El topònim d'Artà apareix documentat en els primers documents catalans del segle xiii amb les formes Yartan i Artà;[1] aquest nom té un clar paral·lel en el de la vila d'Artana, a la Plana Baixa. A despit que sovint s'havia considerat un nom preromà,[2] en realitat és d'origen islàmic: prové de la tribu dels Ayt Iraten, una tribu amaziga originària de la Cabília i segurament establerta al districte d'Artà.[3][4]
Els habitants d'Artà reben el nom d'artanencs.[5][6]
Fins al segle xv, la vila d'Artà rebia el nom de l'Almudaina, en referència al castell d'Artà, mentre que el nom d'Artà designava tot el districte.[7]
Medi físic
Situació
Situat a l'extrem nord-oriental de l'illa de Mallorca, a 70 km de la ciutat de Palma, el municipi d'Artà té una extensió de 140 km² més de la meitat dels quals estan ocupats per la serra Artana, el massís més alt i compacte de les serres de Llevant. Les màximes elevacions corresponen a la Talaia Freda (561 m) i al puig de Farrutx (519 m).
El paisatge
La costa
La costa nord d'Artà
La costa artanenca compta amb 25 km de longitud. Hi destaquen la platja i la formació dunar de sa Canova, la plana costanera de la Colònia de Sant Pere, els alts penya-segats del Cap de Farrutx, refugi d'algunes de les espècies més rares de la flora i la fauna illenques, com la Paeonia cambessedesii l'àguila peixatera o el falcó pelegrí, i, finalment, tot un seguit de petites cales amb platges d'arena que van des de s'Arenalet d'Albarca fins a cala Torta en mig de les quals trobarem la Torre i el Faralló d'Albarca.
La vall
El paisatge de la vall, on encara es poden observar extensions aïllades d'alzinar, es caracteritza per petites parcel·les tancades de paret seca en què predominen els conreus d'ametlers, figueres i garrovers.
La muntanya
A la muntanya domina el conreu d'olivera, avui gairebé abandonat, i que aprofitava els pendents gràcies a la construcció de marges de paret seca. La vegetació natural presenta grans extensions de càrritx, amb la silueta dels garballons que marca la personalitat de la zona, i garrigues amb abundància de mates, ullastres i clapes de pinars. Aquest paisatge de la muntanya artanenca es veu complementat pels nobles edificis de les antigues possessions, símbols indiscutibles de la importància que, temps enrere, tingueren les activitats agràries.
La Serra Artana és el massís més alt i compacte de les Serres de Llevant que ocupa la península nord-oriental de l'Illa de Mallorca. Les màximes elevacions corresponen a la Talaia Freda (561 m) i al Puig de Farrutx (519 m).
Territori i flora
Els principals indrets patrimonials del municipi són: El Poblat talaiòtic de ses Païsses, el talaiot de Sa Canova, el Monestir de Bellpuig, el Recinte emmurallat i Santuari de Sant Salvador, l'Església de la Transfiguració del Senyor, l'Ermita de Betlem, el Convent dels Franciscans, la torre d'Albarca i la talaia Morella. Així mateix tenen interès arquitectònic, les cases de les Possessions i els casals del nucli antic.
La flora actual de les Illes Balears comprèn unes 1.500 espècies de les quals aproximadament 150 són endèmiques (a nivell subespecífic). La seva localització es concentra principalment als roquissars litorals i als penya-segats, a les garrigues i els boscos els endemismes són escassos.
Entre les plantes endèmiques destaquen: Arenaria grandiflora ssp. glaberescens, Globularia cambessedesii, Hypericum balearicum, Digitalis minor, Dianthus rupicola ssp. bpcchoriana, Ginesta dorycnifolia, Crocus cambessedesii, Lotus tetraphyllus, Erodium richardii o Paeonia cambessedessi.
