Quítxua de Cajamarca

Infotaula de llenguaQuítxua de Cajamarca
Kashamarkapa runashimi, Kashamarka runashimi, Kashamarkapa qichwashimi i Kashamarkapa shimi Modifica el valor a Wikidata
Tipusllengua, llengua viva, quítxua i quítxua II Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlants nadius30.000 Modifica el valor a Wikidata (2001 Modifica el valor a Wikidata)
Autòcton deRegió de Cajamarca i Regió de La Libertad Modifica el valor a Wikidata
EstatPerú Modifica el valor a Wikidata
Classificació lingüística
llengua humana
llengua indígena
llengües ameríndies
quítxua
quítxua II
Northern Quechua (en) Tradueix
Quítxua de Cajamarca–Cañaris Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Nivell de vulnerabilitat4 en perill sever Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-3qvc Modifica el valor a Wikidata
Glottologcaja1238 Modifica el valor a Wikidata
Ethnologueqvc Modifica el valor a Wikidata
UNESCO1012 Modifica el valor a Wikidata
IETFqvc Modifica el valor a Wikidata
Endangered languages8121 Modifica el valor a Wikidata
Prova Wikipedia en Quechua norperuano a Wikimedia Incubator.

El quítxua de Cajamarca (en quítxua: kashamarka runashimi) és una varietat del quítxua parlada aïlladament a les parts altes occidentals de la província de Cajamarca (districtes de Cajamarca, Baños del Inca i Chetilla). És mútuament intel·ligible amb el quítxua de Lambayeque i forma part de la branca quítxua perifèrica o quítxua II.

Característiques

Aquesta llengua no s'havia parlat mai a tota la regió; no obstant això, sembla que està en franca reculada en relació amb el castellà: només es conserva en municipalitats rurals com Chetilla o Porcón i, encara, en aquestes zones els nens han començat a parlar exclusivament en castellà.[1] Donada la mala reputació de les llengües indígenes, les dades censals són molt més baixes que les xifres reals, per la qual cosa la quantitat de parlants varia entre 10.000 i 30.000.

El quítxua de Cajamarca va retenir del protoquítxua moltes característiques, com la diferenciació entre les consonants africades retroflexa /ʈ͡ʂ/ i postalveolar /t͡ʃ/ i entre les fricatives alveolar /s/ i postalveolar /ʃ/. L'aspirada /h/ s'ha silenciat. Com en altres variants, el plural és marcat amb el sufix -llapa.

Félix Quesada va publicar la primera gramàtica i el primer diccionari de quítxua de Cajamarca el1976 per iniciativa del govern militar.[2] Posteriorment, David Coombs va fer treball de camp segons SIL International. Per iniciativa seva es va editar una traducció del Nou Testament el 2005. Hi ha, a més, l'Acadèmia Regional del Quítxua a Cajamarca. De manera aïllada, el quítxua de Cajamarca s'ha inclòs recentment en els programes escolars.

L'ortografia usada per SIL no concorda completament amb l'alfabet oficial: és pentavocalista i fonemitza la sonorització de les consonants oclusives /p/, /t/ i /k/ després de la nasal alveolar /n/.

Fonologia

Té tres vocals: /a/, /i/ i /u/[3]

Consonants
Bilabial Alveolar Alveolo-palatal Retroflexa Palatal Velar Uvular
Oclusiva p t k q
Africada sorda t͡ʃ ʈʂ
sorda d͡ʒ
Fricativa sonora s ʃ ʂ x
sorda ʐ
Nasal m n ɲ
Approximant l j w
Bategant ɾ

Referències

  1. ↑ Arana Zegarra, Marco A. Resolución de Conflictos Medioambientales en la Microcuenca del Río Porcón, Cajamarca 1993-2002. Pontificia Universidad Católica del Perú, Setiembre de 2002, p. 50 [Consulta: 4 abril 2015]. 
  2. ↑ Llei 21156 del 27 de maig de 1975
  3. ↑ «SAPhon – South American Phonological Inventories» (en anglès). [Consulta: 21 juliol 2018].

Bibliografia

  • Félix Quesada C. (1976): Diccionario Quechua de Cajamarca-Cañaris [- Castellano y vice versa]. Ministerio de educación del Perú.
  • Félix Quesada C. (1976): Gramática quechua, Cajamarca-Cañaris. Ministerio de educación del Perú.
  • Yina Miliza Rivera Brios: Quechua language education in Cajamarca (Peru): History, strategies and identity. University of Toronto, 2006. ISBN 0494163968, 9780494163962
  • David Coombs et al. (2003): Rimashun kichwapi - Hablemos en quechua Arxivat 2016-03-04 a Wayback Machine. (PDF; 2,0 MB)

Enllaços externs

Contes en quítxua de Cajamarca