Vic és un municipi i capital de la comarca d'Osona, al sud de la regió de l'Alt Ter i al nord-est de Catalunya. És una de les capitals de comarca de la Catalunya interior. La seva població és de 49.530 habitants (2024), segons Idescat.[1]
Toponímia
El nom d'aquest municipi es va escriure durant segles amb la forma Vich, segons la grafia tradicional. D'ençà de la primeria dels anys 80, la forma oficial és "Vic", en aplicació de les Normes ortogràfiques de l'Institut d'Estudis Catalans. La grafia amb "h" final es manté en el cognom Vich,[2] i també és la que té la població homònima d'Arpitània.
El nom original llatí de la població fou Ausa, com ho testimonien les monedes romanes i ibèriques que s'han conservat. La via romana més antiga documentada epigràficament a la península és la que enllaçava els poblats d'Iluro i d'Ausa, construïda entre el 120 aC i el 110 aC.[3] A l'època visigòtica fou anomenada Ausona.
Ocupada pels àrabs vers el 715 va ésser restaurada pel comte Guifré el Pilós (879) el qual va aixecar un castell a la part alta, on hi havia el temple romà i segurament la primitiva catedral. La nova catedral es va edificar a la part baixa i entorn d'ella es creà un important raval, conegut pel Vicus ausonae, que ha donat el nom actual a la ciutat[4]
Durant els segles viii i ix, Vic formà part de les marques que separaven les forces franques de les islàmiques. La ciutat fou destruïda el 788 durant una incursió musulmana i en la Revolta d'Aissó (825-826).[4] Posteriorment, només un dels barris (Vicus, barri en llatí) seria reconstruït, amb el nom de Vicus Ausonensis. D'ací en derivaria el nom de Vic quan Guifré el Pilós repoblà la part alta de la ciutat el 878 i va cedir el control de la part baixa al bisbe perquè s'hi fes la seu. A partir d'aquell moment, la ciutat seria governada conjuntament pel comte de Barcelona i el bisbe de Vic. En el concili de Toluges del 1027, l'abat Oliba, bisbe de Vic, pactà amb els nobles i bisbes presents l'acord de Pau i Treva de Déu, que establia unes dates anuals en què la guerra era prohibida. La part superior o ciutat sobirana al segle xi va passar a la família dels Senescals, després refosa amb els Montcada, i el 1315 el bisbe la va cedir la part eclesiàstica a Jaume el Just[4]
Durant el segle xviii, la ciutat fou el primer focus de la rebel·lió contra la política centralista del rei Felip V, i va sorgir un grup molt actiu d'austriacistes, coneguts com els vigatans. Fins i tot es va arribar a despenjar el retrat del rei al consistori municipal. Aquest conflicte va desembocar en la Guerra de Successió Espanyola, que acabaria comportant que Catalunya perdés les seves llibertats.[5] Al llarg de la guerra, però, per evitar problemes, canviarien de bàndol depenent de l'exèrcit que apareixia a la rodalia de la ciutat,[6] que finalment va ser presa el 30 d'agost de 1713, després que el diputat militar Antoni de Berenguer i de Novell l'abandonà quan el general Feliciano de Bracamonte s'hi acostava amb tropes borbòniques.[7][8] La ciutat de Vic, com tota la comarca d'Osona, especialment el Lluçanès i comarques veïnes, fou escenari preponderant i nucli de les carlinades a Catalunya, essent presa en diverses ocasions tant pel bàndol carlí com l'isabelí, n'és notòria la presa de Vic durant el transcurs de la Tercera Guerra Carlina pel comandant general carlí de Catalunya, el famós Comte d'Avinyó Rafael Tristany i Parera i els seus homes, l'any 1874, abans de jurar els furs a Olot quan es restablí oficialment la Diputació General de Catalunya l'1 d'octubre d'aquell mateix any, derogada de nou un cop els carlins perden la guerra. A primers del segle xx, Vic tenia 9.500 habitants.
