PROFILPELAJAR.COM

El Raiguer
Tipus	Comarques de les illes Balears i les Pitiüses
Localització
	39° 42′ 44″ N, 2° 53′ 09″ E / 39.7122°N,2.8858°E
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	Illes Balears
Illa	Mallorca
Capital	Inca
Població humana
Població	150.249 (2022) (318,55 hab./km²)
Geografia
Superfície	471,66 km²
Banyat per	mar Mediterrània
Limita amb	Serra de Tramuntana ; Pla de Mallorca ; Palma
Identificador descriptiu
Codi postal	07340, 07400, 07350, 07311, 07310, 07330, 07300, 07360, 07312, 07141, 07320, 07313, 07314, 07369, 07316 i 07420
Fus horari	Hora Central Europea

El Raiguer o es Raiguer és una comarca mallorquina al centre-nord de l'illa de Mallorca, estesa paral·lelament a la serra de Tramuntana des de Marratxí fins a Alcúdia. Tan sols és reconeguda pels geògrafs. Rep aquest nom per trobar-se en el raiguer que hi ha entre la serra de Tramuntana i el Pla de Mallorca.

Geografia

Descripció

El Raiguer s'estén des de la serra de Tramuntana fins al Pla de Mallorca, comprenent una combinació de terres muntanyoses i planures fèrtils. Està delimitat per les badies de Palma i d'Alcúdia, i inclou tretze municipis: Alaró, Alcúdia, Binissalem, Búger, Campanet, Consell, Inca, Lloseta, Mancor de la Vall, Marratxí, sa Pobla, Santa Maria del Camí i Selva.

El paisatge es caracteritza per boscos, valls i camps de conreu, amb la serra de Tramuntana com a teló de fons. La comarca també compta amb una xarxa de torrents i fonts naturals que han estat essencials per a l'agricultura tradicional.

Geologia

El Raiguer es troba en una zona de transició geològica entre la serra de Tramuntana i el Pla de Mallorca. Aquesta regió presenta una geomorfologia marcada per la presència de falles i fractures tectòniques. El territori combina les elevacions de la Serra amb les plataformes més planes del Pla miocènic.^[1]

Els materials predominants al Raiguer inclouen calcarenites pliocenes, com les que es troben a Santa Maria del Camí, al·luvions ferruginosos coneguts com a call vermell i margues miocenes. Aquestes últimes són particularment fèrtils i impermeables, la qual cosa les fa ideals per al cultiu de la vinya i altres conreus. Els sediments al·luvials resultants del desmantellament de materials calcaris han format terres fèrtils i arenoses que han estat històricament útils per a l’agricultura.^[1]

Aquesta composició geològica no només ha condicionat l'ús del sòl sinó també els patrons de poblament. En períodes càlids i secs, els assentaments es concentraven a les valls properes a fonts d'aigua, mentre que en èpoques més fredes i plujoses, els terrenys plans i les solanes esdevenien més productius i habitables.^[1]

Història

La comarca té una història vinculada a la seva localització estratègica. Durant l'època musulmana, el territori es va organitzar en alqueries i rafals, aprofitant els recursos hídrics i les terres fèrtils. Després de la conquesta catalana al segle xiii, la comarca es va reestructurar econòmicament i socialment, amb un creixement notable en l'agricultura i l'artesania.

Al llarg dels segles xix i xx, el Raiguer es va consolidar com un centre de producció industrial, especialment en el sector pelleter i del calçat, amb Inca com a nucli principal. Paral·lelament, la producció vitivinícola, especialment a Binissalem, es va convertir en una de les activitats econòmiques més importants.

Economia

El Raiguer és una comarca amb una economia diversa que combina agricultura, indústria, turisme i tradicions artesanals. Tot i que l'agricultura ha perdut pes en les darreres dècades, continua contribuint a l'economia rural amb la producció d'ametlles, olives i cereals, mantenint el paisatge tradicional de la zona.

Un sector rellevant és la producció vinícola, concentrada principalment a Binissalem, que compta amb la Denominació d'Origen Binissalem. Aquesta activitat es basa en varietats autòctones com el manto negre i el moll, que són la base de vins locals reconeguts internacionalment. Els cellers locals no només produeixen vins de qualitat, sinó que també contribueixen al turisme, oferint visites guiades i tastos que atrauen visitants interessats en la cultura vitivinícola.^[2]

La indústria del calçat, especialment a Inca, ha estat un motor econòmic clau. Aquesta ciutat és coneguda per la producció de productes de pell, amb marques de renom com Camper i Lottusse. Tot i la deslocalització parcial del sector en les darreres dècades, Inca ha mantingut el seu prestigi com a centre de producció artesanal i comercial. A més, les connexions econòmiques entre els municipis de la comarca han afavorit una producció descentralitzada i una col·laboració històrica entre petits tallers i grans empreses.^[3]

