El nucli de població conté diverses àrees amb denominació pròpia: Baix de la Vila, el Barracar, el Camp, l'Escaleta, els Molins, el Pou Llarg, la Raval, les Roques, la Sínia i Son Santos.[4]
Població
La població és de 2.179 habitants segons dades de l'IBESTAT per l'any 2022, coneguts com a santjoaners. Els llinatges més comuns són Bauçà (Bauzà), Gaià (Gayà), Mates (Matas), Company i Mas.[5]
L'evolució demogràfica de Sant Joan durant el segle xx va seguir una tendència de disminució gradual, com en altres municipis de la comarca del Pla de Mallorca, amb una pèrdua constant de població fins a la dècada de 1990. A partir del segle xxi, el municipi va començar a experimentar un creixement sostingut, reflectint una recuperació similar a la d'altres zones rurals de Mallorca després d'un llarg període de descens demogràfic.[6]
El medi físic
El relleu
El municipi de Sant Joan es caracteritza per una variació d'altura d'aproximadament 220 metres, amb cotes que oscil·len entre els 90 i els 310 metres. El seu relleu, propi del Pla, inclou valls àmplies, lleugeres ondulacions i turons aïllats. La majoria del territori presenta pendents inferiors al 10%, especialment a les valls, mentre que les superfícies amb pendents entre el 20 i el 40% són les més comunes. Només al vessant nord del Puig de Sant Nofre es troben pendents superiors al 80%.[7]
El territori es distribueix en dues valls principals. La primera, que s'orienta de nord-oest a sud-est, ocupa el centre i el sud del municipi i comprèn la conca dels torrents de Sa Penya i d'en Pericàs. Aquesta vall comença al sud del nucli urbà de Sant Joan i descendeix fins a 90 metres al seu extrem sud-est, on s'endinsa en el terme de Vilafranca. La segona vall s'estén al nord del municipi amb una orientació sud-oest-nord-est, desenvolupant-se al voltant de la conca del torrent de Son Gual, que també baixa fins a altituds d'uns 90 metres.[7]
En relació amb les elevacions, aquestes no presenten una alineació definida, sinó que apareixen com a turons dispersos. Entre les més destacades es troben el Puig de Bonany, amb una altitud de 310 metres al sud-est del terme, i el Puig de Sant Nofre, amb 254 metres al nord. Altres turons notables inclouen el Puig de Baldiri, situat al nord del nucli, la Serra de Son Gual al nord-oest, i la Serra de Meià al sud, que limita amb Montuïri.[7]
Geologia
Presenta una successió estratigràfica que abasta des del Triàsic Superior (facies Keuper) fins al Quaternari. Aquesta sèrie geològica presenta dues interrupcions significatives: la primera s'estén des del Cretaci Superior fins a l'Eocè Mitjà, i la segona inclou pràcticament tot el Pliocè. Els sediments mesozoics i neògens d'aquesta regió mostren una gran similitud amb els materials observats en altres parts de l'illa, la qual cosa permet establir correlacions. No obstant això, aquesta generalització no s'aplica als materials paleògens; per exemple, l'Eocè Superior està cobert per un potent estrat de dipòsits d'escull situades al Puig de Sant Nofre, que posseeixen característiques sedimentològiques distintives reconegudes també a Vilafranca de Bonany i Randa.[8]
Entre les formacions rocoses més destacades es troben les dolomies i margues, que representen el 0,9% del terme municipal, així com les margues i margocalcàries, que ocupen el 29% del territori. A més, les calcàries esculloses, del sud del municipi, constitueixen un 14% del terme, i els dipòsits al·luvials, que són del 28%, inclouen sediments fluvials dipositats durant l'Holocè.[7]
Estructuralment, la zona es caracteritza per blocs relativament elevats i enfonsats, delimitats per falles normals amb orientació nord-sud a nord-oest-sud-est. Aquests blocs contenen quatre unitats tectòniques que s'entrellacen i que mostren plecs que presenten una direcció predominant de nord-est a sud-oest.[7][8]
Hidrologia
La superfície de Sant Joan drena completament cap a la Badia d’Alcúdia, situada al nord del municipi. Es poden distingir dues petites subconques. La primera es troba al nord i recull l’aigua a través del torrent de Son Gual, que és el principal curs d'aigua d'aquesta àrea i rep afluents com el torrent de sa Bastida. Aquest torrent desemboca a la Badia d’Alcúdia. L’altra subconca ocupa gran part del centre i del sud del terme, drenant en direcció nord-oest a sud-est. Aquesta subconca es connecta amb el torrent de na Borges, que també acaba a la Badia d’Alcúdia, i inclou els torrents de son Pericàs i sa Penya.[7]