Durant la Guerra Civil Vic va disposar d'un aeròdrom que fins al maig de 1938 va allotjar la 2a esquadrilla de bombarders Polikàrpov R-ZNatatxes. Per altra banda, la guerra també va afectar la indústria vigatana, que es va reconvertir cap a la fi de l'any 1937 quan diversos tallers van començar a muntar i reparar caces Polikàrpov I-15. Aquesta infraestructura va atreure l'atenció feixista, que acabaria bombardejant la ciutat tres cops i un altre els afores. Els bombardejos de Vic es van cobrar desenes víctimes civils, ja que la ciutat no tenia defenses antiaèries, només sirenes d'alarma i refugis antiaeris. La ciutat cauria a mans franquistes durant l'ofensiva contra Catalunya el vespre del dia 1 de febrer, després de durs enfrontaments amb les tropes republicanes.[9][10]
La introducció del cristianisme a la zona fou, de ben segur, molt primerenca, com ho proven els diversos màrtirs d'Ausa esmentats en l'època de l'emperador Deci, i el seu bisbe és un dels primers citats. De cap, tanmateix, se'n sap el nom fins al 516, quan Cinidius apareix com un dels assistents al concili provincial de Tarragona i Girona. Aquilinus (589-99) fou present al tercer concili de Toledo; Esteve, al quart i a un que tingué lloc a Ègara; Dominus, al sisè; Guericus, al vuitè, i Wisefredus envià el seu vicari al tretzè i assistí en persona al quinzè i al setzè. Aquest bisbe fou el darrer abans de la invasió musulmana.
La reconquesta de Vic començà en el temps de Lluís I el Pietós, que confià el govern de la ciutat al comte Borrell. Dels afers eclesiàstics, en tenia cura l'arquebisbat de Narbona. El 826, la ciutat caigué novament en mans dels moros, fins que la recuperà Guifré el Pelós, comte de Barcelona. Aquest aconseguí que l'arquebisbe de Narbona consagrés Gotmar com a bisbe de Vic.
El bisbe Ató (960-72) és digne de menció com a gran promotor d'estudis. Molts estudiosos aprofitaren els avantatges oferts per les seva reforma, entre els quals destaca el monjo Gerbert d'Aurillac, que més endavant seria el Papa Silvestre II.
Llista de topònims de Vic (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc).
Vic, ubicada al centre de la plana
Vic està situat al nord-est de Catalunya. És la capital de la comarca d'Osona i està situada al centre de la plana de Vic. És a uns 70 quilòmetres al nord de Barcelona i a uns 65 quilòmetres de distància de Girona. Pel que fa a l'altitud gran part de la ciutat està a prop dels 500 metres sobre el nivell del mar. Vic té bones comunicacions amb la resta de Catalunya gràcies a la construcció de l'eix transversal (C-25) i l'autovia C-17. A més la ciutat té una estació de la línia de ferrocarril de Rodalies Barcelona - Puigcerdà (R3).
Clima
La Plana de Vic és famosa per la boira a l'hivern, fenomen afavorit per la inversió tèrmica que pot arribar a temperatures fredes al voltant de -10 °C. El clima és continental amb influència mediterrània en les precipitacions. Les temperatures són extremes a l'hivern i a l'estiu, amb forta oscil·lació tèrmica.
La ciutat de Vic, febrer de 2018
Destaquen per exemple temperatures registrades de -20ºc l'any 1985 o els -17ºc del 25 de desembre del 2001, en canvi alguns estius les temperatures han fregat els 40ºc. La precipitació és abundant sobretot durant la primavera, tardor, i durant els estius gràcies a les intenses tempestes de tarda, la humitat és sempre elevada i durant els hiverns es poden formar denses boires i alguns dies nevar. Això es fa palès a la vegetació on hi predomina el roure martinenc al fons de la plana. Segons la classificació climàtica de Köppen, el clima de Vic seria oceànic (Cfb) per raó dels seus hiverns freds i estius plujosos amb abundants tempestes, però vorejant el clima Cfa (juliol, 21.9 °C) que l'acostarien als climes submediterranis de l'est de França, nord d'Itàlia, Balcans i nord d'Anatòlia.