El municipi
Estació d'Artà
Artà
Al centre d'una ampla i extensa vall i al peu d'un pujol s'estén el poble d'Artà, dominat pel recinte emmurallat de Sant Salvador i per l'església d'estil gòtic. A la població hi viuen uns 5.500 habitants. Hi destaca el nucli antic, dominat per les residències i els casals dels antics senyors de les possessions, les grans finques del terme municipal. Altrament, el fet que el municipi no hagi rebut directament l'impacte turístic ha permès de mantenir gairebé intactes les antigues tradicions (festes com les de Sant Antoni, amb els dimonis i els foguerons; artesanies com els brodats mallorquins i l'obra de palma; menjars típics com les panades, els rubiols o la sobrassada) i ha contribuït a preservar l'ambient característic del poble mediterrani, hospitalari i vital.
Colònia de Sant Pere
La resta d'habitants viuen al nucli costaner de la Colònia de Sant Pere, que ha crescut de forma moderada a partir del que fou una colònia de repoblament de final del segle xix, i avui és una tranquil·la zona residencial, situada entre les muntanyes i la mar i voltada de conreus de vinyes i ametlers
La població d'Artà és de 8.062 habitants,[8] que es reparteixen entre els pobles d'Artà i la Colònia de Sant Pere i les urbanitzacions de Montferrutx, s'Estanyol, Betlem i Sant Pere, si bé aquests darrers anys ha augmentat força la població que habita dispersa per cases de foravila (859 al 2022, ja comptabilitzats dins el total abans mencionat, i dins les xifres d'Artà de la taula anterior).
1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)
Evolució demogràfica
2001
2002
2003
2004
2005
2006
2007
2008
2009
2010
2011
2012
2013
2014
2015
2016
2017
2018
2019
2020
2021
2022
2023
6.228
6.305
6.578
6.524
6.649
6.730
6.802
7.113
7.411
7.549
7.553
7.629
7.415
7.382
7.381
7.448
7.541
7.671
7.845
7.984
7.984
8.062
8.208
Llinatges
Els llinatges més habituals a Artà són Ginard, Sureda i Massanet, seguits de Ferrer, Carrió, Tous, Esteve (Esteva), Sanxo (Sancho), Gili (amb la variant Gil, menys freqüent), Riera, Alsamora (Alzamora), Mestre, Vives, Nicolau i Servera, a més d'altres llinatges poc habituals a la resta de l'illa com Lliteres (Lliteras), Llaneres (Llaneras) i Amorós.[11]
Història
Les restes arqueològiques mostren com l'ocupació humana de la contrada artanenca comença en el període pretalaiòtic, tot i que la majoria de jaciments que avui es pot observar corresponen al megalitisme talaiòtic (poblat de ses Païsses, talaiot de sa Canova…). Hi hagué poblats que continuaren habitats en època romana, com segurament fou el cas del que devia estar situat a l'actual puig de Sant Salvador, on també hi han trobat restes talaiòtiques. En època musulmana probablement es bastí dalt d'aquest puig una ciutadella o almudaina per ser refugi i defensa dels pobladors disseminats de la zona. Aleshores, la península artanenca era anomenada Yartân i era uns dels tretze districtes en què es dividia l'illa. Aquest districte incloïa també els actuals termes municipals de Capdepera i Son Cervera. El dia 31 de març de 1230, diumenge del Ram, es rendiren els darrers musulmans resistents a Artà.[7]
Santa Maria de Bellpuig
La fundació de la vila està vinculada a l'arribada dels monjos premonstratesos de Santa Maria de Bellpuig, a l'Urgell, que, arran de la conquesta catalana (segle xiii), fundaren el priorat homònim, Santa Maria de Bellpuig. El 1425 l'abat suprimí el priorat artanenc, feu tornar els monjos a l'abadia mare i el lloc esdevengué una casa de camp, que encara es conserva.[7]
Entre els segles XVI i xviii la població augmentà considerablement. Les activitats agrícoles eren predominants encara que també es desenvolupà una considerable activitat tèxtil. A final del segle xvi, Rafel Serra fundà el convent dels franciscans.[7]
El 1820 el poble d'Artà va patir els estralls ocasionats per la pesta bubònica, que causà més de 1.200 víctimes. Al segle xix es va produir la segregació de Capdepera i Son Servera. Aleshores el terme d'Artà presentava encara una estructura agrària latifundista en la qual els grans terratinents posseïen bona part de les terres del municipi. A final d'aquesta centúria va adquirir importància l'obra de palma, que emprava sobretot mà d'obra femenina i reportava un complement indispensable per a la subsistència de nombroses famílies pageses. El 1880, la parcel·lació de les terres de la zona nord-occidental de la Devesa de Ferrutx donà lloc al nucli costaner denominat la Colònia de Sant Pere. És una colònia agrícola que, al llarg del segle xx, ha adquirit una funcionalitat turística sense perdre la personalitat tradicional.[7]
El 1921 s'inaugurà la línia de ferrocarril que unia Artà amb Manacor i a partir dels anys seixanta l'economia del municipi es va diversificar arran de l'explosió turística.[7]
Línia del temps d'Artà:
Prehistòria
Pretalaiòtic
Cova del Turó del Molí: al nucli de la Colònia de Sant Pere: únic exemple de cova artificial d'enterraments al municipi.
