El nom de Calvià, pronunciat tradicionalment Cauvià o, localment, Cuvià,[2] es documenta per primera vegada en la butla del papa Innocenci IV el 1248 sota la forma llatina Caviano (en cas ablatiu, d'un nominatiu *Cavianum), que segurament cal esmenar a *Calviano.[2] Tradicionalment s'ha considerat un nom llatí, Calvianus, en referència al propietari de les terres; es tractaria d'un cognomen derivat d'un nomenCalvius, al seu torn derivat de calvus ('calb').[3]Coromines, però, fa notar l'anomalia que suposa que, en terres de llarg domini aràbic, s'hagi conservat un derivat en -anum sota el seu timbre originari, i no, com és habitual, modificat en -én / -ent per imela, com en els valencians Agullent, Crevillent, Parcent, i els possibles casos mallorquins Vertaient, Tuent, Perpunyent. Després de temptejar possibilitats mossaràbigues i preromanes, acaba per donar per bona l'etimologia tradicional, justificant l'excepcionalitat fonètica pel fet que es tracta d'una localitat costanera, el nom de la qual hauria estat preservada pels mariners catalans durant el període islàmic (com Santa Ponça, Cala Sant Vicenç, Santacirga...).[2]
El terme de Calvià tengué un paper important en la Conquesta de Mallorca, atès que fou el lloc on l'estol català desembarcà i establí el primer campament, el 10 de setembre de 1229, després que haguessin salpat de Salou cinc dies abans. Allà mateix, es combaté la primera batalla, i dos dies més tard, el 12 de setembre, tengué lloc la batalla de Portopí, que ha deixat el topònim del Coll de la Batalla.[4][5] El cavaller Guillem de Montcada, comte de Bearn, va morir a la dita batalla de Portopí, i es diu que fou enterrat a prop de la zona de combat, on s'erigí un monument funerari per recordar-lo a ell i als seus, la Creu dels Montcada. En realitat, Guillem de Montcada no jeu sota la creu, ans és enterrat al Monestir de Santes Creus. El paper que va jugar la zona en la Conquesta ha dotat el terme d'un cert simbolisme a l'hora de commemorar els fets; de fet, després de la Festa de l'Estendard, la principal celebració de commemoració dels fets són les Festes del Rei en Jaume de Santa Ponça, celebrada d'ençà del 700è aniversari el 1929.[6]
La butla d'Innocenci IV de 1248 atorgà una parròquia a Calvià, dedicada a Sant Joan, i quaranta anys més tard el terme de Calvià ja estava constituït i regit per un batle; com que no era de domini reial ans era propietat del bisbat de Barcelona, les Ordinacions de 1300.[10] El segle xiv hom bastí una nova església més gran que la original,[11] atès que la repoblació havia fet augmentar la població del terme. No obstant això, encara no hi havia cap vila, ans la població vivia dispersa en el territori.[12]
Durant l'edat mitjana i principalment el segle xiv, els reis de Mallorca dugueren a terme una política de construcció d'edificis monumentals (la Seu de Mallorca, el Castell de Bellver i el Palau de l'Almudaina, principalment) que, naturalment, requeria una gran quantitat de pedra. Calvià fou important en aquest període per les pedreres que hi havia al llarg de tot el litoral, principalment a la zona dita de Rafaubetx, vora el Cap de Cala Figuera.[13]
Les Germanies no tengueren gaire incidència al terme, per bé que destacà l'assassinat de Pere Ignaci Vivot, propietari de Valldurgent i de Galatzó, duit a terme per pagesos de Galatzó.[14]
El segle xv la població era escassa i encara no s'havia desenvolupat cap vila, però el segle xvi començà a augmentar la producció agrícola gràcies a l'increment de rotes, femomen que es mantengué els segles xvii i xviii i per això augmentà la població, que, val a dir, el segle xvii encara era molt baixa: era el segon terme amb menys població (623) de l'illa, sols per darrere Deià.[15] El principal increment de població fou el segle xviii, quan es consolidaren les viles de Calvià i del Capdellà i es generalitzaren els establerts entorn d'aquestes viles, a Son Vic i a Santa Ponça. El procés d'establiment de les grans possessions calvianeres fou més tardà i menys incident a Calvià que a la resta de municipis de Mallorca; en realitat, les característiques muntanyenques del terme incidiren en aquest fet.[16]
L'Edat Contemporània