El Club Patí Vic és l'equip d'hoquei de la ciutat, que juga a l'OK Lliga, la màxima categoria estatal.
El Club Bàsquet Vic és l'equip de bàsquet de la ciutat que va arribar en la LEB Or. La temporada 2017/18 participa a la Lliga EBA després d'ascendir de Copa Catalunya.
Un dels esports més populars de Vic és l'atletisme, ja que disposa de les pistes d'atletisme del Club Atlètic Vic que es va crear l'any 1929. També disposa d'un equip de rugbi, els Crancs del Club Atlètic Vic, que actualment juga a la categoria de segona catalana.
Vic té dos clubs de futbol. Per una banda, hi ha la Unió Esportiva Vic, que juga a l'Estadi Hipòlit Planàs de Vic, i que milita a Lliga Elit; per l'altra, hi ha l'OAR Vic, un club dedicat a la formació que té la seu a l'Estadi Torras i Bages, al barri de l'Estadi. Aquest club militava a Tercera Catalana la temporada 2024-2025.
El Grup Sardanista Riallera és una entitat sardanista de Vic fundada l'any 1948. Actualment ballen les colles Riallera (grans), Montseny (juvenils) i Arquiris (infantils).
La ciutat és famosa pels embotits, entre els quals sobresurt la llonganissa de Vic, si bé el més conegut és una de les seves variants comercials, el fuet. Cal destacar que el porc esdevé l'aliment bàsic de la gastronomia vigatana i osonenca sobretot gràcies a les característiques ambientals de la zona, que fan dels productes sortints com la llonganissa o la botifarra únics i característics.
Turisme, cultura i monuments
La plaça Major amb un escenari del Mercat de Música Viva.
És una ciutat que té un dels conjunts medievals més suggestius de Catalunya, fou votat com una de les set meravelles de Catalunya el 2007.[13] El centre del nucli antic és la plaça del Mercadal o plaça Major, en què destaquen diversos edificis modernistes, porxades i torres. El Museu Episcopal de Vic acull una de les millors col·leccions d'Art Medieval català i està declarat museu d'interès nacional per la Generalitat de Catalunya.
Es discuteix quina va ser la primera església catedralícia de Vic, si Sant Pere Apòstol o bé Santa Maria la Rodona. Durant segles, els bisbes celebraren la primera Missa de Nadal a Santa Maria, i la tercera, a Sant Pere. L'església de Santa Maria, molt antiga, fou reconstruïda des dels fonaments pel canonge Guillem Bonfil el 1140 i va ser consagrada al cap de quaranta anys pel bisbe Pere de Redorta. Hom l'aterrà el 1787 per fer espai per a la nova catedral.
La catedral original, de nau única, parets gruixudes i poques finestres, fou substituïda per la que edificà l'Abat Oliba. Dos-cents anys més tard, Ramon d'Anglesola ja publicava una carta pastoral exhortant els fidels a contribuir a la reparació de l'edifici. El 1401, el bisbe Diego de Heredia hi afegí un transsepte, i el 1585 s'obrí la porta de Sant Joan. Amb el temps, però, una reconstrucció completa fou cada vegada més necessària, i cap a finals del segle xvii es va enderrocar la catedral per fer-ne una de nova planta. La primera pedra del nou temple es posà el 24 de setembre de 1781, i es consagrà el 15 de setembre del 1803. És un edifici de disseny clàssic, una combinació dels estils dòric i toscà, amb una façana de pedra blanca enriquida amb una bonica balustrada. Té tres entrades, corresponents a les tres naus, i estàtues colossals dels seus sis patrons. L'interior és corinti. De la catedral medieval, només se'n va conservar l'altar d'alabastre, d'estil gòtic, donatiu de principis del segle xv de Bernard Despujol, i el campanar i la cripta, romànics. D'entre les capelles laterals destaca la de Sant Bernat Calbó (bisbe de Vic entre 1233 i 1243), que participà amb Jaume el Conqueridor en la conquesta de València. El claustre, de dos pisos i d'estil gòtic, és de gran bellesa. També es pot admirar la porta gòtica que mena a la sala capitular.
