PROFILPELAJAR.COM

Llengües quítxues en blau i llengües aimara en taronja.

Quechumara o quechuamarán és una hipotètica macrofamília de llengües ameríndies conformada per dues famílies dels Andes Centrals: la quítxua i la aimara.

Independentment de la validesa d'aquest grup de llengües, es reconeix que en virtut del desenvolupament de les cultures andines, existeix com a resultat un contacte i convivència en el temps i l'espai,^[1] perquè presenten segles d'interacció i difusió mútua.

La validesa d'aquesta macrofamília no té consens, no obstant això, comparacions de tipus estructural morfològic, sintàctic i semàntic donen suficient solidesa a l'opinió de l'origen comú, com la més probable.^[2]

La família quechumara fou proposada per Terrence Kaufman,^[3] va ser posada en dubte per Willem Adelaar, qui pensa que les similituds són producte del préstec lingüístic,^[4] mentre que Lyle Campbell sospita que la proposta és vàlida, encara que considera que no ha estat demostrada de manera concloent.^[5]

Moulian et al. (2015) planteja la llengua puquina de la Cultura tiahuanaco com una possible font d'alguns dels vocabulari compartit entre quítxua, aimara i mapudungun.^[6]

Una anàlisi computacional automatitzada (ASJP 4) de Müller et al. (2013)^[7] també agrupa el quítxua i l’aimara. Tanmateix, atès que l'anàlisi es va generar automàticament, l'agrupació es podria deure a un préstec lèxic mutu o a l'herència genètica.

Evidències

Es considera que els sistemes fonètics són gairebé idèntics, tret que el proto-quítxua no presenta la lateral (l) i el quítxua no té la nasal vetllar intervocàlica (ŋ).

En la reconstrucció del proto-quítxua i del proto-aimara, es troba que un 25% del lèxic és virtualment idèntic, incloent el cultural i el de naturalesa bàsica, encara que la resta és molt diferent. A més l'estructura morfològica de totes dues famílies és estrictament la mateixa.

Les diferències són també molt importants, i es troben en l'estructura de la paraula, de l'arrel i de la síl·laba.^[2]

La següent és una comparació entre algunes paraules d'ús freqüentː

Català	Quítxua	Aimara
jo	ñoqa	naya
tu	qam	juma
ell	pay	jupa
ull	nawi	nalra
pèl	chukcha	ñikuta
dit	ruk'ana	luk'ana
menjar	mikuna	manq’ayaña
beure	ukyay, ukyana	umaña
estimar	munayi, waylluy	munaña, amawaña

Parentiu

S'ha teoritzat que les llengües quítxues i aimares pertanyerien a un grup major anomenat andí per similituds a nivell dels trets tipològics. Aquest al seu torn formaria part de la controvertida macrofamília de les llengües ameríndies.

Llistes Swadesh

Llista Swadesh (100 paraules) de protoquítxua i protoaimara per Rodolfo Cerrón Palomino (2000):^[8]