Poblat de navetes de na Xinxeta
Les coves Bartolines i la cova del capità (coves naturals retocades)
Acudiren a les urnes 3.578 dels 5.736 artanencs que hi foren cridats, és a dir, el 62,38 %. 3.433 vots (95,95 %) foren per a candidatures, 68 (1,90 %) en blanc. Hi hagué 77 vots nuls (2,15 %).
El partit socialista aconseguí rècord de vots amb 1.500 suports. Aquesta xifra no l'havia aconseguit cap partit polític a Artà des del restabliment de la democràcia. Es va firmar un pacte entre PSIB-PSOE i El Pi, pel qual Manolo Galán seguirà de batle els 4 anys i Maria Antònia Sureda d'El Pi primera tinenta de batle.
L’economia d’Artà combina elements tradicionals i contemporanis, amb un pes destacat del sector serveis, la producció local i el turisme. En aquest context, la marca D’Artà, creada el 2014, ha esdevingut un motor per impulsar la producció local de productes agroalimentaris, artesanals i serveis turístics. Amb una xarxa de seixanta projectes, aquesta iniciativa compta amb una botiga ubicada a l’antiga Estació del Tren, gestionada des de 2016 en col·laboració amb l’Associació Empresarial d’Artà, reforçant així el teixit econòmic del municipi.[12]
Segons dades de la Fundació Impulsa Balears, el 2020 Artà genera un impacte econòmic de 117,1 milions d'euros anuals. El sector serveis és el principal motor econòmic, representant el 74,6% del volum de negoci. Dins aquest sector, les activitats immobiliàries aporten el 20% del volum econòmic, mentre que el sector de l'allotjament i restauració contribueix amb el 13,7%, a més de ser una de les principals fonts d’ocupació amb el 18,3% dels llocs de treball.[13]
El turisme és una de les activitats econòmiques més destacades, gràcies a atractius com el Parc Natural de la Península de Llevant, el Santuari de Sant Salvador i diverses platges. Aquest sector ha impulsat el desenvolupament d’infraestructures i ha generat ocupació en àmbits com l'hostaleria i el comerç. A més, el turisme rural o agroturisme ha guanyat importància en l'economia local. Tanmateix, l'estacionalitat i la pressió sobre els recursos naturals plantegen reptes per a la sostenibilitat a llarg termini.[14]
Altres sectors econòmics rellevants inclouen el comerç, que genera el 13% del volum econòmic total i el 16,4% de l'ocupació, i la construcció, que aporta el 17% del volum de negoci i el 21,2% dels llocs de treball. La indústria i l'agricultura, tot i tenir menys pes, continuen contribuint amb un 7% i un 1,6% del volum de negoci, respectivament.[13] La darrera, tot i el seu paper secundari en l'economia actual, manté una presència significativa amb cultius com ametlles, figues, garrofes i olives. La ramaderia també contribueix al teixit econòmic del municipi, especialment amb la producció de derivats com formatges artesanals i sobrassada.[14]
Serveis
Escoles
El municipi té actualment, dins el nucli urbà, quatre escoles:
Centre d'Educació Infantil Pou de Sa Lluna
Centre d'Educació Infantil i Primària Na Caragol
Col·legi Concertat Sant Bonaventura
Col·legi Concertat Sant Salvador (imparteix estudis d'Infantil, Primària i ESO).
