La llengua chetco és membres de la família de les llengües atapascanes, que també inclou les llengües natives en la majoria d'Alaska, l'apatxe i navaho al sud-oest dels Estats Units, i els idiomes parlats pels tututnis i tolowes a Oregon. El nom chetco ve de la paraula cheti en llur pròpia llengua, que vol dir "prop de la desembocadura del rierol".[2] Les nou viles de la tribu al riu Chetco eren Chettanne, Chettannene (viles bessones a la desembocadura del riu), Khuniliikhwut, Nakwutthume, Nukhwuchutun, Setthatun, Siskhaslitun, Tachukhaslitun, i Thlcharghilitun.[2]
Història
Es creu que els chetco es creu arribaren a la costa d'Oregon entre 3000 i 1000 anys enrere.[5] Tenien nou viles en el baix riu Chetco (23 kilòmetres), amb llur principals viles a la desembocadura del riu cap a l'oceà Pacífic.[2] El territori chetco s'estén a una curta distància a cada costat del riu, al llarg de la costa del Pacífic, des de Cap Ferrelo al nord fins al riu Winchuck al sud.[3] Eren la més poblada de les 12 tribus de la costa al sud d'Oregon.[5]
Els chetco eren caçadors-recol·lectors amb una dieta basada en la caça de cérvols i ants, la recollida de glans, musclos i pesca. Usaven caiucs a l'oceà i al riu i van treballar amb eines de pedra. Cuinaven a foc obert o amb olles simples, i culturalment eren molt similars als tolowes del sud", que compartien els mateixos costums que regulen les relacions socials i sovint se'n casaren".[6]
La tribu es creu que han tingut potser un miler de membres en el seu apogeu,[3] però els seus números van disminuir després que entraren en contacte amb els colons europeu-americans al segle xix.[6] Els colons destruïren les viles chetco en 1853 i els membres supervivents de la tribu foren obligats a traslladar-se a la reserva Siletz al comtat de Tillamook (Oregon) (en 1879 la terra de la reserva formava part del comtat de Lincoln). En 1854 hi havia 241 membres de la tribu a la reserva: 83 dones, 117 homes, i 41 nens. Pel 1861 hi havia 262 a la reserva: 96 dones, 62 homes, i 104 nens; el 1871 el total a la reserva va baixar a 63.[2] Lucy Dick, que va morir en 1940 fou "l'última sang pura chetco coneguda".[3]