teo kayapa toazumba
Icaguate Occidental hente toazumba
Siona Occidental sixum-bué nankoka enté teheke samú
Pjoje Occidental siom-pwö nánkoa höntö tayo kayayé toasoñé
Cóto Occidental tsíong ñákoa óteperé teyong tépe báwabwö
llengua branch aigua foc sol estel blat de moro jaguar destral
Tucano I axkó pexkáme mũhípũ yãxkõá ohóka yaí kumé
Uaíana I óko pekáne muhĩpü yõkõá olikaleko yéi kóme
Tuyuca I oxkó pexkámene mũhĩphfu yãxkõá ohólika yéi kumé
Waikína I axkó pexkáka axsé yapíkoa yó nodogé komé
Uantya I óko pekáme muipem ñokoam yahi kumúa
Bará I oxkó pexkáme mũhífũ yöxkóã ódixka yeído kómea
Uanána I kó pxtxáka sé yapítxoa iyó yaído kúma
Uasöna II óko pekáme múhípe yókóaː olíka yái komé
Tsölá II óxko péro múhífú yóxkõã ohólika yái kómea
Urubu-Tapuya II óko péro muipem ñokon oriká kumuá
Pamöä II hokó paʔáro muipem yakopaké oriká kumuä
Patsoca II óko pekaró muipum ñonkóãn oriká dyahi komé
Möxdöá II okó péro moépo áríka yáhi koméa
Sära Sära ida péame ómakani yoxkó ohólika yái kómea
Omöá Sära éde heáme amakai yoxkoá ohólika yái kumá
Buhágana Sära íde héame ómãkãyi yóxko oholika yái kumá
Macuna Sära íde éa úmakanö tapia áre yáiya
Erulia Erulia óxko heáme mũhihũ yõxkóã ohólika yái kumá
Tsölöa Erulia oxkó heáno muhíhú yoxkó ohólika yáí kúmoa
Palanoa Erulia óxko heáne muhíhu yoxkó ohólika yái kúmoa
Cubeo Cubeo okó toá auiyá abiákoa ueá yauí kométako
Dyuremáwa Cubeo okó toábo avía abíakoli veá dyaví hoekí
Hehénawa Cubeo okó toábo aviá abíakoli veá yawí hoéki
Bahúkiwa Cubeo okó toaːbo aviá abiákoli veá dyaví hoekí
Desána Desána dexkó peáme abé néyãxkã ohólexka ye kumé
Chiranga Desána dexko piámeʔe abé naiukamo húdeka diéche kumé
Yahuna Yahuna ókoa peká ihía tãapíã oáka yaia kómeá
Tanimuca Yahuna ókoa peka ayáka tapia wáka yáiya
Yupuá Yupuá déxko píele aué yóxkólo óo yí kúmi
Durina Yupuá pílö áwe yokolo óho diwórekö kúmi
Coretu Coretu kótapu hékiekie háya yákohe mitólikere híyai kumú
Tama Occidental okó toá enesé mañeguai keá edyai supo
Coreguaje Occidental óko toá ense mañokó weá chaí supú
Amaguaje Occidental óko toa ense manúko bea ayroyai supó
Icaguate Occidental toa enze mañoko
Siona Occidental oko toá ensé mañoko gueá ayroxai supó
Pjoje Occidental ókó towá öntsö mánioko wéa yaí súpo
Cóto Occidental óko towaʔa báñi túku béa yái dzöʔó