El turisme és un altre punt fort de l'economia del Raiguer. Atractius com la murada medieval d'Alcúdia, les rutes de senderisme de la Serra de Tramuntana i els mercats setmanals d'Inca, Alcúdia i Santa Maria del Camí són motors importants per al sector. Els mercats no només actuen com a punts de venda de productes locals, sinó també com una eina de promoció de l'artesania i l'agricultura de la zona.^[2]

Històricament, el Raiguer també ha destacat per l'explotació de les mines de lignit, especialment a Alaró i Lloseta, i per la seva posició estratègica com a node de comunicació a l'illa. La presència del ferrocarril va facilitar el transport de mercaderies com vins, productes agrícoles i manufacturats des de la comarca cap a Palma i altres zones.^[3]

Festes i tradicions

Destaca la celebració de Sant Antoni a sa Pobla,^[4] amb foguerons i dimonis; la Festa des Vermar a Binissalem,^[5] que marquen la collita anual del raïm amb activitats culturals i gastronòmiques; i el Dijous Bo a Inca, una fira agrícola i ramadera amb correfoc i concerts.

La Mancomunitat del Raiguer

Fou creada com a entitat supramunicipal l'any 1981, i està formada pels municipis de la comarca, excepte Alcúdia i sa Pobla. Aquests municipis s'estenen paral·lelament a la serra de Tramuntana. El darrer municipi en incorporar-se a la Mancomunitat fou Inca l'any 1993. Actualment, la seu de la institució es troba al municipi de Binissalem.^[6]

En l'actualitat, ofereix serveis com la recollida selectiva de residus, la neteja i manteniment de camins, programes d'ocupació, educació per a persones adultes i serveis socials i comunitaris, entre d'altres.^[6]

Informació actualitzada per un bot. Els canvis manuals es perdran quan s'actualitzi!

Municipi	Població	Superfície km²	Densitat	Altitud	Codi postal	Codi territorial
Alaró	5.909 (2023)	45,7	129,24	252	07340	07001	Modifica les dades a Wikidata
Alcúdia	21.322 (2023)	60,1	355,07	13	07400	07003	Modifica les dades a Wikidata
Binissalem	9.172 (2023)	29,8	308,1	139	07350	07008	Modifica les dades a Wikidata
Búger	1.148 (2023)	8,3	138,48	105	07311	07009	Modifica les dades a Wikidata
Campanet	2.790 (2023)	35	79,71	132	07310	07012	Modifica les dades a Wikidata
Consell	4.304 (2023)	13,6	315,54	154	07330	07016	Modifica les dades a Wikidata
Inca	34.577 (2023)	58,7	589,55	120	07300	07027	Modifica les dades a Wikidata
Lloseta	6.378 (2023)	12,1	527,54	175	07360	07029	Modifica les dades a Wikidata
Mancor de la Vall	1.639 (2023)	19,9	82,49	245	07312	07034	Modifica les dades a Wikidata
Marratxí	39.440 (2023)	54	730,37	126	07141	07036	Modifica les dades a Wikidata
Santa Maria del Camí	7.552 (2023)	37,6	200,74	132	07320	07056	Modifica les dades a Wikidata
Selva	4.289 (2023)	48,7	88,05	204	07313 07314 07369 07316	07058	Modifica les dades a Wikidata
sa Pobla	14.164 (2023)	48,6	291,5	28	07420	07044	Modifica les dades a Wikidata

Fi de la llista autogenerada.

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 ^1,2 Morey Colomar, Bernat. «Santa Maria. Demografia, geomorfologia, climatologia i poblament : Extrapolació per Mallorca». A: Miquel Dolç i el seu temps (1912-1994): VIII Jornades d'estudis locals, 19 i 20 d'octubre de 2018 (PDF), 2019, p. 189-200. ISBN 978-84-09-09366-3.
↑ ^2,0 ^2,1 «Es Raiguer». Consell de Mallorca. [Consulta: 10 desembre 2014].
↑ ^3,0 ^3,1 Manera, Carles. «Distrito industrial e internacionalización del calzado en Mallorca: el caso de Camper, 1975-2001» (PDF) (en castellà) p. 1-3. [Consulta: 10 desembre 2024].
↑ «La Festa de Sant Antoni». Ajuntament de sa Pobla. [Consulta: 10 desembre 2024].
↑ «58 Festa des Vermar 2024», 05-09-2024. [Consulta: 10 desembre 2024].
↑ ^6,0 ^6,1 «Espai mancomunat». Mancomunitat des Raiguer. [Consulta: 10 desembre 2024].