Les llengües atapascanes de la costa del Pacífic constitueixen una agrupació geogràfica, possiblement també filogenètica, de les llengües atapascanes.
Classificació
Atapascà de Califòrnia
- 1. Hupa (o Hoopa-Chilula)
-
- - Chilula
- - Whilkut
- 2. Riu Mattole–Bear
- 3. Riu Eel
- 4. Cahto (o Kato) (a vegades considerat dialecte de la llengua del riu Eel)
Atapascà d'Oregon
- 4. Alt umpqua
- 5. riu Rogue (o Tututni o baix riu Rogue)
-
- Coquille
- Flores Creek
- Tututunne
- Mikwunutunne
- Joshua (o Chemetunne)
- Sixes
- riu Pistol (o Chetleshin)
- Wishtenatin (o Khwaishtunnetunnne)
- Euchre Creek
- Chasta Costa (o riu Illinois, Chastacosta, Chasta Kosta)
- 6. Galice–Applegate
- Galice
- Applegate (o Nabiltse)
- 7. Tolowa
Comparació lèxica
Els numerals en diferents llengües atapascanes de costa del Pacífic són:[1][2][3]
GLOSA
|
Atapascà de Califòrnia
|
Atapascà de Oregon
|
Hupa |
Mattole |
río Bear |
Sinkyone |
PROTO-ATAP. CALIFORN.
|
Alt Umpqua |
Chasta |
Coaquille |
Tolowa |
PROTO-ATAP. OREGÓN
|
'1' |
ɬaʔ |
láihaʔ |
ɬaihaʔ |
ɬáʔhaʔ |
*ɬaʔha
|
áitʰla |
ɬa(ːca) |
ɬaʃa |
ɬaː |
*ɬaː
|
'2' |
nahxi |
nakxéʔ |
naka |
nak! |
*nahki
|
nákhok |
náːxi |
náxe |
naːxe |
*naːxi
|
'3' |
taːqʼi |
daːk’é |
taka |
taːk! |
*taːk’i
|
taːk |
tʰáːɣi |
táxe |
tʰaːxe |
*taːɣi
|
'4' |
diŋkʲʼi |
dint’syéʔ |
dintce |
dĩk! |
*diŋkʼi
|
tóntcik |
dʌnʧi |
dənʧi |
tʌnʧiʔ |
*t’ənʧi
|
'5' |
ʧʷolaʔ |
kjikxóːɬaʔ |
halabənɬa |
skölá |
*sxoːɬaʔ
|
çwolak |
sxôlaː |
sxwólax |
ʂʷeːlaʔ |
*ʂxoːɬaʔ
|
'6' |
xostaːni |
gwostχáːn |
kotsam |
köstáy |
*gostʰaːni
|
wostʰaːne |
kʼwɑstʰáːne |
kwostaːne |
kʼʷestʰaːni |
*kʼwostʰaːni
|
'7' |
xohkʲʼidi |
laʔsgwód |
tcuwsit |
bukus nak! |
*goskidi
|
hoitahi |
sʧɑtdé |
sʧæteː |
ʂʧeːtʼe |
*sʧet’e
|
'8' |
kʲeːnim |
djiʔt’syéd |
lebadintce |
bukus taːk! |
|
nakanti |
naːxʌndoː |
naxandu |
laːniːʂʌtnaːtʰa |
*nahkantu
|
'9' |
miqʼostawi |
|
ɬasgot |
bukus dĩk! |
|
áiɬtʰlant |
lándoː |
lanti |
ɬaʔtwi |
*ɬanti
|
'10' |
minɬaŋ |
nisiyaʔn |
nesiyan |
|
*nesiyan
|
kwuneza |
hwêʔθe |
hwsæːsə |
neːsan |
*kweneza(n)
|
Referències