Vegetació
Sant Joan és un municipi amb pocs espais de vegetació natural, dominat per terres agrícoles. La vegetació local es veu influenciada per la litologia, el clima i la seva ubicació a Mallorca. Entre els hàbitats presents, es troben boscos termomediterranis i la garriga d’ullastre, que és comuna a la zona central i meridional de l’illa. Aquesta comunitat vegetal, que experimenta una aridesa notable, està parcialment dominada pel pi blanc. Les espècies destacades inclouen l’olivella, l’ullastre, el garrofer, el llentiscle i l’aladern de fulla estreta, principalment situades als turons septentrionals i orientals del terme.[7]
Conreus
La major part del territori de Sant Joan és apta per a l'agricultura, amb un 40% classificada per al conreu intensiu, gràcies als sòls d'argila i llim situats en terrenys plans. Aproximadament un 37% dels sòls són adequats per al conreu extensiu, ubicats en zones amb sediments més gruixuts o litologies compactes. Al voltant del 20% del territori es considera poc apte per a l'agricultura, predominant les pastures i la explotació forestal en vessants amb pendents pronunciades. Finalment, un 2% de la superfície és improductiva, corresponent al nucli urbà o a turons molt inclinats.[7]
Clima
El clima de Sant Joan, com a la resta de les Illes Balears, és de tipus mediterrani, classificat com a Csa segons el sistema Köppen-Geiger; caracteritzat per estius calorosos i secs i hiverns suaus.[9] A diferència de les zones costaneres, l’interior de l'illa experimenta una major amplitud tèrmica, amb estius molt calorosos, amb temperatures que poden superar els 35 °C, i hiverns més frescos, especialment durant les nits, quan les temperatures poden baixar per sota dels 5 °C. Les precipitacions es concentren principalment a la tardor i la primavera, amb episodis de pluges torrencials ocasionals. La sequera estival és marcada, i això afavoreix la presència de vegetació típica mediterrània adaptada a la manca d’aigua, com les garrigues i els alzinars, amb terres dedicades tradicionalment al conreu de secà.
Història
L'actual poble de Sant Joan creixé al voltant del rafal Alahmar, que formava part del districte musulmà de Yiynaw-Bitra en el moment de la conquesta de Jaume I. Durant el repartiment posterior, va ser assignat a la part reial i cedit inicialment a Pere de Palau.[10] Però durant el govern de Pere I d'Urgell, passà a mans d'Àries Yvanyes[11], un cavaller portuguès originari de Sant Joan de Veri[b], començant a conèixer-se com a Sant Joan de Sineu.
Seguint el pla de les Ordinacions de Jaume II de Mallorca, Sant Joan adquirí oficialment l'estatut de vila l'any 1300. Aquest pla responia a la necessitat d'organitzar i repoblar l'illa, creant nous municipis amb autonomia administrativa i jurídica. Aquest fet va permetre a Sant Joan consolidar-se com a nucli urbà independent i desenvolupar una estructura socioeconòmica pròpia.
Entre 1322 i 1343, Sant Joan formà part de la baronia i senyoria jurisdiccional del noble Àries Ferrandis, qui la rebé en intercanvi per la de Bunyola. Aquest intercanvi fou acordat amb el rei Sanç I de Mallorca.[14]
Durant el segle xvi, Sant Joan, com altres poblacions mallorquines, es veié immersa en la revolta de la Germania. Un nombre significatiu de santjoaners s'uniren a la revolta, la qual tenia el suport de les classes baixes contra els privilegis de la noblesa i les tensions amb el govern reial. Aquest episodi causà danys importants a diverses possessions de Sant Joan, com Sa Bastida, Solanda i Horta, que foren saquejades. Prop d'un centenar de santjoaners participaren en la revolta, una trentena participaren en diverses batalles, una vintena moriren i una desena restaren fidels a la noblesa.[15][16]
Festes
A Sant Joan s'hi celebren 8 festes diferents al llarg de l'any,[17] algunes locals, com la festa patronal (el dia de Sant Joan Degollat, 29 d'agost), la festa del Sol que Balla (24 de juny), la Festa del Quart Diumenge o del Pa i Peix (quart diumenge de Quaresma) i la Festa del Botifarró (no oficialment "des Butifarró") o de sa Torrada (principis d'octubre); i d'altres més foranes, com són el Dia del Llibre i la Rua (Carnaval).