L'Edat Contemporània comença a Espanya amb les Corts de Cadis i l'edicte de 1811 que abolia els senyorius jurisdiccionals, que a Calvià suposà la fi de la baronia del Pariatge.[17] No obstant això, no va suposar una ruptura socioeconòmica gaire gran a la societat calvianera, que es va continuar de caracteritzar per tenir una base econòmica agrícola, un estancament poblacional, una estructura de propietat latifundista i una gran incomunicació dels nuclis urbans amb Palma.[18] El desinterès dels propietaris de rendibilitzar la producció, la manca d'innovacions en enginyeria agrícola i la concentració de la propietat en pocs individus (característic de la muntanya mallorquina) impedien una renovació dels sistemes de producció.[19]
La població es concentrava a la vila i al Capdellà, mentre que la població foravilera es concentrava a les grans possessions, els centres que organitzaven la vida de camp, o en disseminat.[20] Les grans propietats eren Santa Ponça, Bendinat, Galatzó i Peguera (Calvià), que suposaven més d'un 60% de la superfície del terme i que el 1863 eren en mans de tres persones (el marquès de la Romana, el marquès de Bellpuig i Ignaci Fuster, propietari de Galatzó).[21] La fragmentació dels grans latifundis mallorquins del segle xviii no s'esdevengué a Calvià, en contraposició a altres termes de Mallorca.[19]
El litoral, en canvi, romania poc explotat atesa la presència dels grans aiguamolls de la Porrassa, Santa Ponça i Peguera, a més del perill dels pirates, i la població era mínima: la major part de les platges del terme eren part de salobrars, que fins al segle xix foren focus d'infeccions i paludisme i, per tant, despoblats.[22] La costa de Calvià era sobretot zona de dependència clara de l'interior, i també com a indret de pas de la gran ciutat de Mallorca o de la vila d'Andratx, i la major part dels pobladors (amos de possessió, missatges, talaiers, roters, picapedrers, trencadors de marès…) generalment no eren del terme sinó d'altres indrets de Mallorca. Aquesta despersonalització i de dependència exterior ha marcat moltíssim l'esdevenidor d'un terme poc vertebrat i mantengut de manera forçada.[22]
Respecte la comunicació, la carretera que unia Palma amb Andratx per Santa Ponça fou condicionada el 1863, però fins als anys 30 no estigué en condicions la connexió amb la vila de Calvià. La carretera entre el Capdellà i Calvià, en canvi, fou acabada el 1916.[23]
Els avenços mèdics de finals del segle xix feren descendir la mortalitat, cosa que comportà un augment de la població però, com que això no anà de la mà d'una millora de les tècniques de producció, no generà més feina i la gent hagué d'emigrar, un procés que s'allargà de final del xix fins als anys cinquanta del xx i fou general a Mallorca; els calvianers emigraren principalment a Cuba, Guatemala, Uruguai i Bons Aires.[24]
Aquestes dificultats econòmiques afavoriren que apareguessin, ja el segle xix, les primeres manifestacions d'associacionisme obrer, manifestades en les primeres societats de socors mutus, que tenien per objectiu ajudar econòmicament els obrers i jornalers que estaven en situació precària, sense feina o malalts, sovint liderades per calvianers tornats d'Amèrica que havien patit situacions precàries.[25] Aquestes societats es polititzaren i dins el segle xx sovint esdevengueren republicanes i d'esquerres, i donaren suport a les protestes dels treballadors com la vaga dels deu reals, una vaga de collidores d'olives que forçà els grans propietaris a acceptar un augment del salari de les collidores.[26] Atesa la situació social del terme, Calvià destacà com un dels municipis de Mallorca on més pes tengué l'esquerra, cosa que portà a una gran repressió durant el franquisme.[27] La depressió econòmica de la postguerra accentuà la pobresa, reforçà l'emigració i com a resposta prengué força l'estraperlo, força important a Calvià atesos els grans quilòmetres de costa verge.[28]
Aquesta realitat començà a canviar al litoral els anys vint, quan un incipient turisme arribà al litoral calvianer, principalment a Peguera (Calvià), Magaluf, la zona de Son Caliu i les terres de la possessió de Bendinat, més pròximes a la ciutat.[29] Després de la Guerra i la Postguerra, el desarrollismo portà el turisme de masses, que urbanitzà gairebé tot el litoral en poc més de vint anys, amb el qual arribà molta d'immigració espanyola, especialment de Jaén i de Múrcia, que treballà primer en la construcció i després en la indústria del turisme que tot just s'havia instal·lat i produí un canvi demogràfic molt gran i del tot sobtat, al qual contribuïren moltes de famílies mallorquines que es mudaren al litoral calvianer cercant un model de vida diferent, fins llavors impossible per qüestions de mobilitat.[30] Més tard, també s'han establerts a Calvià molts de ciutadans europeus, fet afavorit pel renom turístic del municipi.