El seminari conciliar fou començat el 1635 per Gaspar Gil i fou acabat, per ordre del Sant Pare Benet XIV, pel bisbe Manuel Muñoz Guil el 1748. El seminari modern se situa a l'antiga escola dels jesuïtes. Alguns dels preveres que s'hi han format han tingut molta anomenada, com el filòsof Jaume Balmes i el poeta Jacint Verdaguer, autor de L'Atlàntida. El palau episcopal fou destruït en la guerra dels Segadors i no es va refer completament fins a l'època del bisbe Francesc de Veyán y Mola, a començaments del segle xix. El seminari acull també el Museu Arqueològic de Vic.
El Museu Episcopal de Vic (MEV) és un museu d'art medieval especialitzat en art litúrgic, pintura i escultura del període gòtic i romànic català, situat al costat de la Catedral de Vic, a la comarca d'Osona.[15] Està declarat museu d'interès nacional per la Generalitat de Catalunya. El Museu Episcopal de Vic el va inaugurar el bisbe Josep Morgades i Gili l'any 1891, recollint l'esforç realitzat per un grup d'intel·lectuals i clergues de Vic de l'època de la Renaixença per recuperar el patrimoni artístic català i durant més de cent anys ha continuat amb la seva missió de conservar, estudiar, exhibir i difondre els seus fons de valor excepcional que des de l'any 2002 estan ubicats en un nou edifici fet a mida de les col·leccions.[16]
Llocs d'interès cultural
Vicpuntzero
Aquest espai inaugurat al 21 d'abril de 2021, recull en un únic lloc dos mil anys d'història de la ciutat de Vic. L'exposició de Vicpuntzero està situada al conjunt arquitectònic de l'església de la Pietat situada al costat del Temple Romà, englobant el campanar, la Capella Fonda (jaciment arqueològic), la nau central de l'església de la Pietat i la Capella dels Sants Màrtirs. Es va decidir realitzar aquesta mostra en aquesta zona de la ciutat, ja que és on els romans van començar a edificar la seva població: Auso. A més, al llarg de la història de Vic altres civilitzacions d'altres èpoques, com per exemple els habitants de període medieval, van edificar sobre el mateix punt de la ciutat. Per aquests motius la zona de l'església de la Pietat és on convergeixen totes les etapes històriques de la capital d'Osona, des dels seus inicis fins a l'actualitat.
Cal dir que aquesta exposició utilitza tecnologies modernes per explicar el passat. Al llarg de la visita per l'espai s'explica la història de Vic a través d'una visita guiada, experiències immersives i projeccions mappings. Específicament, la zona on trobem totes aquestes obres audiovisuals és la Capella Fonda. Primer de tot, amb l'ús d'efectes lumínics i música, comptant amb l'explicació del guia, l'espectador viatge al naixement de la ciutat observant les restes arqueològiques presents en l'espai. Finalment, una vegada acabat el recorregut per l'espai, en la mateixa capella, es projecta el vídeo mapping titulat Vic, un viatge pel temps i l'art de quinze minuts de durada que recull l'evolució de Vic començant pel seu naixement amb els Romans fins al segle xxi.[17][18][19]
Tradicions
Vic està en ple renaixement geganter. Des del 2010 fins a l’actualitat, la ciutat ha inaugurat dos gegants (Llucià i Mercè) i dos gegantons (Muley-Abbas i Ermessenda) ; aquests van vestits com hi anaven abans els actuals gegants centenaris de Vic, els Comtes d'Osona, però en versió per a canalla, un Lleó i recuperat la vestimenta original dels gegants centenàris de la ciutat.
Festa de Sant Miquel dels Sants
Els Comtes d'Osona ballant pel seguici de Sant Miquel dels Sants.