Festes locals
A més de la festa patronal, Sant Joan celebra les festes del poble, que inclouen diversos actes tradicionals com el correfocs, la sortida de dimonis i la missa solemne, entre altres.
Els Dimonis de Sant Joan, vinculats al Centre Cultural de Sant Joan, consisteixen en set figures dissenyades per Antoni Roig i Sierra que representen els set pecats capitals: luxúria, gola, avarícia, peresa, ira, enveja i supèrbia. La primera disfressa es va presentar l'any 1983 i les altres s'hi van afegir progressivament en els anys següents. Els dimonis fan diverses aparicions durant les festes patronals, perseguint els participants i colpejant-los lleument amb llenderes, i s'han convertit en un símbol icònic de les festes locals.[18]
Els Diables de Sant Joan, també associats al Centre Cultural, van ser la primera colla de diables de les Illes Balears, debutant a l'agost de 1993.[19] Surten durant el correfocs, acompanyats pel Corb de Sant Nofre, una figura bicèfala que va ser la primera bèstia de foc creada a les Balears. El Corb de Sant Nofre va ser dissenyat l'any 1998 per Kake Portas i es basa en un mite local sobre una parella de corbs del Puig de Sant Nofre.[20]
Política
Eleccions municipals
Resultats electorals - Sant Joan (Mallorca), 28 de maig de 2023[21]
Després de les eleccions de 2015, el pacte de governabilitat va ser entre el PI i el PP, amb Pablo Pascual exercint com a batle primer i cedint el relleu a Francesc Mestre a mitjan 2017.
Resultats electorals - Sant Joan (Mallorca), 24 de maig de 2015[23]
Portada d'una de les Monografies Santjoaneres.Portada de la revista Mel i Sucre.
A Sant Joan s'editen actualment dues revistes locals, Mel i Sucre i Damunt Damunt, ambdues de periodicitat mensual i escrites íntegrament en català. Mel i Sucre va començar a publicar-se a principis de 1980 i forma part de l'Associació de la Premsa Forana de Mallorca. Abans es va publicar la revista Sant Joan, i durant la dècada de 1940 es va editar la revista Documenta, dedicada a la història local i redactada majoritàriament en castellà, tot i que també contenia col·laboracions en català. Això feu de Documenta una de les primeres publicacions de la postguerra a utilitzar el català. Francesc de Borja Moll, un dels qui hi varen escriure, va dir «El cas de Sant Joan és notabilíssim, és un cas únic i digne de vertadera admiració...».
El grup de Documenta era conegut popularment com «Ses Teranyines», en referència a la seva tasca de «llevar les teranyines» dels papers vells. Inspirant-se en aquest grup, durant la dècada de 1990 va aparèixer el Col·lectiu Teranyines, un grup dedicat a la recerca sobre la història i cultura de Sant Joan. La seva activitat principal ha estat la publicació de la col·lecció Monografies Santjoaneres, que el 2015 comptava amb 24 números. A més, organitzen anualment la Diada del Pare Ginard, en homenatge a Rafel Ginard i Bauçà, folklorista i autor del monumental Cançoner Popular de Mallorca. El col·lectiu també publica anualment el Pronòstic Santjoaner.
Llengua
A Sant Joan es parla una variant del català força particular, el santjoaner, que es caracteritza pel fet que confon la e oberta i la tancada: així, Déu i deu (el nombre 10) es pronuncien igual, ['dew]. Aquest fenomen també es pot observar a les viles de Maria de la Salut i de Felanitx.
Teatre
A Sant Joan hi ha dos grups de teatre locals: un de teatre infantil i un altre d'adults, aquest últim anomenat Biaixos i Capgirons. Tots dos grups estan dirigits per Antoni Bonet "Síndic". Cada any, ambdós grups presenten diverses obres teatrals, destacant dues representacions fixes: una sobre Herodes i els Tres Reis d'Orient, que es realitza el 6 de gener, i una altra sobre la crucifixió de Jesús de Natzaret, que té lloc el Divendres Sant.