A la Colònia de Sant Pere hi ha ubicada l'escoleta infantil "Rosa dels Vents".
La principal instal·lació esportiva del municipi és el Camp Municipal de Ses Pesqueres. La instal·lació consisteix en un camp de futbol de gespa artificial. Hi juga els seus partits el Club Esportiu Artà.
Des del febrer del 1975, Artà compta amb el Poliesportiu Municipal de Na Caragol situat al barri que li dona el nom. Compta amb una pista coberta on es disputen partits de bàsquet, vòlei i futbol sala. Tot i això, com que actualment el poble no compta amb cap equip de futbol sala, només s'empra per a aquest esport en algun torneig amistós festiu. També compta amb una pista exterior, tres pistes de tennis, una piscina i un circuit de footing.
Clubs esportius
Els principals clubs esportius del poble artanenc són:
A part de les ja nomenades anteriorment, no disposa de moltes més grans infraestructures. Una part dels afores del terme forma part del Parc Natural de la Península del Llevant.
Des de fa pocs anys, hi ha el Polígon Industrial dels Pujols. Tot i que, encara, hi ha poques empreses que hi estiguin ubicades.
Quant a transports està de la següent manera:
Ferrocarril
Estació de ferrocarril
El 1921 s'inaugurà la línia de ferrocarril que unia Artà amb Manacor. El 1977 es tancà la línia.[15]
Després de moltes reivindicacions pels veïns de la zona de Llevant de Mallorca, com per exemple, la marxa en favor del tren, que es fa cada any una caminada per les vies antigues, El "segon pacte de progrés" dugué a terme un projecte de retorn del tren pel traçat antic. Es tractava d'un tren tramvia i havia d'enllaçar amb el tren de Manacor, anant fins a Sant Llorenç, Son Servera i finalment Artà. També els veïns de Capdepera demanaren la seva arribada però com que és el tram més complicat per la inexistència de vies antigues, s'estudià diverses propostes.
Cartell reobertura línia Manacor-Artà
El 18 de febrer de 2010, el Consell d'Administració de Serveis Ferroviaris de Mallorca aprovà les adjudicacions d'obra. La inversió prevista per aquesta intervenció pujava a 75.006.629 euros.[16] A l'abril començaren les obres. El 2011, el Govern de José Ramón Bauzá (PP), aturà les obres una vegada estaven ja molt avançades.[17] El març de 2014, es començà un nou projecte de via verda que convertí el traçat ferroviari inacabat en un itinerari de caràcter ambiental.[18]
Autobús i bus urbà
Existeix la línia de bus que enllaça des de Cala Rajada amb el tren a Manacor. I també la línia Cala Rajada-Palma només amb bus.
Mitjans de comunicació
Compta amb mitjans de comunicació d'àmbit local com:
Artà compta amb una caserna de la Guàrdia Civil que abasteixen tota la part est de Mallorca. És a dir, Artà, Capdepera (amb tots els seus districtes) i Son Servera. També compta amb una emblemàtica biblioteca situada a Na Batlessa. Els bombers, situats al devora el Camp de Futbol.
Cultura
Monument al Dimoni
Festes
Artà és considerat als afores com un poble fester. La participació activa en totes les festes principals, sempre respectant la tradició, és un tret que encara les confereix més esplendor i les caracteritza. En ell s'hi duen a terme diverses festes o celebracions durant tot l'any tals com:
Reis: 5 de gener. Els Reis Mags d'Orient visiten el nostre poble el vespre i reparteixen els seus regals.