Aquesta realitat contrasta amb l'extens territori interior del terme de Calvià, que s'ha mantengut principalment agrícola, per bé que és una realitat minoritària i en retrocés.
Batle: Alfonso Rodríguez Badal (PSIB) (13/06/2015) Per majoria absoluta dels vots dels regidors (12 vots: 10 de PSIB i 2 de Més-Podemos[32])
Fonts: Ministeri de l'Interior.[33] Junta Electoral de la Zona de Palma.[34] Diari Ara.[35] (* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)
Batles
Llista de batles des de les eleccions democràtiques de 1979
La població empadronada, a data de l'1 de gener de 2008, era de 50.777 habitants, segons l'INE. És el segon municipi més poblat de tot l'arxipèlag balear. L'únic municipi que el supera en població és la capital, Palma.
Evolució demogràfica
1900
1950
1960
1970
1981
1990
1995
2000
2007
2008
2.567
2.335
3.005
4.890
22.016
23.277
29.504
37.419
47.934
50.777
Llinatges
Els llinatges més habituals a Calvià coincideixen amb els més habituals arreu de l'Estat, fruit de la immigració castellana els anys 1960-70. Abans del Desarrollismo i de l'arribada de tots aquests pobladors, quan Calvià era un municipi eminentment agrari i dels menys poblats de l'illa, els llinatges més habituals eren Barceló, Castell, Pellisser (Pallisser), Roca, Amengual, Salom i Salvà.[36]
Esports
L'equip històric de Calvià és el CE Calvià, fundat l'any 1952, que juga de titular al camp municipal des Mofarès, situat a ponent de la vila, i du samarreta blava i calçons blancs. La seva millor etapa històrica són els anys que va jugar a Tercera a la dècada dels vuitanta, justament quan l'equip va canviar el nom a CE Costa de Calvià, en un assaig per a representar totes les poblacions costaneres del municipi, urbanitzades feia poc.[37]
El 1990 es produí l'aparició del CF Platges de Calvià, fruit de la fusió de tres equips de Magaluf, Peguera (Calvià) i Santa Ponça. El nou club, que representava millor les noves localitats turístiques costaneres, va substituir —en resultats i en identificació— el Costa de Calvià: mentre que el Platges s'ha mantengut a l'elit del futbol mallorquí —a Tercera i a Preferent—, el CE Calvià, que va recuperar l'antic nom els anys noranta, no ha tornat a Tercera dels anys noranta ençà.
Dades extretes de la revisió del padró realitzada a Espanya per l'Institut Nacional d'Estadística[1], a 1 de gener de 2019; a França, per l'Institut Nacional de l'Estadística i els Estudis Econòmics (Insee) [2], segons la població legal de 2017; i a Itàlia, per l'Institut Nacional d'Estadística (Istat) [3], a 1 de gener de 2019. Les poblacions en cursiva indiquen que són poblacions que tot i que formaven part de l'antic Regne de València actualment no són de domini lingüístic català.
Forum – Nutidsplats för kultur Entrén till Forums numera nerlagda lokal på Sigtunagatan 14 i Stockholm.HuvudkontorSigtunagatan 14, StockholmNyckelpersonerJean-Claude Arnault, ordförandeBranschScenkulturHistorikGrundat1989Upplöst2017StrukturÄgareJean-Claude Arnault, Katarina FrostensonÖvrigtSloganNutidsplats för kulturWebbplatswww.forumkultur.se (arkiverad) Forum, officiellt namn Forum – Nutidsplats för kultur, var en evenemangslokal för bland annat litteratur och musik i Vasasta...
В Википедии есть статьи о других людях с именем Герберт, Уильям. Уильям Гербертангл. William Herbert 2-й граф Пембрук 27 июля 1469 — 4 июля 1479 Предшественник Уильям Герберт, 1-й граф Пембрук Преемник Отказался от титула. 2-й барон Герберт 27 июля 1469 — 16 июля 1491 Предшественник Уиль
Julius Kugy Julius Kugy (Gorizia, 19 juli 1858 - Triëst, 5 februari 1944) was een Sloveens jurist, alpinist en schrijver. Kugy werd geboren in een Sloveens gezin dat van Arnoldstein (Sloveens: Podklošter) in Karinthië naar Gorizia (Sloveens: Gorica, Duits: Görz) trok. De oorspronkelijke familienaam was Kugaj. Kugys grootvader was de schrijver Janez Vesel Koseski. Kugy bezocht het gymnasium in Triëst en ging vervolgens studeren aan de universiteit van Wenen. Hij sloot zijn studie rechtsge...