Himne al poble de Sant Joan
Josep Rosselló Ordines (1882-1966) va ser mestre de Sant Joan entre els anys 1910 i 1924. A més de la tasca pedagògica, va ser músic, geòleg i impulsor de la llengua internacional. L'any 1913 va compondre l'Himne al poble de Sant Joan, que ell mateix va musicar. Actualment, es canta al final de l'ofici solemne amb motiu de la festa de Sant Joan Degollat, el 29 d'agost.
Jaume Mas i Noguera «el Mestre Mas» (Manacor, 13 d'octubre de 1832 – Sant Joan, 27 d'octubre de 1910) fou el primer mestre nacional de l'escola de nins del poble.[24] Segons paraules del folklorista autòcton Rafel Ginard Bauçà, el Mestre Mas feu una «retxa dins s'ensenyança». Nascut a una família manacorina de tradició carlina, als vint-i-cinc anys anà a Sant Joan per ser-ne el mestre de l'escola de nins, plaça que prengué el 8 d'agost de 1858. Ben aviat proliferarien les felicitacions pel seu treball, tant des de la Junta Local que s'ocupava de l'educació de la vila com des dels informes dels inspectors provincials, ja que se'l responsabilitzava d'un progrés acadèmic excepcional dels seus alumnes. Al llarg de la seva estada a Sant Joan, el Mestre Mas fou recompensat o proposat de recompensa múltiples vegades. El febrer de 1895 ascendí de categoria professional i cedí la seva plaça de mestre del poble per anar-se'n a impartir classe a Inca, on tanmateix hi estigué per poc temps perquè aviat es va jubilar. Només un any després del seu abandó de l'escola santjoanera, l'inspector en feu un informe negatiu, en què assenyalava un millor nivell de l'escola de nines que la de nins per primera vegada en la història. L'agost de 1925 fou nomenat Fill Predilecte de la vila de Sant Joan en els actes de les festes patronals. A principis dels anys 30 també es rebatejà amb el seu nom un carrer del poble; avui dia encara el conserva.
Antoni Oliver Gayà «dels Calderers» (Sant Joan, 1863 – 30 d'octubre de 1936) fou un impulsor de l'agricultura moderna.
Mossèn Francesc Mas i Galmés «el Rector Mas» (Sant Joan, 22 de juny de 1878 – 23 de juliol de 1953) fou rector de Sant Joan i constructor del Centre Catòlic i de l'església parroquial.
Fra Rafel Ginard i Bauçà (Sant Joan, 27 de juliol de 1899 – Artà, 15 d'octubre de 1976) fou un folklorista i poeta.
Joan Mas i Matas «el Mestre Pagès» (Sant Joan, 2 de juliol de 1913 – 29 d'octubre de 1982) fou un mestre.
Josep Roig Bauçà: Mestre d'educació física i director del Col·legi Públic Son Juny durant 35 anys, víctima mortal de la COVID-19 l'1 de maig del 2020.[25]
Serveis
Educació
El Col·legi Públic Son Juny de Sant Joan és un centre d'educació infantil i primària adscrit a l'IES Sineu. Aquest centre utilitza el català com a llengua vehicular i d'ensenyament, seguint el model lingüístic establert per la normativa educativa balear. Està ubicat al Passeig Joan Mas i Mates, a l'entrada del poble, dalt del turó de Son Juny.[26]
El centre disposa de dues edificacions: un edifici per a l'educació primària i un altre dedicat a l'educació infantil, inaugurat el primer l'any 1985 i el segon l'any 2004. A més de les aules, les instal·lacions inclouen un poliesportiu municipal i un camp de tennis, que permeten la realització de les classes d'educació física. El col·legi també compta amb un hort escolar, un galliner per a activitats de compostatge i un estany.
El col·legi publica una revista anual anomenada Kromioussa, basada en el tema educatiu destacat de cada any. El curs 2023/24, el centre comptava amb 217 alumnes matriculats. La plantilla del professorat incloïa 15 mestres, 8 especialistes i una mestra de religió.[27]
Transports
Tot i dir-se estació de Sant Joan, l'estació, que s'interposa en el recorregut Inca-Manacor, està situada dins el terme de Sineu. Tanmateix, el mes de febrer de 2012 es tancà l'estació de Sant Joan i se suprimiren algunes freqüències; ara l'autobús transporta passatgers des del centre de Sant Joan a l'estació de Sineu i a viceversa, enllaçant així algunes arribades del tren.