El dia 5 de juliol se celebra Sant Miquel dels Sants (Festa Major) que s'ha convertit en un interès nacional. L'any 2016 Vic va esdevenir capital de la Cultura Catalana i Vic demostra a Catalunya que la seva cultura popular ha ressuscitat. Centenars de persones hi assisteixen i cada any més. Durant els dies de Sant Miquel dels Sants, se celebra la multitudinària Crida de Festa Major on els tres caps de Llúpia cada un representats per un color (verd, negre, vermell) juntament amb centenars de persones recorren la ciutat en cercavila i es troben tots tres a la Plaça de la Catedral on s'hi respira un ambient molt sentimental i de Festa Major.
El dia de Lluïment s'esdevé el dia 5 de juliol on amb l'olor de l'espigol pel Carrer Sant Miquel. L'Àliga, Gegants Comtes, els Gegants Pubills, els Gegantons, Cavalls Cotoners, Lleó, Bou i Mulassa i juntament amb els grallers, la Banda Municipal de la Ciutat de Vic, i la Cobla Principal Vigatana. Actualment s’han iniciat els tràmits per tal que la festivitat sigui declarada Bé Cultural d’Interés Nacional per la Generalitat de Catalunya
Durant segles, l'activitat industrial i comercial principal de la ciutat ha estat la indústria tèxtil, avui gairebé desapareguda. Les explotacions ramaderes i les indústries transformadores del sector primari conviuen amb un teixit industrial molt diversificat, i amb un sector comercial i de serveis en creixement. La millor mostra d'aquesta economia viva és el Mercat del Ram, la fira més tradicional i important de la ciutat. És, així mateix, ciutat universitària, amb estudiants d'arreu d'Osona i de les comarques interiors de Catalunya, sense oblidar un bon nombre d'habitants de l'àrea de Barcelona que hi acudeixen amb tren. El centre històric és ple de bars, restaurants, associacions, tallers i oficines, que testimonien la vitalitat econòmica de Vic.
Des del 1989 s'hi organitza anualment el Mercat de Música Viva de Vic, una de les fires musicals més importants. La ciutat és famosa per les seves botifarres i altres derivats del porc, especialment el fuet, una botifarra curada prima. La fabricació de botifarres curades i embotits és hereva de la llarga tradició de la plana de Vic en la indústria porcina.
Finalment, des del 1996 se celebra de forma anual i a principis de desembre el Mercat Medieval de Vic. La fira, que es concentra al centre històric de la capital osonenca, pretén recrear l'època medieval amb uns expositors que proposen una oferta àmplia i variada, des de joieria, passant per formatgeria, xocolateria, entre d'altres. Cal destacar, d'una banda, les botigues de menjar locals que aprofiten per oferir els productes de la terra (embotits, sobretot), i per l'altra, la representació de l'Assalt de l'Altarriba, una obra teatral que s'interpreta a diferents punts (exclusius) del centre històric que es basa en uns fets del segle xv de la mateixa ciutat. Activitats infantils, música, balls, espectacles, la recreació d'oficis medievals i l'exhibició d'aus rapinyaires fan d'un mercat medieval autèntic que acull, de mitjana, entre 200.000 i 300.000 visitants en només quatre dies.
Demografia
Evolució demogràfica
1497 f
1515 f
1553 f
1717
1787
1857
1877
1887
1900
1910
592
545
614
4.911
9.193
14.343
13.087
12.113
12.105
12.720
1920
1930
1940
1950
1960
1970
1981
1990
1992
1994
13.992
15.005
15.516
16.975
20.303
25.906
30.057
29.078
28.971
28.971
1996
1998
2000
2002
2004
2006
2008
2010
2012
2014
30.397
30.739
31.533
33.935
36.571
38.747
38.964
40.422
41.191
41.956
2016
2018
2020
2022
2024
2026
2028
2030
2032
2034
43.287
45.040
47.630
47.545
-
-
-
-
-
-
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)
Els immigrants es concentren de manera significativa en els barris de l'Estadi (amb un 47,54% d'immigració el 2019, immigrants provinents especialment del Marroc, Ghana, la Xina i l'Índia); i El Remei (amb un 45,19% de població immigrada, especialment de Ghana, el Marroc i l'Índia, però també de Nigèria i el Senegal).[21]
Administració
Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
El 17 de setembre del 2012, Vic es va proclamar Territori Català Lliure i va ser el tercer municipi d'Osona a declarar-s'hi després de Sant Pere de Torelló i Calldetenes.[23]
Josep Xifré i Mussach (1817-1899), religiós català, cofundador i tercer superior general de la Congregació dels Missioners Fills de l'Immaculat cor de Maria.