حركة الوفاق الوطني العراقي البلد العراق التأسيس تاريخ التأسيس 1990 م المؤسسون إياد علاويصلاح عمر العلي المقر الرئيسي العراق الأفكار الأيديولوجيا ليبراليةتقدميةعلمانية معلومات أخرى الصحيفة الرسمية [صحيفة بغداد]، [صحيفة نداء المستقبل] الموقع الرسمي [1] تعديل مصدري - تعد
Козулін Олександр ВладиславовичНародився 25 листопада 1955(1955-11-25) (68 років)Мінськ, Білоруська РСР, СРСРКраїна БілорусьДіяльність політик, міністрAlma mater механіко-математичний факультет БДУd (1983)Галузь технології освітиЗаклад Білоруський державний університетПосада �...
National highway in India For the National Highway earlier numbered 4, see National Highway 4 (India)(old numbering). National Highway 4Map of National Highway 4 in redRoute informationMaintained by NHAILength333 km (207 mi)Major junctionsNorth endLamiya BaySouth endChidytapu LocationCountryIndiaPrimarydestinationsPort Blair Highway system Roads in India Expressways National State Asian ← NH 703A→ NH 5 National Highway 4, or NH 4,[1] is the major highway i...
Десантно-штурмові військаЗбройних сил України Емблема Десантно-штурмових військ Збройних сил УкраїниЗасновано 1992Країна УкраїнаВид Збройні силиРоль повітрянодесантні військаШтаб командування м. Житомирв/ч А3771Прізвиська Єноти [⇨]Оборонець Архістратиг Михаї...
Wybrzeże Kości Słoniowej Ten artykuł jest częścią serii:Ustrój i politykaWybrzeża Kości Słoniowej Ustrój polityczny Ustrój polityczny Wybrzeża Kości Słoniowej Konstytucja Konstytucja Wybrzeża Kości Słoniowej Władza ustawodawcza Zgromadzenie Narodowe Guillaume Soro Senat Jeannot Ahoussou-Kouadio Władza wykonawcza Prezydent Alassane Ouattara Premier Amadou Gon Coulibaly Rząd Rząd Amadou Gon Coulibaly'ego Władza sądownicza Wymiar sprawiedliwości Sąd Najwyższy Prokurat...
BlackAlbum studio karya Lee HyoriDirilis4 Juli 2017Direkam2016-17Genre K-pop BahasaKoreaLabelKiwi Media Group, LOENL200001444ProduserLee HyoriKronologi Lee Hyori Monochrome(2013) Black(2017) Singel dalam album Black SeoulDirilis: 28 Juni 2017 BlackDirilis: 4 Juli 2017 White SnakeDirilis: 5 Juli 2017 Black adalah album studio keenam oleh penyanyi dan penulis lagu Korea Selatan Lee Hyori. Album ini dirilis pada 4 Juli 2017 oleh Kiwi Media Group dan didistribusikan oleh LOEN Entertainment. A...
For the 1931 film, see Si Pitoeng (film). Si Pitung (Old spelling: Si Pitoeng; or sometimes written just Pitung) was a 19th-century bandit in Batavia, Dutch East Indies (modern-day Jakarta, Indonesia). His exploits have since become legendary, with numerous accounts of his life, deeds, and death. Biography Pitung was born in Pengumben, a slum in Rawabelong (near modern-day Palmerah Station) to Bung Piung and Mbak Pinah;[1] he was the fourth son born to the couple.[2] His real ...
Pour les articles homonymes, voir Zvartnots (homonymie) et EVN. Zvartnots Localisation Pays Arménie Ville Erevan Coordonnées 40° 08′ 55″ nord, 44° 23′ 45″ est Superficie 9,9 ha Altitude 865 m (2 838 ft) Informations aéronautiques Code IATA EVN Code OACI UDYZ Type d'aéroport civil Gestionnaire Armenian International Airports Pistes Direction Longueur Surface 09/27 3 849 m (12 628 ft) Asphalt Géolocalisation sur la carte : Arméni...