Dimoni petit d'Artà a Completes
Festes de Sant Antoni a Artà: És, si més no, la festa més estimada i viscuda per tots els artanencs. Es tracte de les festes en honor de Sant Antoni Abat, que també se celebren en altres llocs de les Balears i algun lloc també de Catalunya. A Artà és un dels pobles on es congrega més gent, en relació a la població. Els actes es divideixen en dos dies:
16 de gener: El mati, es duu a terme la Capta. Consisteix a anar per tot el poble, on els dos dimonis, que ja han esdevingut pràcticament protagonistes de la festa, van ballant a certs llocs concretats anteriorment. Al llarg del matí arriben a fer més d'un centenar de balls o més de dos. S'anomena sa Capta, perquè anteriorment anaven els obrers recaptant diners pel Sant, cosa que també segueix fent-se a la vegada però que ja ha passat a un segon pla. Al capvespre, se celebra l'anada a Completes (anada cap a l'església a peu cantant cançons pròpies de la festa) i el mateix acte de Completes que es duu a terme dins l'església, la qual cada any es queda petita, i els darrers anys, inclús l'exterior també, de persones que no es volen perdre aquest emotiu acte. Posteriorment s'encenen els foguerons i els dimonis van ballant pels més importants.
17 de gener: És el dia pròpiament de la festa. Aquest dia es duu a terme l'acte de Cavalcada i beneïdes, on a Artà és dels pocs o bé l'únic poble en què es diferencien aquestes dues. Als altres llocs només se sol fer una única volta, la qual és pròpiament la de les beneïdes. És el primer acte de les festes on surt representat el Sant. Posteriorment després de realitzar uns balls davant l'Ajuntament, es puja cap a l'església on se celebra la missa. Acabat l'acte possiblement més religiós de la festa, es torna cap a ca l'Obrer, on ja per acabar es canta l'Argument. Aquest és una sèrie de cançons on es narren els fets més importants passats l'any anterior al poble. Artà és el poble on s'ha conservat aquesta tradició durant més temps seguit i és dels pocs que encara perdura.
Carnaval: La típica festa de disfresses amb actes centrats sobretot en el dijous i el dimarts d'abans del dimecres de cendra, en els quals és tradició que la gent es disfressi i recorri el poble cantant cançons grotesques al so de la ximbomba.
Setmana Santa: En aquesta, fa uns anys en què és coneguda i admirada sobretot la representació que es duu a terme el divendres sant, l'acte de s'Endavallant al Santuari de Sant Salvador d'Artà.
Cavallets: És la festa en honor de Sant Antoni de Pàdua també conegut com a Sant Antoni de Juny, en què es poden contemplar les evolucions dels cavallets i la dama al so de la música: nins vestits de manera peculiar, amb robes de coloraines, que interpreten danses molt antigues amb noms curiosos: ball de la Carrossa, ball dels Indis, ball dels Nans. Hi ha dos cavallets vermells i dos de negres, i el cavall de la dama és blanc.
Festes de Sant Pere: Aquestes festes de finals de juny són les festes patronals de la Colònia de Sant Pere. Es duen a terme distints actes durant alguns dies, destacant els focs artificials des de la mar.
Festes de Sant Salvador d'Artà: És la festa major d'Artà i se celebra durant la primera setmana d'agost. Actualment, solen durar una setmana, però fa pocs anys, arribaren a durar unes dues setmanes. També es duen a terme distints i variats actes, dels quals destaquen per participació, el correfoc, les revetlles (mal anomenades verbenes) (normalment dues, a més d'una que des del 2006 fa la Banda de Música que es transforma en una espècie d'orquestra i que molt aviat s'ha convertit en una de les preferides del públic artanenc i forà); igualment destaca la Cursa Popular (coneguda com la marató), Cursa de Carretons d'Artà, Concert Jove, Cercaviles amb els Capgrossos, Circuit Ciclista de Sant Salvador, exposicions i molts d'altres actes.
Festes de Nadal: Les típiques festes familiars en què s'acomiada un any i entram en el següent, sempre ple de desitjos i propostes.
Fires i Mercats
La fira d'Artà, el segon diumenge de setembre, també és una fita important en el calendari festiu anual. Una fira tradicionalment agrícola i ramadera que amb el pas dels anys ha anat incorporant nous elements d'exposició i que ha passat a tenir un marcat caràcter comercial i empresarial.