Ramon d'Abadal i Calderó (1862-1945), també conegut com a Raimon d'Abadal, polític catalanista conservador de la Lliga Regionalista i un reconegut advocat.
Josep Pratdesaba i Portabella (1870–1967), científic i astrònom que va donar el seu observatori meteorològic particular a la ciutat i que avui és l'observatori oficial de la ciutat.
↑Farell i Garrigós, David; Lladó i Tubau, Francesc «La via romana de Parpers». Fonts, 4-2000, pàg. 17-18. Arxivat de l'original el 2013-12-11 [Consulta: 13 desembre 2009].
↑ 4,04,14,2«Nucli antic de Vic». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 12 octubre 2017].
↑Coll, Maria «L'aposta catalana». Especial 1714. Monogràfic de la Revista Sàpiens [Barcelona], núm. 108, 9-2011, p.24-27. ISSN: 1695-2014.
↑Mata, Jordi «6 batalles decisives». Especial 1714. Monogràfic de la Revista Sàpiens [Barcelona], núm. 108, 9-2011, p.32-37. ISSN: 1695-2014.
↑Passola, Josep M. Els orígens de la banca pública: les taules de canvi municipals. AUSA, 1999, p. 111.
↑AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 131-132. ISBN 84-393-5437-1.
Pour les articles homonymes, voir War Machine et James Rhodes. War Machine Personnage de fiction apparaissant dansIron Man. Cosplay de War Machine. Alias James « Jim » Rupert Rhodes(véritable identité ; nom complet)« Rhodey » (surnom donné par Tony stark)Iron Man, Iron Patriot (en)[1] Naissance Philadelphie, Pennsylvanie, États-Unis[1] Origine États-Unis Sexe Homme Espèce Humain Cheveux Bruns (grisonnants)[1] Yeux Marron[1] Activité Aventurier, agent ...
Bagian dari seri tentangHukum KanonikGereja Katolik Hukum Mutakhir Kitab Hukum Kanonik 1983 Omnium in mentem Kitab Hukum Kanon Gereja-Gereja Timur Ad tuendam fidem Ex Corde Ecclesiae Indulgentiarum Doctrina Pastor Bonus Pontificalis Domus Universi Dominici Gregis Consuetudo Sejarah Hukum Kitab Hukum Kanonik 1917 Corpus Iuris Canonici Dekretis Regulæ Iuris Decretales Gregorii IX Dekretalis Decretum Gratiani Extravagantes Liber Septimus Tata Tertib Gereja Purba Didakhe Konstitusi Apostolik Kan...
Hand tool for loosening threaded fasteners, with a powerful intermittent action Not to be confused with Impact wrench. A manual impact driver (for use with hammer) with screwdriver bits and adapters An impact driver is a tool that delivers a strong, sudden rotational force and forward thrust. The force can be delivered either by striking with a hammer in the case of manual impact drivers, or mechanically in the case of powered impact drivers. Impact driver guide set with bits It is often used...
Artikel ini sebatang kara, artinya tidak ada artikel lain yang memiliki pranala balik ke halaman ini.Bantulah menambah pranala ke artikel ini dari artikel yang berhubungan atau coba peralatan pencari pranala.Tag ini diberikan pada Februari 2023. PobjedaBerkas:Pobjeda6June2006.jpgPobjeda issue on 6 June 2006TipeDaily newspaperFormatBerlinerPemilikGovernment of Montenegro (85,9894 %)small shareholders 14,0106%RedaksiVesna Šofranac (acting)Pandangan politikpro-government,pro-DPSBahasaMonte...
