El mawayana (Mahuayana), també coneguda com a mapidian[1] (Maopidyán), és una llengua arawak moribunda del nord d'Amèrica del Sud. El parlen una dotzena de persones grans que viuen en pobles ètnics waiwai i tiriyó al Brasil i a Surinam.[2]
Classificació
Aikhenvald (1999) llista el mawayana (i possiblement el mawakwa com a dialecte) juntament amb el wapishana sota una branca de Rio Branco (Arawak septentrional) de la família Arawak. Carlin (2006:314) assenyala que el mawayana "està estretament relacionat amb el wapishana" i segons Ramirez (2001:530) comparteixen almenys el 47% del seu lèxic.
Fonologia
El mawayana té, entre les seves consonants, dues implosives, /ɓ/ i /ɗ/, i el que s'ha descrit com un "ròtica fricativitzada retroflexa", representada amb ⟨rž⟩, que comparteix amb el wapishana. Els sistemes vocàlics contenen quatre vocals (/i-e, a, ɨ, u-o/), cadascuna de les quals té una contrapartida nasalitzada.[3]
Consonants
Els fonemes consonàntics mawayana són:[2]
|
t |
k |
ʔ
|
ɓ |
ɗ |
|
|
|
ɗʲ |
|
|
|
ʧ |
|
|
|
ʃ |
|
|
|
ɾ |
|
|
m |
n |
|
|
w |
j |
|
|
Vocals
Els fonemes vocàlics mawayana són:[2]
Les vocals tenen un contrast tant nasal com de longitud.
Morfologia
Afixos personals del mawayana:[2]
1 sg. |
n-/m- -na
|
2. sg. |
ɨ-/i- -i
|
3. sg. |
ɾ(ɨ/iʔ)- -sɨ
|
3 refl. |
a-
|
1 pl. |
wa- -wi
|
2. pl. |
ɨ- -wiko
|
3. pl. |
na- -nu
|
Afixos verbals del mawayana:[2]
thematic |
-ta, -ɗa, -ɓa
|
present |
-e
|
reciprocal |
-(a)ka
|
adjectival |
-ɾe, -ke
|
Morfosintaxi
El mawayana té una morfologia polisintètica, principalment marcadora de l'inici i amb sufixos, tot i que hi ha prefixos pronominals. Els arguments verbals s’indexen en el verb a través de sufixos de subjecte en verbs intransitius, mentre que en vers transitius amb prefixos d’agents i sufixos d’objectes (Carlin 2006).
Referències
Bibliografia
- Aikhenvald, Alexandra Y. «The Arawak language family». A: The Amazonian languages. Cambridge: Cambridge University Press, 1999, p. 65–106.
- Carlin, Eithne B. «Feeling the need. The borrowing of Cariban functional categories into Mawayana (Arawak)». A: Grammars in contact: A cross-linguistic typology. Oxford: Oxford University Press, 2006.
- Carlin, Eithne B. «Nested identities in the Southern Guyana-Surinam corner». A: Ethnicity in ancient Amazonia: Reconstructing past identities from archaeology, linguistics, and ethnohistory. University Press of Colorado, 2011, p. 225–236.
- Carlin, Eithne B. «The native population: Migration and identities». A: Atlas of the languages of Suriname. KITLV Press, 2002, p. 11–45.
- Carlin, Eithne B. «Movement through time in the southern Guianas: deconstructing the Amerindian kaleidoscope». A: In and out of Suriname: Language, mobility, and identity. Leiden: Brill, 2013.
- Ramirez, Henri. Línguas Arawak da Amazônia setentrional (en portuguese). Manaus: Universidade Federal do Amazonas, 2001.
|
---|
Llengua oficial | |
---|
Llengües regionals | |
---|
Llengües indígenes | |
---|
Interllengües | |
---|
Llengües de signes | |
---|
|
---|
Llengua oficial | |
---|
Llengües regionals | |
---|
Llengües indígenes | |
---|
|
---|
Llengua oficial | |
---|
Llengües indígenes | |
---|
Altres llengües | |
---|