Les llengües tucanes orientals són una branca proposada de les llengües tucanes, parlades en el nord-oest de la Amazònia, a la frontera entre el Brasil i Colòmbia.
Classificació
Les llengües tucanes orientals constitueixen el grup més nombrós tant pel nombre de llengües com demogràficament, dins de la família tucana. Les classificacions d'internes d'ASJP[2] i Ethnologue[3] difereixen encara que ambdues coincideixen en grups d'últim nivell. La classificació de Ethnologue usa tres subgrups:
- Tucano nord-oriental (N)
- Tucano centreoriental (C)
- Tucano sud-oriental (S)
Mentre que ASJP basat en similituds lèxiques proposa el següent arbre cladístic:
|
|
Barasano (S)
|
|
|
Des-Sir |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Wanano (N)
|
|
|
Piratapuyo (N)
|
|
|
|
|
|
Tucano (N)
|
|
|
|
Bara-Waimaya (C)
|
|
|
Tuyuca-Yurti (C)
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
La posició divergent del barasana es deu a la seva pertinença a l'àrea lingüística de l'alt Vaupés. Com pot veure's la comparació lèxica no reflecteix els grups nord-oriental, centroriental (C) i sud-oriental (S). Els grups reconeguts universalment tant per Ethnologue com per ASJP són:
- Bara-Waimaya
- Tuyuca-Yurutí
- Piratapuyo-Tatuyo
- Desano-Siriano
Comparació lèxica
Els numerals en diferents llengües tucanes orientals són:[4]
GLOSA
|
Bara-Tuyuca
|
Tucano
|
Piratapuyo (waihana)
|
Desano
|
Tatuyo-Carapana
|
Barasana
|
PROTO- TUC. Or.
|
Waimaha |
Tuyuca |
Yurutí
|
Tatuyo |
Carapana
|
'1' |
hi'ka-(ɡa) |
sihkaɡá |
ĩ̀i̥'kʰã́- |
niʔkã́- |
ʉ̃̀ʰkã́ |
uhu |
híká- |
hĩkã- |
kóho.wɑ̃mẽ́ |
*(d)ĩʔkã-
|
'2' |
pʉa-(ɡa) |
pùaɡá |
pɨ'á- |
pʉá- |
pʉ́à |
pẽ- |
pɨ́ɡà- |
pʉ̃ɡa- |
sĩ́ŋ.ɨ̃ |
*pɨa-
|
'3' |
itīá-(ɡa) |
ihtīáɡa |
īi̥tʰī'á- |
iʔtiá- |
ìʰtíà |
ũɾ̃ẽ- |
ítíà- |
itia- |
hɨ́ɑ |
*iʔtia-
|
'4' |
ba'pári-(ka) |
bahpáɾipa |
ᵐbāḁˈpʰúbīi̥sāɾi- |
baʔpáriti- |
pʰìtítíá |
ahpikũɾ̃ã |
bàpàrì- |
bapa-ri-kãnakã- |
bɑbɑ́ɾi |
*baʔpati-
|
'5' |
hi'kábõkõro |
sihkábõhêyêpa |
ĩ̀i̥ˈkʰã́ȭo̥pʰɨ̀ɨ̥kʰɨ̀ɲ- |
niʔkã́mokʉ- |
ʉ̃̀ʰkã́mṍpẽ́ |
yuhuru mõhõtõ |
̃híká- ̃wàbó- |
hĩkã-wãmo-kãrõ |
kóhó.mõ.kṍ.ɾõ |
*(d)ĩʔkã ãbõkõto
|
'10' |
pʉabõkõro |
pùabòhêyêpa |
pɨ̃̄ˈã́ṍo̥pʰɨ̄ɨ̥kʰɨɲ- |
pʉámokʉ- |
pʉ́àmõ̀pẽ̀ |
pẽmõhõtõ |
pɨ́ɡà- ̃wabó.̃kóò |
pʉ̃ɡa-wãmo-kãrõ |
hɨ́ɑ ɑ̃́mõ.kṍ.ɾõ |
*pɨa ãbõkõtõ
|
Referències
Bibliografia
Enllaços externs