Les llengües japòniques són una família de llengües d'Àsia suposadament descendent d'una llengua comuna anomenada protojapònic.
Llengües de la família
Les llengües japòniques són:
- Japonès (日本語)
- Japonès oriental (avui dia representat parcialment per la parla de les illes Aogashima, Hachijō, Minamidaitō, Kitadaitō i algunes petites illes més).
- Japonès occidental (representat per tots els dialectes japonesos de les illes principals).
- Japonès occidental de l'est, inclou a la majoria dels dialectes a l'est de la regió de Kansai.
- Japonès occidental de l'oest, inclou a la majoria dels dialectes a l'oest de la regió de Kantō.
- Japonès de Kyūshū, amb tots els dialectes de l'illa de Kyūshū.
- Llengües ryukyuenques (琉球語)
- Llengua amami (奄美語)
- Dialectes del nord
- Tanegashima
- Yakushima
- Oshima septentrional
- Dialectes del sud
- Okinawenc (沖縄語)
- Kunigami (també okinawenc septentrional)
- Ie
- Dialectes del sud (també okinawenc central o okinawenc standard)
- Principal
- Shimajiri (l'afiliació d'aquests dialectes no és segura, però s'inclou aquí perquè la regió Shimajiri es considera part de la regió corresponent)
- Miyako (宮古語)
- Yaeyama (八重山語)
- Ishigaki
- Iriomote
- Taketomi
- Yonaguni (与那国語)
Relacions amb altres famílies
No existeix una prova concreta universalment acceptada de la relació entre les llengües japòniques i altres llengües, però existeixen una sèrie de teories recolzades per diverses proves:
- La teoria més estesa relaciona les llengües japòniques amb l'antiga i desapareguda llengua de Goguryeo. Uns altres van més enllà incloent el japònic i el goguryeo dins d'una hipotètica i major família de llengües anomenada fuyu que inclouria les llengües extingides associades amb els antics Fuyu i Baekje.
- Una altra teoria relaciona el japònic amb el coreà, basant-se en una gramàtica pràcticament idèntica, malgrat similituds lèxiques escasses. La majoria dels seguidors de la teoria "fuyu" no inclouen el coreà com a part de la família.
- També està la controvertida teoria altaica que afirma que les llengües japòniques, les llengües fuyu, goguryeo i el coreà o qualsevol combinació d'elles formen part de la família de llengües altaica. Estudis lexicoestadístics han mostrat que la llengua viva moderna que tenen el lèxic més proper a qualsevol llengua japònica és l'uigur, una llengua turquesa, pertanyent com la resta d'aquesta família a la macrofamília altaica.
- Finalment estan les teories que proposen vincles amb les llengües austronèsiques i fins i tot els que consideren que el japònic és una branca de la macrofamília àustrica[1][2] però l'evidència a favor d'aquestes propostes és feble.
En vista de la falta de proves contundents, alguns veuen en aquestes similituds un simple "sprachbund" i que les semblances són simplement resultat del veïnatge dels pobles a l'Àsia central al llarg de mil·lennis.
Comparació lèxica
Els numerals en diferents llengües japòniques són:[3]
GLOSA
|
Numerals sinítics
|
Numerals japònics
|
Sino- japonès |
Xinès clàssic
|
Japonès antic |
Japonès modern |
Kunigami |
Yaeyama |
PROTO- JAPÒNIC
|
'1' |
itɕi ichi |
*i̯it |
pijto |
çitoʦɯ hitotsu |
tʼiːtʃʼi |
pituʦy |
*piːto-tu
|
'2' |
ɲi ni |
*ńii̯ |
puta |
ɸɯtɑtsɯ futatsu |
tʼaːtʃʼi |
huta:ʦy |
*putaː-tu
|
'3' |
saɴ san |
*sam |
uru-fu |
mitːsɯ mittsu |
miːtʃʼi |
my:ʦy |
*miː-tu
|
'4' |
ɕi shi |
*sî |
jo < * do |
jotːsɯ yottsu |
ju:tʃʼi |
ju:ʦy |
*ju-tu
|
'5' |
ɡo go |
*ŋwo |
itu |
itsɯtsɯ isutsu |
ʔitʃʼtʃʼi |
issy |
*itu-tu
|
'6' |
ɾokɯ roku |
*li̯uk |
mu- |
mɯtːsɯ muttsu |
mu:tʃʼi |
ny:tsy / mu:ʦy |
*mu-tu
|
'7' |
ɕitɕi shichi |
*tsʰit |
nana |
nɑnɑtsɯ nanatsu |
nanatʃʼi |
nanaʦy |
*nana-tu
|
'8' |
hɑtɕi hachi |
*pat |
ja < * da |
jɑtːsɯ yattsu |
ja:tʃʼi |
ja:ʦy |
*ja:-tu
|
'9' |
kʲɯː kyuu |
*ki̯u |
kokono- |
kokonotsɯ kokonotsu |
kukunutʃʼi |
hakonaʦy |
*kokono-tu
|
'10' |
dʑɯː juu |
*ʂip |
towo |
toː too |
tu: |
tu: |
*towo
|
Referències
Bibliografia
Enllaços externs