PROFILPELAJAR.COM

Tuxá
Tipus	llengua, llengua morta i llengua extinta
Ús
Autòcton de	Estat de Bahia i Pernambuco
Estat	Brasil
Classificació lingüística
	llengua humana; llengua indígena; llengües ameríndies
Codis
ISO 639-3	tud
Glottolog	tuxa1239
Ethnologue	tud
IETF	tud

El tuxá o tushá (també anomenat todela, rodela, carapató i payacú) és una llengua indígena del Brasil actualment extinta i parlada en el passat per membres del poble tuxá als estats brasilers de Bahia i Pernambuco. Un equip d'investigadors va aconseguir contactar, en 1961, dos ancians que recordaven algunes paraules de la llengua tuxá original. Actualment el grup ètnic té uns 1.600 membres, encara que tots ells usen actualment el portuguès.^[1]

Distribució geogràfica

Curt Nimuendajú (1946) situa el territori dels tuxá en el segle xviii (al costat del d'un altre grup anomenat rodelas) enfront de la desembocadura del riu Pajeú al São Francisco, al costat del territori dels pankararú. A principis del segle XX els últims tuxá vivien a les localitats de Rodelas (Bahia) i Cabrobó (Pernambuco).

Rodelas (Bahia), és una localitat més o menys aïllada, pot arribar-se des de Belém do São Francisco en vehicle fins a Itacuruba, 30 aigües avall, i a partir d'aquí s'arriba a Rodelas en canoa recorrent 5 km aigües amunt. L'assentament indígena és una extensió del carrer principal de la ciutat de Glória, a la qual pertany Rodelas. La població indígena manté relacions tibants amb la població de Glória, pel fet que han existit alguns conflictes entre els dos grups. En aquest assentament viuen 200 indígenes que a penes disposa de l'Illa d'Asunción (d'uns 3 km de llarg per mig quilòmetre d'ample). L'única cosa que resta de la cultura pròpiament indígenes són les danses tradicionals, que ara es canten en portuguès havent-se abandonat per complet la llengua indígena. En 1961 cap dels membres entrevistats dels tuxá de Rodelas va ser capaç de recordar ni una paraula de la llengua tuxá. Encara que dues dones expulsades del grup que per aquesta època vivien en Juazeiro (Bahia) van ser capaces de recordar unes 30 paraules de l'idioma tuxá.

A Cabrobó (Pernambuco) es va trobar a algun tuxá que va recordar una paraula de la llengua, que feia més de 100 anys que no es parlava a la localitat. Aquest informant va explicar que el seu pare coneixia algunes paraules però que ja aquest havia usat sempre el portuguès com a llengua de comunicació usual.

Vocabulari

Loukotka (1968)

Loukotka (1968) dona una llista d'ítems bàsics de vocabulari.^[2]

glossa	Tushá
orella	kramakeː
dents	takaí
home	zyunkurun
sol	enkeː
lluna	zyerõmeːkeː
terra	zyerintin

Pompeu (1958)

Vocabulari tuxá recollit per Antônio Likaro i Cordorina a Rodelas:^[3]

Portuguès (original)	Anglès (traduït)	Tuxá
sol	sun	enkê
lua	moon	jerõmêkê
céu	sky	eisrêmêkê
terra	earth	jerintin
Rio São Francisco	riu São Francisco	Kaleshí
homem	man	junkurun
mulher	woman	lãkãtí
menino	boy	jití
menina	girl	kaití
cabelo	hair	tixí
dente	tooth	takaí
orelha	ear	kramákê
cachimbo	smoking pipe	tôrú
teiú	Tupinambis lizard	tishiriú

Referències

↑ Meader, Robert E. Indios do Nordeste: Levantamento sobre os remanescentes tribais do nordeste brasileiro. Brasilia: SIL International, 1978.
↑ Loukotka, Čestmír. Classification of South American Indian languages. Los Angeles: UCLA Latin American Center, 1968.
↑ Pompeu Sobrinho, Thomaz. 1958. Línguas Tapuias desconhecidas do Nordeste: Alguns vocabulários inéditos. Boletim de Antropologia (Fortaleza-Ceará) 2. 3-19.