Skadron Pendidikan 805/Khusus Wing Pendidikan 800/KopasgatBerkas:Gambar Pusdiklat Paskhas.pngLambang Pusdiklat Pasukan Khas TNI AUNegara IndonesiaCabang TNI Angkatan UdaraTipe unitKomando Pendidikan KhususBagian dari Wingdik 800/KopasgatJulukanSkadik 805/KhususMotoAdi Wreda SaktiSitus webwww.paskhas.tniau.mil.id Skadron Pendidikan 805/Khusus Sebelumnya bernama Satuan Pendidikan Khusus disingkat (Satdiksus) adalah satuan pelaksana dibawah kendali Wing Pendidikan 805/Khusus, Satdiksus mela...
American singer and actor (born 1968) For other uses, see Mark Anthony (disambiguation).Not to be confused with Mark Antony. Marc AnthonyAnthony in 2009BornMarco Antonio Muñiz (1968-09-16) September 16, 1968 (age 55)New York City, U.S.Occupations Singer songwriter actor Years active1988–presentSpouses Dayanara Torres (m. 2000; div. 2004) Jennifer Lopez (m. 2004; div. 2014) Shan...
Ancient Egyptian sepulchre Tomb of Two BrothersStatuettes of Nakht-Ankh found in his tomb at Deir RifehLocationDeir Rifeh, EgyptTypesepulchreCompletion date12th DynastyDedicated toNakht-Ankh, Khnum-Nakht The Tomb of Two Brothers is an ancient sepulchre in Deir Rifeh, Egypt. It contains the chamber tomb of the ancient Egyptian high status priests Nakht-Ankh and Khnum-Nakht, which dates from the 12th Dynasty. The whole tomb group is now in the Manchester Museum. Tomb Coffin of Khnum-N...
هذه المقالة يتيمة إذ تصل إليها مقالات أخرى قليلة جدًا. فضلًا، ساعد بإضافة وصلة إليها في مقالات متعلقة بها. (يوليو 2019) ستانلي غيلين معلومات شخصية تاريخ الميلاد 10 أغسطس 1911 تاريخ الوفاة سنة 1978 مواطنة الولايات المتحدة الحياة العملية المهنة مهندس تعديل مصدري - تعديل...
Township in Pennsylvania, United StatesHaycock TownshipTownshipSheard's Mill Covered BridgeLocation of Haycock Township in Bucks CountyHaycock TownshipLocation in Pennsylvania and the United StatesShow map of PennsylvaniaHaycock TownshipHaycock Township (the United States)Show map of the United StatesCoordinates: 40°27′00″N 75°14′52″W / 40.45000°N 75.24778°W / 40.45000; -75.24778CountryUnited StatesStatePennsylvaniaCountyBucksArea[1] • T...
United States historic placeGrave Creek BridgeU.S. National Register of Historic Places Grave Creek Bridge over Grave Creek near Sunny ValleyLocation of the bridge in Josephine County, OregonShow map of OregonGrave Creek Bridge (the United States)Show map of the United StatesCoordinates42°38′10″N 123°22′39″W / 42.63611°N 123.37750°W / 42.63611; -123.37750Built1920ArchitectA. A. Clausen and J. Elmer NelsonArchitectural styleHowe trussMPSOregon Covered B...
American jazz independent record label Bethlehem RecordsParent companyVerse Music Group(BMG Rights Management)Founded1953 (1953)FounderGus WildiStatusDefunctGenreJazzCountry of originU.S.LocationNew York City Bethlehem Records was an American jazz independent record label, founded by Gus Wildi in 1953. History Bethlehem is remembered for its jazz releases from the 1950s. Producers included Creed Taylor and Teddy Charles.[1] Bethlehem released the first albums recorded by singers ...
Gordolobo negro TaxonomíaReino: PlantaeDivisión: MagnoliophytaClase: MagnoliopsidaOrden: ScrophularialesFamilia: ScrophulariaceaeGénero: VerbascumEspecie: Verbascum nigrumL. (1753)[editar datos en Wikidata] Verbascum nigrum, comúnmente llamado gordolobo negro es una planta de la familia Scrophulariaceae natural de Europa, crece en lugares secos y baldíos. Ilustración Características Es una planta con las mismas características y propiedades que Verbascum thapsus difer...
Latin words used by Pontius Pilate when he presents Jesus Christ to the people (John 19:5) This article is about the biblical phrase and the subject in art. For other uses, see Ecce homo (disambiguation). Ecce Homo, Caravaggio, 1605 Ecce homo (/ˈɛksi ˈhoʊmoʊ/, Ecclesiastical Latin: [ˈettʃe ˈomo], Classical Latin: [ˈɛkkɛ ˈhɔmoː]; behold the man) are the Latin words used by Pontius Pilate in the Vulgate translation of the Gospel of John, when he presents a scourged...