Esports
El municipi de Sant Joan disposa d'un pavelló esportiu situat al turó de Son Juny, al costat de l'escola pública.[28] El Pavelló Municipal de Son Juny és la seu i estadi dels dos clubs de futbol sala locals: Just-Just Sant Joan, que competeix a la Tercera divisió nacional, i el Sant Joan Club Esportiu, fundat el 2007, que disputa els seus partits a la Lliga de Primera Regional.[29]
Els dos clubs tenen una base de jugadors molt semblant. El Just-Just Sant Joan compta amb categories que van des de prebenjamí fins a infantil, mentre que el Sant Joan Club Esportiu disposa d’equips en les categories infantil, cadet i juvenil.
El Just-Just Sant Joan ha aconseguit dues Copes de la Federació en la categoria benjamí durant les temporades 2012/13 i 2013/14. El club amb més èxits esportius del municipi és el Sant Joan C.E., amb un palmarès que inclou una Copa de la Lliga Regional (2009), una Copa de la Lliga Juvenil (2011) i dos cops Campió de Lliga de 1ª Regional (2018 i 2021[30]).
Anecdotari
L'any 1930, va fer una calabruixada perillosa a Sant Joan. Va rompre cinc mil teules aproximadament, en només 10 minuts. Per fer-se una idea, eren com ous de gallina, fins i tot algunes com codonys; algunes pesaven devers 50 grams, fins i tot alguns deien que n'havien pesat de 70 a 80. I amb aquest temps tan escàs es varen perjudicar els pallers, a més de crear inundacions en cases i matar aus de bestiar.[31]
Una rondalla de Mossèn Alcover titulada «Com és que es campanar de Sineu està una mica decantat de l'església» explica que la raó per la qual el poble veïnat de Sineu té el campanar lleugerament separat de la seva església és que els santjoaners intentaren endur-se'l cap a Sant Joan estirant-lo amb cordes, ja que Sant Joan encara no en tenia. Tanmateix, els sineuers se n'adonaren i els aturaren quan només l'havien desplaçat una passa o dues enllà.[32]
↑Peel, M. C., Finlayson, B. L., & McMahon, T. A. (2007). "Updated world map of the Köppen-Geiger climate classification". Hydrology and Earth System Sciences, 11, 1633–1644. DOI: [10.5194/hess-11-1633-2007]
↑Ginard Bujosa, Antoni; Ramis Puig-Gros, Andreu. «La toponímia del repartiment al districte de Sineu» (PDF). XXII Jornada d'Antroponímia i Toponímia p. 128. Universitat de les Illes Balears, Servei Lingüístic, 2009. [Consulta: 11 octubre 2024].
↑Ramis Puig-Gros, Andreu; Rosselló Bordoy, Guillem. «Toponímia precatalana a Llorito» (PDF). XX Jornada d'Antroponímia i Toponímia p. 134. Universitat de les Illes Balears. Servei Lingüístic., 2007. [Consulta: 11 octubre 2024].
↑Mn. Alcover «Com és que es campanar de Sineu està una mica decantat de l'església». Rondalles mallorquines, XXIV, 397.
Notes
↑Abans conegut també com a Sant Joan de Sineu, perquè n'havia depengut,[2] i ocasionalment dit, per diferenciar-lo d'altres pobles anomenats Sant Joan, Sant Joan de la Bastida (per la possessió de la Bastida)[3] i Sant Joan de Mallorca.
↑Possiblement sigui São João de Ver,[12] vila portuguesa del districte d'Aveiro d'origen altmedieval amb una parròquia també dedicada a Sant Joan Baptista.[13]
Soler, Dr. Sebastià; Ginard, fra Rafel; Bauçà, Mn. Bartomeu. El temple parroquial de Sant Joan. De l'església vella a l'església nova. Sant Joan: Col·lectiu Teranyines, 1998. ISBN 84-921996-2-8.
Bauçà i Barceló, Joan. La música a Sant Joan. Col·lectiu Teranyines, 1998. ISBN 84-921996-3-6.
Ginard i Bauçà, fra Rafel. Sant Joan, la meva terra. Sant Joan: Col·lectiu Teranyines, 1999. ISBN 84-921996-3-6.
