El nucli de població principal conté diverses àrees amb denominació pròpia: el Campet, el Colomer, la Tanqueta i el Porrassar. A més, hi ha dos nuclis tradicionals: Pina i Randa.[3]
Nom
El topònim d'Algaida és d'origen àrab: en aquesta llengua, al-gajda vol dir 'el bosc'. Existeix un nom de lloc a Son Cervera, Algaire, que té el mateix origen;[4] de fet, una pronúncia popular d'Algaida és, precisament, Algaira.[5]
Durant l'edat mitjana, el terme d'Algaida fou conegut sovint pel nom de Castellitx, del llogaret i antiga parròquia del terme. Es tracta d'un mossarabisme, un derivat del llatí castellum.[4][6]
Població
Segons les dades de l'Institut Nacional d'Estadística (INE) per 2023, la població de dret d'Algaida era de 6.170 habitants. D'aquests 689 residien a Pina i 123 a Randa.[7] Els llinatges més comuns són Oliver, Puigserver, Fullana, Sastre, Amengual, Trobat, Pou i Joan (Juan), a més de Garcia.[8]
Algaida ha experimentat diverses fluctuacions demogràfiques al llarg del temps. Segons les dades disponibles a l'INE, la població de dret era de 2.806 habitants el 1842. Al llarg del segle xix hi hagué un increment sostingut, arribant a 4.286 habitants el 1887. Durant el segle xx, la població va disminuir, retornant a nivells del segle passat el 1981. A partir de 1991 es va iniciar una tendència de creixement, assolint 5.272 habitants el 2011 i 6.013 el 2021.[9]
La primera vila d'Algaida sorgeix com a pobla reial el 1300 segons les Ordinacions de Jaume II, si bé el nucli i la parròquia se situaven a Castellitx, una alqueria musulmana. Algaida, que també havia estat una alqueria musulmana, amb el temps anava prenent importància fins que el segle xv acabà per desplaçar Castellitx i per esdevenir el centre parroquial del terme. El nucli primigeni de la vila se situa dins el triangle que integren els carrers de la Roca, de la Unió i de l'Amargura, i del Migdia, de Sant Joan i de l'Aigua, i a cada vèrtex s'hi trobava una creu de terme, les quals encara es conserven.[10]
A partir del segle xvii la vila anà creixent per mitjà d'establits, cedits a pagesos rics i senyors procedents de la ciutat que la llogaven a aquells qui l'explotaven. El segle xix el minifundisme començà a substituir els establits, fet que provocà que sorgís una classe social de jornalers. Atesa la proximitat a la Carretera de Manacor, al seu pas per la proximitat de la vila aparegueren un gran nombre d'hostals que encetaren un nou mitjà econòmic.[10]
El 1897 s'estrenà el tren de Felanitx, que feia aturada a Algaida. Malgrat tot, el tren no suposà l'impuls econòmic que hom hauria pogut entreveure, i a principi de segle molts d'algaidins hagueren de desplaçar-se a l'Arenal a fer feina de trencadors de marès. Amb el temps, la situació no millorà, i molts d'algaidins es veren forçats a emigrar cap a França, Cuba, Buenos Aires, Veneçuela i Panamà; no obstant això, la major part dels emigrants acabaren per tornar al poble, havent fet o no fortuna.[10]
Es Saig és la revista de premsa forana del poble. S'edita mensualment des del desembre de 1980 i contribueix a la normalització lingüística del poble. És administrat per l'Obra Cultural d'Algaida i hi col·labora la gent d'Algaida i l'Agrupació Fotogràfica d'Algaida. Forma part de les publicacions de l'Associació de Premsa Forana de Mallorca.[12]
Política
La batlessa actual és Maria Antònia Mulet (PSIB), qui fou elegida per primera vegada el 2015 després de pactar amb Més per Mallorca.[13] El 2019 va revalidar el mandat.[14]
Roser Amills (1974-), escriptora i periodista amb una vintena de llibres publicats, dos dels quals ambientats a Algaida: la novel·la Fes bondat i la novel·la històrica sobre l'estada de l'actor Errol Flynn a Mallorca El ecuador de Ulises
.svg)
.jpg)
