Sikuani

Infotaula de llenguaSikuani
Tipusllengua i llengua viva Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlants23.006 Colòmbia Colòmbia
8.428 Veneçuela Veneçuela
Parlants nadius23.006 Modifica el valor a Wikidata
Autòcton deDepartament d'Arauca, Casanare, Guainía, Guaviare, Departament del Meta, Vichada, Apure, Bolívar i Amazones Modifica el valor a Wikidata
EstatColòmbia i Veneçuela Modifica el valor a Wikidata
Classificació lingüística
llengua humana
llengua indígena
llengües ameríndies
llengües indígenes d'Amèrica del Sud
llengües macroarawak
Llengües guahibanes Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Nivell de vulnerabilitat2 vulnerable Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-3guh Modifica el valor a Wikidata
Glottologguah1255 Modifica el valor a Wikidata
Ethnologueguh Modifica el valor a Wikidata
UNESCO296 Modifica el valor a Wikidata
IETFguh Modifica el valor a Wikidata
Endangered languages2672 Modifica el valor a Wikidata

El sikuani (o guahibo) és una llengua indígena del grup central de la família guajibana que possiblement va formar un continu dialectal amb la llengua cuiba, fins que van ser separats per l'assentament en les riberes dels rius, de pobles de llengües arawak i sàliba i més tardanament per la colonització. La parlen unes 23.006 persones a Colòmbia (departaments de Casanare, Meta i Vichada) i 8.428 més a Veneçuela (est de Los Llanos) de l'etnia dels guahibos. Hi ha un 40% de monolingüisme i un 45% d'alfabetització.[1][2]

Els principals dialectes sikuani són Waü (occidental) i Parawá (oriental). Newütjü (Tigrero) és una forma transicional entre tots dos. El Hamorúa (Jamorua) és una forma extrema de Parawá, en tant que hi ha diversos dialectes transicionals entre sikuani i cuiba: Domi (Playero), del riu Arauca, més sikuani; Waüpiwi (Wipiwi, Yomati) dels ric Uachadía i alt Tom; Siripuji (Tsiripu o Siripu) del riu Aguaclara; i Mayaraji (Mariposo o Mayalero), del riu Arauca.[3][4]

Descripció lingüística

Fonologia

Vocals

Anteriors Centrals Posteriors
Tancades i ĩ ɨ ɨ̃ o ũ
Mitjanes e ẽ o õ
Obertes a ã

Son sis vocals orals i sis nasals.

Consonants

labial dental alveolar palatal velar glotal
oclusives sordes p θ (z) t k
oclusives sonores b d
nasals m n
africades t͡s
fricatives sordes f s x h
lateral l
vibrant r
aproximants w (v) i

Referències

  1. ↑ Ramirez, Henri (2019). Enciclopédia das línguas arawak: acrescida de seis novas línguas e dois bancos de dados. (no prelo)
  2. ↑ Queixalós, Francisco. 1988. Diccionario sikuani-español. CCELA Universidad de los Andes, Bogotá. ISSN 0121-0963
  3. ↑ Queixalós, 1984.
  4. ↑ Barragán, 2016, p. 5.

Bibliografia

  • Kondo, Víctor y Riena 1979 "Fonemas del Guahibo"; Sistemas Fonológicos de Idiomas Colombianos I: 93-102. ILV. Lomalinda: Editorial Townsend.
  • Metzger, J. Donald y V. Robert Morey 1983 "Los Hiwi (guahibo)"; Coppens, Walter ed. Los Aborígenes de Venezuela II:. Caracas: Instituto Caribe de Antropología.
  • Ortiz G., Francisco 1976 "Taxonomía de los grupos guahibo"; Revista colombiana de antropología XX: 281-294 Bogotá.
  • Queixalós, Francisco 1988 Diccionario sikuani-español. CCELA Universidad de los Andes, Bogotá. ISSN 0121-0963
  • Landaburu, Jon. Clasificación de las lenguas indígenas de Colombia. Arxivat 2010-08-20 a Wayback Machine. abril de 2008.
  • Native American Indian cultures. Guahibo Indians. abril de 2008.