Miscel·lània del Col·lectiu Teranyines. Setè centenari de la parròquia de Sant Joan. Sant Joan: Col·lectiu Teranyines, 1999. ISBN 84-921996-5-2.
Miscel·lània del Col·lectiu Teranyines. Sant Joan, una vila set vegades centenària (1300-2000). Sant Joan: Col·lectiu Teranyines, 2000. ISBN 84-921996-6-0.
Miscel·lània del Col·lectiu Teranyines. Josep Rosselló Ordines (1882-1966). Sant Joan: Col·lectiu Teranyines, 2000.
Sastre i Gayà, Antoni. Les eres de Sant Joan. Col·lectiu Teranyines, 2002. ISBN 84-921996-8-7.
Ginard i Bauçà, fra Rafel. De com era infant. Sant Joan: Col·lectiu Teranyines, 2003. ISBN 84-921996-9-5.
Miscel·lània del Col·lectiu Teranyines. La família Oliver dels Calderers. Sant Joan: Col·lectiu Teranyines, 2003. ISBN 84-933074-0-8.
Sastre Gayà, Antoni. Menestrals i botiguers de Sant Joan. Sant Joan: Col·lectiu Teranyines, 2004. ISBN 84-933074-1-6.
Mates; Bausà; Costa; Estelrich; Estelrich; Estelrich. Fills predilectes de Sant Joan. Sant Joan: Col·lectiu Teranyines, 2006. ISBN 84-933074-2-4.
Sastre Gayà, Antoni. Empresaris, industrials i fabricants de Sant Joan. Sant Joan: Col·lectiu Teranyines, 2008. ISBN 978-84-933074-3-1.
Bausà Roig, Josep. Fra Lluís Jaume (1740-1775). Sant Joan: Col·lectiu Teranyines, 2008. ISBN 978-84-933074-4-8.
Miscel·lània homenatge a Josep Estelrich i Costa. Sant Joan: Col·lectiu Teranyines, 2009. ISBN 978-84-933074-6-2.
Sastre Gayà, Antoni. Hortolans de Sant Joan. Sant Joan: Col·lectiu Teranyines, 2012. ISBN 978-84-933074-6-2.
Sastre Gayà, Antoni. Agricultura i ramaderia a Sant Joan en el segle XX. Sant Joan: Col·lectiu Teranyines, 2014. ISBN 978-84-933074-7-9.
Bauçà i Barceló, Joan. L'obra del cançoner popular de Catalunya a Sant Joan. Sant Joan: Col·lectiu Teranyines, 2014. ISBN 978-84-933074-8-6.
American Latina-interest collegiate sorority Lambda Theta AlphaΛΘΑFoundedDecember 1, 1975; 47 years ago (December 1, 1975)Kean UniversityTypeSocialAffiliationNALFO (former)EmphasisLatinaScopeUnited StatesMottosLatin By Tradition Not by Definition Universal Women. Redefining Sisterhood Women there are Many, Ladies there are FewColors Burgundy and GreySymbolLa Perla (pearl), La Concha (shell), La Luna (moon), y La Palma (Palm Tree)[1]Philant...
Type of ancient Chinese seal script Bird-worm seal scriptNiao Chong scriptScript type Logographic script Createdc. 771–476 BCTime periodSpring and Autumn period, Zhou dynasty, Warring States periodLanguagesOld ChineseRelated scriptsParent systemsOracle bone scriptBird-worm seal scriptChild systemsBird seal script, Worm seal scriptSister systemsSeal script This article contains phonetic transcriptions in the International Phonetic Alphabet (IPA). For an introductory guide on IPA sym...
1394–1402 siege of Constantinople by the Ottoman Empire For other sieges of the city, see list of sieges of Constantinople. This article includes a list of references, related reading, or external links, but its sources remain unclear because it lacks inline citations. Please help to improve this article by introducing more precise citations. (October 2023) (Learn how and when to remove this template message) Blockade of ConstantinoplePart of the Rise of the Ottoman Empire and the Byzantine...
Avenida Santa Rita Santa Marta, Colombia La avenida Santa Rita hacia la carrera 2Ubicación 11°14′29″N 74°12′56″O / 11.241345475666, -74.215556799658[editar datos en Wikidata] La avenida Santa Rita o calle 22 es una vía de doble sentido situada en la zona antigua de la ciudad de Santa Marta, la capital del departamento de Magdalena (Colombia). Nombre Su nombre se debe a la Placita de Santa Rita, se celebraban las fiestas en honor a Santa Rita de Acasi...