Protollengua

Reconstrucció del proto-tucano segons Chacon (2013): [4]

paraula proto-tucano
tercera persona, gènere masculí *-pi
agouti *wuɨ
formiga *meka
peix aracu *p’ot’ika
armadillo *pãmu
esquena *sõkɨ
ratpenat *ojo
gran *pahi
mossegar *kũ
negre *tj’ĩ
tinta vegetal negra *weʔe
sang *tj’ie
bufar *pu-
os *k’oʔa
trencar *p’ope (*poa)
pit *upe
palmera buriti *neʔe
capibara *kuetju
Dioscorea alata *japi
centpeus o boa *jãk’i
carbó vegetal *nitti
greix *neo
galta *wajo
masticar *tj’ãk’ɨ
xili *p’ia
fred *tjɨsi
capoc *jɨi
tallar *t’ɨtte
dansa ritual *p’aja
cérvol *jama
colom *ƭʃɨ-
ànec *p’ete
orella *k’ãp’o
ou *tj’ia
ancià *p’ɨkɨ
estructura elevada *kaja
acabar *pet’i
excrement *k’ɨt’a
cara *tj’ia
pare *pa-kɨ
femení *-k’o
foc *peka
peix (?) *waʔi
pescar, treure, colar *wajo
xarxa de pescar *p’api
flotar *paʔja
flor *k’oʔo
peu *k’ɨp’o
fruit *toa
Inga *p’ene
hort, poblat, fora *wese
recollir *tʃɨ-a
avi *jẽkku-
gra de raïm *ɨʔje
gespa *taja
blau, verd, immadur *tjɨ̃p’e
mà *pɨtɨ
cap (part del cos) *tj’ɨpo
pesat *t’ɨkkɨ
agró *jahi
forat *k’ope
calor *atjɨ
casa, formiguer *wɨ’e
colibrí *mimi
jo *jɨʔɨ
insecte *tjusi
jaguar *jai
blauet *tjãsa
saber *masi
llac *tj’itta
terra, territori *jep’a
larva *p’ekko
cama, genoll, cadera *jɨ̃ka
locatiu *-t’o
llunyà *tj’oa
guacamai *maha
home *ɨmɨ
mandioca *kɨi
mico *takke
mico, coatí *sisi
mosquit *mɨte
boca *tj’ɨse (*jɨ-ʔo)
nom *wãmi
melic *tʃõp’ɨ
persona gramatical animada que no és la tercera -p’ɨ
nas *ɨ̃kʷ’e
paca *seme
peix pacu *uhu
<i>Rhynchophorus</i> *pĩko
lloro *wekko
camí *maʔa
pècari *tjẽse
penis *no-
gent *p’ã-tjã
planta, plantar *otte
verí *tjima
ceràmica, terrissa, olla *sot-
pupunha *ɨne
vermell *sõʔa
riu *tj’ia
arrel *t’ɨ̃k ’o
fregar *sĩk’e
dormir *kã-
fumar carn *sɨʔjo
serp *ãja
aranya *p’ɨpɨ
esperit, ancestral *wãtti
prémer *p’ipo
aturar *nɨk’V
pedra *k’ɨ̃ta
pal, porra *tu-tu
inflar *p’upi
tapir *wekkɨ
termita *p’utu
espina *pota
tres *ɨt’ia
tro *wɨ̃po
gripau *p’opa
tabac *mɨt’o
formiga tocandira *piata
llengua (òrgan), fetge *tj’eme
dent *k’õpi
tortuga *k’oɨ
tucà *tj’ase (?)
peix traira *t’oje
arbre *tjũkkɨ
orinar *k’one
bixa *p’õsa
esperar *kʷɨt’e
vespa *utti
aigua *okko
blanc *p’o-
esposa *t’ɨ̃po
vent *wĩno
dona *t’õmi-
picot *kone
moniato *jãp’o
vosaltres *mɨ-tja

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 Jolkesky, Marcelo Pinho De Valhery. 2016. Estudo arqueo-ecolinguístico das terras tropicais sul-americanas. Ph.D. dissertation, University of Brasília.
  2. ↑ Chacon, Thiago International Journal of American Linguistics, 80, 3, 2014, pàg. 275–322. DOI: 10.1086/676393.
  3. ↑ Loukotka, Čestmír. Classification of South American Indian languages. Los Angeles: UCLA Latin American Center, 1968. 
  4. ↑ Chacon, Thiago (2013). On Proto-Languages and Archaeological Cultures: pre-history and material culture in the Tukanoan Family. In Revista Brasileira de Linguística Antropológica. Vol. 5, No. 1, pp. 217-245.