Berenguer de Palou II representat amb la mitra al cap i els emblemes del bisbat de Barcelona sobre els avantbraços de la camisa apareix a la dreta de Jaume I en una escena militar a les pintures murals de la conquesta de Mallorca
Durant la Croada Albigesa contra els càtars d'Occitània, que posava en dubte el domini del Comte de Barcelona i Rei d'AragóPere el Catòlic sobre les terres occitanes, el bisbe Berenguer de Palou intentà trobar una solució de compromís pactant un matrimoni entre Pere el Catòlic, i la filla de Felip II de França. Però aquesta solució de compromís fou avortada pel mateix Papa Innocenci III en negar-se a anul·lar tant l'anterior matrimoni de Pere el Catòlic com l'interdicte que havia manat sobre Felip II de França per repudiar la seva segona esposa.
Fracassada aquesta estratègia intentà una negociació directa amb París, presidint ell mateix una ambaixada que s'entrevistà amb Felip II de França. Malgrat tot, no s'arribà a cap acord satisfactori per ambdues parts.
Un cop esgotats tots els esforços diplomàtics dirigits per Berenguer de Palou, no quedà més remei que optar per l'estratègia militar, una opció que Pere el Catòlic mai va desitjar, car lluitar contra una croada decretada per l'Església suposava l'excomunió i per tant la pèrdua dels drets sobre les terres. La guerra finalitzà per la Corona d'Aragó amb la fatídica batalla de Muret (1213), en la qual morí el mateix Rei Pere II.
L'interregne i la Cinquena Croada
Durant el caos que seguí la mort del Rei, Berenguer de Palou intentà reconduir la situació des del seu càrrec de canceller,[4] que fou qui primer l'exercí, des de 1218.[5]
Com a recompensa obtingué 875 cavalleries i 8 molins, que donaren origen a la Baronia dels Bisbes de Barcelona a Mallorca (Baronia del Pariatge o Baronia d'Andratx). Durant les operacions de neteja contra els andalusins resistents a l'illa, fou ferit i mutilat d'un peu.
En l'aspecte religiós i pastoral feu una important fundació per als més desvalguts, dotada amb el Castell d'Avinyó del Penedès i alguns dels seus béns.
↑ALVIRA CABRER, Martín. «"Destruir aquels qui reneguen lo nom de Jhesuchrist". El obispo de Barcelona Berenguer de Palou (1212-1241)». A: Carlos de Ayala y J. Santiago Palacios (eds.). Hombres de religión y guerra. Cruzada y guerra santa en la Edad Media peninsular (ss. X-XV) (en castellà). Madrid: Sílex Ediciones, 2018, p. 361-418.