Sirkuit Las Vegas StripLokasiLas Vegas, Nevada, Amerika SerikatZona waktuUTC−08:00Kapasitas100,000Broke groundMaret 2022; 20 bulan lalu (2022-03)Dibuka16 November 2023; 19 hari lalu (2023-11-16)ArsitekCarsten Tilke[1]Acara besarSaat ini:Formula SatuGrand Prix Las Vegas(2023)Sirkuit Grand Prix (2023)PermukaanAspalPanjang6.201 km (3.853 mi)Tikungan17Rekor lap1:35.490 ( Oscar Piastri, McLaren-Mercedes, 2023, Formula Satu) Sirkuit Las Vegas Strip adalah lokasi perlombaan dari ...
45th season of FIA Formula One motor racing This article needs additional citations for verification. Please help improve this article by adding citations to reliable sources. Unsourced material may be challenged and removed.Find sources: 1991 Formula One World Championship – news · newspapers · books · scholar · JSTOR (February 2009) (Learn how and when to remove this template message) 1991 FIA Formula OneWorld Championship Drivers' Champion: Ayrton S...
Herodes Agrippa II Herodes Agrippa II. (eigentlich Marcus Iulius Agrippa; * 27 n. Chr.; wohl 92/93 n. Chr.) war der Sohn Herodes Agrippas I. und der Bruder der Berenike. Von 50 n. Chr. bis zu seinem Tod herrschte er als von Rom eingesetzter König über Gebiete im heutigen Libanon, Syrien und Israel. Er erscheint auch in der Apostelgeschichte, in der Paulus, der bei dem Statthalter Porcius Festus von seinen jüdischen Gegnern angeklagt an den Kaiser appelliert hatte, ihm und Berenike vorgefü...
North American collegiate fraternity Tau Epsilon PhiΤΕΦFoundedOctober 1910; 113 years ago (1910-10)Columbia UniversityTypeSocialAffiliationNICScopeUSA and CanadaMottoFriendship, Chivalry, Service[1]Colors Lavender WhiteFlagFlowerThe Lily of the Mountain andThe Violet in combination[1]JewelEmerald and PearlPublicationThe Portals The PlumePhilanthropyOur Military KidsChapters144 chartered, 30 activeMembers75,000+ lifetimeHea...
Politics of Spain Constitution Constitution Constitutional Court President Cándido Conde-Pumpido Vice President Inmaculada Montalbán Huertas Constitutional history Spanish transition to democracy Human rights Taxation Law Abortion Nationality Capital punishment Life imprisonment The CrownRoyal Household The Monarch (list) Felipe VI Heir presumptive (list) Leonor, Princess of Asturias Royal family Succession to the Spanish throne ExecutiveGovernment of the Nation Prime Minister (list) Pedro ...
Place in Kara Region, TogoDiotaoulDiotaoulLocation in TogoCoordinates: 9°47′N 0°36′E / 9.783°N 0.600°E / 9.783; 0.600Country TogoRegionKara RegionPrefectureBassarTime zoneUTC + 0 Diotaoul is a village in the Bassar Prefecture in the Kara Region of north-western Togo.[1] References ^ Maplandia world gazetteer vte Bassar Prefecture of the Kara RegionCapital: Bassar Afoou Akalede Aketa Akomomboua Alidounpo Apoeydoumpo Atontebou Badao Baga Bakari Bakoule Ba...
For the person, see Adam Opel. Motor vehicle Opel AdamOpel AdamOverviewManufacturerOpelAlso calledVauxhall Adam (United Kingdom)Production2012–2019Model years2013–2019AssemblyGermany: Eisenach (Opel Eisenach GmbH)DesignerDarren LukeBody and chassisClassCity car (A)Body style3-door hatchbackLayoutFront-engine, front-wheel-drivePlatformSCCS platformRelatedOpel CorsaPowertrainEngine1.0 L B10XFL/XFT I3 turbo (petrol)1.2 L A12XEL (LWD) I4 (petrol)1.4 L A14XEL (L2Z...