№	GLOSSA	PROTOQUÍTXUA	PROTOAIMARA
1.	jo	ja-qa	na-ja
2.	tu	qam	huma
3.	nosaltres	ja-qa-nčik	hiwa-sa
4.	aquest	kay	aka
5.	aquest	čay	uka
6.	qui	pi	qači
7.	què	ima	qu
8.	no	raja	hani
9.	tot(s)	λapa	taqi
10.	molt(s)	ačka	aλuqa
11.	un	ŝuk	maia
12.	dos	iŝkay	paia
13.	gran	hatu(n)	haĉ’a
14.	llarg	suni	suni
15.	petit	učuk	hisk’a
16.	dona	warmi	marmi
17.	home	qari	čača
18.	persona	runa	haqi
19.	peix	čaλwa	čǎλwa
20.	ocell	pisqu	amač’i
21.	gos	aλqu	anu(qa)
22.	poll	usa	lap’a
23.	arbre	maλki	quqa
24.	llavor	muhu	atʰa
25.	fulla	rapra	lapʰi
26.	arrel	sapʰi	asu
27.	escorça	qara	siλp’i
28.	pell	qara	lip’iči
29.	carn	ayča	hanči
30.	sang	yawar	wila
31.	os	tuλu	ĉ’aka
32.	grassa	wira	lik’i
33.	ou	runtu / ruru	k’awna
34.	banya	waqra	waqra
35.	cua	ĉupa	wič’inkʰa
36.	ploma	pʰuru	pʰuyu
37.	pèl	aqča / čukča	nik’uĉa
38.	cap	uma	p’iqi
39.	orella	rinri	hinču
40.	ull(s)	ñawi	nawra
41.	nas	sinqa	nasa
42.	boca	simi	laka
43.	dent(s)	kiru	laka ĉ’akʰa
44.	llengua	qaλu	laqra
45.	ungla	ŝiλu	šiλu
46.	peu(s)	ĉaki	kayu
47.	genoll(s)	qunqur	qhunquru
48.	mà(s)	maki	empara
49.	panxa	paĉa / wiksa	puĉa(ca)
50.	coll	kunka	kunka
51.	sins	ñuñu	ñuñu
52.	cor	ŝunqu	čuyma
53.	fetge	k’ipĉa(n)	k’ipĉa
54.	beure	upya-	uma-
55.	menjar	mikʰu-	manq’a- / palu-
56.	mossegar	kani-	aĉu-
57.	veure	rikʰu-	uλa-
58.	sentir	uya-	iša-
59.	saber	yaĉa-	yaĉi-
60.	dormir	puñu-	iki-
61.	morir	wañu-	hiwa-
62.	matar	wañu-či-	hiwa-ja-
63.	nedar	wayt’a-	tuyu-
64.	volar	pʰaya-ri-	hala-
65.	caminar	puri-	sara- / wasa-
66.	venir	ŝa-mu-	huta-
67.	recolzar-se	anĉ’a-ra-	haqu-ši-
68.	asseure's	taya-ku-	uta-ĉ’a-
69.	parar-se	ŝaya-ri-	saya-
70.	donar	qu-	čura-
71.	dir	ñi-	saya-
72.	sol	rupay	lupi
73.	lluna	kiλa	paqši
74.	estrella	quyλur	wara(wara)
75.	aigua	yaku	uma
76.	pluja	tamya / per a	haλu
77.	pedra	rumi	qala
78.	sorra	aqu	č’aλa
79.	sòl	paĉa	uraqi
80.	núvol	pʰuyu / pukutay	qhinaya / urpi
81.	fum	q’usñi / quntay	iwq’i
82.	foc	nina	nina
83.	cendra	uĉpa	qhiλa
84.	cremar	k’añay	nak’a-
85.	camí	ñayani	tʰaki
86.	turó	urqu	quλu
87.	vermell	puka	čupika
88.	verda	q’umir / ĉiqya(q)	č’uqña
89.	groc	q’iλu / qarwa	tuyu
90.	blanc	yuraq	anq’o
91.	negre	yana	ĉ’iyara
92.	nit	tuta	aruma
93.	calenta	q’unu	hunĉ’o
94.	fred	čiri	tʰaya
95.	ple	hunta	pʰuqa
96.	nou	muŝuq	mačaqa
97.	bo	aλi	aski
98.	rodó	muyu	muruqu
99.	sec	čaki	waña
100.	nom	suti	suti

Referències

↑ Walter Paz 2008, La relación quechumara, estructuras paralelas de las lenguas aimara y quechua.
↑ ^2,0 ^2,1 PROEL 2013, RAMA QUECHUAMARÁN Proel | Apartado 49050 - 28080 Madrid
↑ Kaufman, Terrence (1990). "Language History in South America: What we know and how to know more". In David L. Payne. Amazonian Linguistics. Austin: University of Texas Press. pp. 13–74.
↑ Adelaar, Willem (1992). "Quechuan Languages". In W. Bright. Oxford International Encyclopedia of Linguistics. 3. New York, Oxford: Oxford University Press. pp. 303–10.
↑ Campbell, Lyle (1997). American Indian languages: the historical linguistics of Native America. Oxford: Oxford University Press. pp. 188, 273–283. ISBN 0-19-509427-1
↑ Moulian, Rodrígo; Catrileo, María; Landeo, Pablo «Afines quechua en el vocabulario mapuche de Luis de Valdivia» (en castellà). Revista de lingüística teórica y aplicada, 53, 2, 2015, pàg. 73–96. DOI: 10.4067/S0718-48832015000200004.
↑ Müller, André, Viveka Velupillai, Søren Wichmann, Cecil H. Brown, Eric W. Holman, Sebastian Sauppe, Pamela Brown, Harald Hammarström, Oleg Belyaev, Johann-Mattis List, Dik Bakker, Dmitri Egorov, Matthias Urban, Robert Mailhammer, Matthew S. Dryer, Evgenia Korovina, David Beck, Helen Geyer, Pattie Epps, Anthony Grant, and Pilar Valenzuela. 2013. ASJP World Language Trees of Lexical Similarity: Version 4 (October 2013).
↑ Cerrón Palomino, Rodolfo. 2000. El Aimara y el Quechua: relaciones distantes. Luis Miranda Esquerre (ed.), Actas del I Congreso de Lenguas Indígenas de Sudamérica, 17-38. Lima: Universidad Ricardo Palma, Facultad de Lenguas Modernas, Departamento Académico de Humanidades.