Llengües salish
Les llengües salish són un grup de llengües ameríndies parlades al sud-oest del Canadà i al nord-oest dels EUA, a la costa del Pacífic i a l'interior, als estats de Washington, Idaho i nord-oest de Montana. El seu nom és derivat de salst (home) Es caracteritzen per ser llengües aglutinants.
Divisió interna
La família salish consta de 23 llengües, que no sempre es corresponen amb la divisió tribal, ja que algunes tribus parlen dialectes diferents, com els de l'illa Squaxin o els tulalip.
I. Bella Coola
- 1. Nuxálk (també Bella Coola, Salmon River)
II. Salish de la Costa
- A. Salish de la Costa Central (també Central Salish)
- 2. Comox
- Comox (també Q’ómox̣ʷs)
- Sliammon (Homalco-Klahoose-Sliammon) (també ʔayʔaǰúθəm)
- 3. Halkomelem
- Island (també Hul'q̱’umi’num’, həl̕q̓əmín̓əm̓)
- Downriver (també Hunq’umʔiʔnumʔ)
- Upriver (també Upper Stalo, Halq’əméyləm)
- 4. Luixutsid (també Puget Salish, Skagit-Nisqually, Dxʷləšúcid)
- Northern
- Southern
- 5. Nooksack (també ɬə́čələsəm, ɬə́čælosəm) (†)
- 6. Pentlatch (també Pənƛ̕áč) (†)
- 7. Sechelt (també Seshelt, Shashishalhem, šášíšáɬəm)
- 8. Squamish (també Sqwxwu7mish, Sḵwx̱wú7mesh, sqʷx̣ʷúʔməš)
- i. Straits Salish group (també Straits)
- 9. Klallam (també Clallam, Nəxʷsƛ̕áy̓emúcən)
- Becher Bay
- Eastern
- Western
- 10. Estrets del Nord (també Straits)
- Lummi (també Xwlemi’chosen, xʷləmiʔčósən) (†)
- Saanich (també SENĆOŦEN, sənčáθən, sénəčqən)
- Samish (també Siʔneməš)
- Semaihmoo (també Tah-tu-lo) (†)
- Sooke (també T’sou-ke, c̓awk) (†)
- Songhees (també Lək̓ʷəŋín̓əŋ) (†)
- 11. Twana (també Skokomish, Sqʷuqʷúʔbəšq, Tuwáduqutšad) (†)
- B. Tsamosan (també Olympic)
- i. Interior
- 12. Cowlitz (també Lower Cowlitz, Sƛ̕púlmš) (†)
- 13. Upper Chehalis (també Q̉ʷay̓áyiɬq̉) (†)
- ii. Marítim
- 14. Lower Chehalis (també ɬəw̓ál̕məš) (†)
- 15. Quinault (també Kʷínayɬ)
- C. Tillamook
- 16. Tillamook (també Hutyéyu) (†)
- Siletz
- Tillamook
III. Salish de l'Interior
- A. Septentrional
- 17. Shuswap (també Secwepemctsín, səxwəpməxcín)
- Eastern
- Western
- Canim Lake
- Chu Chua
- Deadman's Creek-Kamloops
- Fraser River
- Pavilion-Bonaparte
- 18. St’at’imcets (també Lillooet, Lilloet, St'át'imcets)
- Lillooet-Fountain
- Mount Currie-Douglas
- 19. Salish del Riu Thompson (també Nlaka’pamux, Ntlakapmuk, nɬeʔkepmxcín, Thompson River, Thompson Salish, Thompson, coneguts en temps de la frontera com a Klackarpun, Couteau o Knife Indians)
- Lytton
- Nicola Valley
- Spuzzum-Boston Bar
- Thompson Canyon
- B. Meridional
- 20. Coeur d'Alene (també Snchitsu’umshtsn, snčícuʔumšcn)
- 21. Columbian (també Columbia, Nxaʔamxcín)
- Chelan
- Entiat
- Moses Columbia
- Wenatchee (també Pesquous)