For other uses, see Merlin (disambiguation). Observatorye-MERLINA map showing the locations of the antennas used in MERLINAlternative namesMERLIN OrganizationJodrell Bank ObservatoryUniversity of Manchester LocationEnglandWebsitewww.e-merlin.ac.uk TelescopesCambridge MERLIN telescopeDefford telescopeKnockin telescopePickmere telescopeLovell TelescopeMark II Related media on Commons[edit on Wikidata] The Multi-Element Radio Linked Interferometer Network (MERLIN) is an...
Untuk kegunaan lain, lihat Universitas Eropa (disambiguasi). Universitas Eropa ViadrinaEuropa-Universität ViadrinaMotoEx oriente lux (Cahaya dari timur)JenisNegeriDidirikan1506, ditutup 1811,didirikan lagi 1991PresidenAlexander WöllStaf akademik160Jumlah mahasiswa6,267LokasiFrankfurt (Oder), Brandenburg, JermanKampusPerkotaan, beberapa lokasiSitus webwww.europa-uni.de Universitas Eropa Viadrina (Jerman: Europa-Universität Viadrina Frankfurt (Oder), sehingga juga disebut sebagai Univers...
Former newspaper in New South Wales, Australia Manaro Mercury and Cooma and Bombala Advertiser 31 October 1862 The Manaro Mercury, and Cooma and Bombala Advertiser (also titled The Monaro Mercury, and Cooma and Bombala Advertiser) was a newspaper published in Cooma, New South Wales, Australia from 1861 to 24 December 1931. History Publication of The Manaro Mercury, and Cooma and Bombala Advertiser began after 23 February 1861, when a meeting was held in Cooma to consider establishing a local ...
Простреленный баллистический гель (размер канала показывает размер временно-пульсирующей полости). Поражающие свойства пули — различные характеристики, в совокупности определяющие поражающую способность пули огнестрельного оружия, то есть способность пули наноси...
Kiama Blowhole Kiama Blowhole adalah blowhole yang terletak di kota Kiama, New South Wales, Australia. Blowhole ini merupakan atraksi pariwisata utama untuk kota ini. Pada kondisi laut tertentu, blowhole ini dapat memancurkan air setinggi 25 meter. Air yang dipancurkan dapat dengan mudah membasah kuyupkan orang-orang yang ada disekitarnya. Blowhole ini merupakan blowhole terbesar di dunia. Lihat pula Kiama Wollongong Artikel bertopik geografi atau tempat Australia ini adalah sebuah rintisan. ...
2020 non-fiction book by Claudio Saunt Unworthy Republic First editionAuthorClaudio SauntSubjectHistoryPublisherW. W. Norton & CompanyPublication date2020Pages416ISBN978-0393609844 Unworthy Republic: The Dispossession of Native Americans and the Road to Indian Territory is a 2020 book by historian Claudio Saunt that focuses on the forced removal of Native Americans from the eastern United States during the 19th Century.[1] It was awarded the Bancroft Prize in American history,[...
You can help expand this article with text translated from the corresponding article in Danish. (June 2023) Click [show] for important translation instructions. Machine translation, like DeepL or Google Translate, is a useful starting point for translations, but translators must revise errors as necessary and confirm that the translation is accurate, rather than simply copy-pasting machine-translated text into the English Wikipedia. Do not translate text that appears unreliable or low-qu...
Altar gereja Santa Cecilia in Trastevere di Roma, tahun 1700 Ritus Romawi atau Ritus Roma merupakan istilah ritus liturgis dari Gereja Roma. Istilah Ritus Latin biasanya bukan diartikan sebagai suatu ritus liturgis melainkan sebagai Gereja Partikular dalam Gereja Katolik yang kadang-kadang disebut pula sebagai Patriarkat Barat, yang di dalamnya terdapat ritus-ritus liturgis selain Ritus Roma yang masih digunakan sampai sekarang. Sebagaimana ritus-ritus liturgis lainnya, Ritus Roma telah berke...
De genealogie van Jezus volgens Lucas uit het Book of Kells, geschreven door Keltische monniken rond 800 In het Nieuwe Testament wordt de genealogie van Jezus in twee versies weergegeven en wel in Matteüs 1 en Lucas 3. Beide lijsten bevestigen Jezus' afstamming als lid van het door God uitverkoren volk van de Israëlieten. Omstreden is of deze lijsten door de auteurs van de evangeliën zelf bedacht zijn of gebruik maakten van bronnen die reeds in omloop waren. In de christelijke iconografie ...
.svg)
.svg)
.jpg)