S'organitzen mostres de tota casta d'animals, d'artesania, de maquinària industrial, de cotxes i a les nombroses paradetes distribuïdes pel centre de la vila es poden trobar objectes i utillatges de tota mena. A més, es fan altres actes de caràcter cultural per complementar aquesta diada.
El mercat de la vila es fa tots els dimarts de l'any que no són festius a la Plaça del Conqueridor.[19]
La comarca d'Artà va ser habitada des de fa molt de temps, com ho demostren els nombrosos jaciments arqueològics. De tots ells, destaca el poblat talaiòtic de Ses Païsses, el més important i característic de la zona oriental de l'illa de Mallorca.
Sant Salvador:
Sant Salvador d'Artà
Sant Salvador és, sens dubte, el lloc més emblemàtic d'Artà. Es tracta d'un conjunt arquitectònic emmurallat que inclou, a l'interior un santuari i les dependències del donat. S'hi pot accedir per una llarga escala de 180 escalons que parteix de l'església parroquial. La situació elevada dona al visitant una excel·lent visió panoràmica del poble d'Artà i de tot el terme municipal.
Església parroquial de la transfiguració:
Església de la Transfiguració del Senyor
L'església actual és d'estil gòtic d'una sola nau amb volta de creuer. La construcció es va iniciar el 1573 i va substituir l'antic temple parroquial. A principi del segle xvii s'acabaren les obres de la capçalera, mentre que la totalitat de la volta no quedà enllestida fins a principi del segle xix (1816).
Es localitza a la possessió de sa Canova, a uns 150 m de la carretera que uneix Artà amb la Colònia de Sant Pere. Pertany, com ses Païsses, a l'època de la cultura talaiòtica i la cronologia aproximada abraça els anys 1300-1000 A.N.E.
Museu Regional d'Artà:
Museu Regional d'Artà
Es va fundar el 1927 a partir de la iniciativa d'un grup d'erudits artanencs, persones interessades a estudiar les manifestacions històricoarqueològiques i culturals de la nostra contrada.
A la possessió de Bellpuig, a 3 km al sud-oest de la vila, els orígens del priorat de Santa Maria de Bellpuig es remunten al segle xiii, quan arran de la conquesta catalana de Mallorca, Jaume I va cedir (1230) als canonges premonstratesos de l'abadia catalana de Bellpuig de les Avellanes vuit alqueries situades a la zona nord-oriental de Mallorca.
A uns 10 km del nucli de població, l'ermita de betlem està situada dins l'antiga possessió de Ferrutx. Va ser fundada l'any 1805 per membres de les comunitats eremítiques de Randa i Valldemossa, a partir de la donació d'una petita extensió de terra que va fer Jaume Morei als ermitans i amb l'ajut econòmic d'altres benefactors com el cardenal Antoni Despuig.
Aquesta casa senyorial, que fou donada a l'Ajuntament el 1986, es va convertir en un edifici públic municipal de caràcter multifuncional amb dues sales d'exposicions, una sala d'actes i la Biblioteca Municipal. Al seu costat hi ha el teatre municipal.
El convent va ser construït al segle xvii. L'església és d'una sola nau, amb volta de canó i de proporcions moderades. Presenta cinc capelles a cada lateral. El claustre forma un quadrat amb vint-i-quatre columnes i vint arcades de pedra d'arenisca. Al centre hi ha la cisterna.
↑Coromines, Joan; Mascaró Pasarius, Josep. Onomasticon Cataloniæ. vol. I. Barcelona: Curial, 1989. ISBN 84-7256-330-8.
↑Barceló, Miquel. «Els Ayt Iraten i els altres: immigració i assentaments berbers a Sharq al-Andalus». A: Acculturazione e mutamenti. Prospettive nell'archeologia medievale del Mediterraneo. Florència: All'insegna dell giglio, 1995, p. 29-52.
↑Massanet, M.; Pastor, M.; Picazo, A.; Rexach, G. «El municipi d'Artà a finals del segle xviii». A: Ajuntament d'Artà, Capdepera i Son Servera. La divisió territorial del terme d'Artà, 2008, p. 48. D.L. PM 1.823 - 2008.
.svg)
.jpg)