- 22. Colville-Okanagan (també Okanagan, Nsilxcín, Nsíylxcən, ta nukunaqínxcən)
- Septentrional
- Meriodional
- Lakes-Colville-Inchelium
- Methow
- San Poil-Nespelem
- Southern Okanogan
- 23. Spokane-kalispel-flathead (també Kalispel)
-
Descripció lingüística
Fonologia
Les llengües salish admeten grups consonàntics d'enorme complexitat entre els quals no hi ha cap sonorant. L'anàlisi convencional en síl·labes presenta algunes dificultats en diverses d'aquestes llengües. Alguns exemples de paraules llargues en aquestes llengües són:[3]
- sčkʷkʼkʷƛus.tn 'ulls petits' (spokane, salish de Montana)
- xłp̓x̣ʷłtłpłłskʷc̓ [xɬpʼχʷɬtʰɬpʰɬːskʷʰts͡ʼ] 'ha tingut en el seu poder una planta de cornus (Cornus canadensis)' (bella coola)
L'inventari consonàntic del proto-salish vé donat per:[4]
Cal tenir en compte que en el quadre anterior s'han emprat signes de l'alfabet fonètic americanista que en alguns casos difereix de l'alfabet fonètic internacional i les següents convencions:
- Els símbols /*c, *cʼ, *ƛ̕/ denoten africades (= AFI [ʦ, ʦʼ, tɬ͡ʼ])
- Els signes /*y, ɣ, ʕ*/ (i llurs corresponents glotalitzades) denoten aproximants (= AFI [j, ɰ, ʕ])
Comparació lèxica
Els numerals per a diferents llengües salish són:[5][6]
GLOSSA
|
Bella Coola (Nuxálk)
|
PROTO-SAL. DE LA COSTA
|
PROTO-SAL. DEL INTERIOR
|
PROTO- SALISH
|
'1' |
smaw |
*n(ə)čʼúʔ |
*nkʼúʔ |
*n(a)kʼuʔ
|
'2' |
ɬnus |
*ʔəsáli |
*(ʔe)sáli |
*ʔəsali
|
'3' |
ʔasmus |
*čaɬas / *ɬíxʷ- |
*kaʔɬás~ *čaʔɬás |
*kaʔɬas
|
'4' |
mus |
*mus |
*mús |
*mus
|
'5' |
cʼixʷ |
*ci- / *ɬqʼačis |
*cíl-kst |
*cil(-ak-ist)
|
'6' |
tʼx̩ʷuɬ |
*tʼəχm |
*tʼəqʼm- |
*tʼəχ(m)
|
'7' |
nus(ʔ)aɬkɬm |
*cʼúʔkʷ(i)s |
*cʼu(p)ɬkʼ |
*cʼuʔ
|
'8' |
kʼiɬnus (10-2) |
*tqačiʔ |
|
*tqačiʔ
|
'9' |
kʼismaw (10-1) |
*tə́wixʷ |
*təwixʷ |
*təwixʷ
|
'10' |
cʼklakt |
*ʔúpən |
*ʔu-pan-kst |
*(ʔu)pan
|
Referències
Bibliografia
- Czaykowska-Higgins, Ewa; & Kinkade, M. Dale (Eds.). (1997). Salish languages and linguistics: Theoretical and descriptive perspectives. Berlin: Mouton de Gruyter. ISBN 3-11-015492-7.
- Kroeber, Paul D. (1999). The Salish language family: Reconstructing syntax. Lincoln: University of Nebraska Press in cooperation with the American Indian Studies Research Institute, Indiana University, Bloomington.
- Thompson, Laurence C. (1973). The northwest. In T. A. Sebeok (Ed.), Linguistics in North America (pp. 979-1045). Current trends in linguistics (Vol. 10). The Hauge: Mouton.
- Thompson, Laurence C. (1979). Salishan and the northwest. In L. Campbell & M. Mithun (Eds.), The languages of native America: Historical and comparative assessment (pp. 692-765). Austin: University of Texas Press.
Enllaços externs
|
|