بيتز الإحداثيات 40°57′42″N 103°06′43″W / 40.961666666667°N 103.11194444444°W / 40.961666666667; -103.11194444444 تقسيم إداري البلد الولايات المتحدة[1] التقسيم الأعلى مقاطعة لوغان خصائص جغرافية المساحة 0.495841 كيلومتر مربع0.491114 كيلومتر مربع (1 أبريل 2010) ارتفاع 1352 متر...
Pour l’article homonyme, voir Préhistoire (discipline). PréhistoireDessins sculptés au silex, sur des os d'animaux.DatesDébut 2,8 millions d'annéesFin 3300 av. J.-C. (invention de l'écriture)ÉpoquesSuivante Antiquitémodifier - modifier le code - modifier Wikidata L'Homme de Cro-Magnon (28 000 ans), découvert en 1868 par Louis Lartet. La Préhistoire est généralement définie comme la période comprise entre l'apparition du genre humain et l'apparition des premiers docu...
Municipality in La Rioja, SpainNavarreteMunicipality SealLocation within La Rioja.NavarreteLocation in La RiojaShow map of La Rioja, SpainNavarreteLocation in SpainShow map of SpainCoordinates: 42°25′45″N 2°33′40″W / 42.42917°N 2.56111°W / 42.42917; -2.56111Country SpainAutonomouscommunity La RiojaRegionRioja MediaDistrictComarca de LogroñoGovernment • MayorMaría Luisa Corzana Calvo (PSOE)Area • Total28.49 km2 (11.00...
Maharaja and Raja of Kolhapur from 1894 to 1922 For the 20th-century titular ruler, see Shahu II of Kolhapur. ShahuMaharajaPortrait c. 1912Maharaja of KolhapurReign1894–1922Coronation1894PredecessorShivaji VISuccessorRajaram IIIBornYashwantrao Ghatge[1](1874-06-26)26 June 1874Kagal, Kolhapur State, British India,(Present-day Kagal, Kolhapur district, Maharashtra, India) [2]Died6 May 1922(1922-05-06) (aged 47)Bombay, Bombay Presidency, British India(Now Mumbai)Name...
This article includes a list of general references, but it lacks sufficient corresponding inline citations. Please help to improve this article by introducing more precise citations. (February 2010) (Learn how and when to remove this message) NYABN members in paradeNew York Area Bisexual Network (NYABN) is a central communications network for bisexual and bi-friendly groups and resources in the five boroughs (Brooklyn, the Bronx, Manhattan, Queens and Staten Island) of New York City and the s...
Visual language of Japanese manga This article has multiple issues. Please help improve it or discuss these issues on the talk page. (Learn how and when to remove these template messages) This article may be written from a fan's point of view, rather than a neutral point of view. Please clean it up to conform to a higher standard of quality, and to make it neutral in tone. (December 2023) (Learn how and when to remove this message) This article possibly contains original research. Please impr...
This article includes a list of general references, but it lacks sufficient corresponding inline citations. Please help to improve this article by introducing more precise citations. (December 2016) (Learn how and when to remove this message) LNER Thompson/Peppercorn Class K1Preserved loco No. 62005 (as 2005) at CarnforthType and originPower typeSteamDesignerE. Thompson; A. H. PeppercornBuilderNorth British Locomotive CompanySerial number26605–26674Build date1949–1950Total produced70Spec...
1930 American film by Lewis Milestone All Quiet on the Western FrontTheatrical release poster by Karoly Grosz[1]Directed byLewis MilestoneWritten by Maxwell Anderson (adaptation & dialogue) George Abbott (screenplay) Del Andrews (adaptation) C. Gardner Sullivan (supervising story chief) Based onAll Quiet on the Western Fronta 1929 novelby Erich Maria RemarqueProduced byCarl Laemmle Jr.StarringLew AyresLouis WolheimCinematographyArthur EdesonEdited byEdgar AdamsMilton Carruth (Inte...
No debe confundirse con Edema. Enema Cubo y bolsa de enema grandes (de 4 litros) para enemas evacuantesClasificación y recursos externosCIE-9-MC 96.39MeSH D004733OPS-301 8-121Sinónimos lavativa[editar datos en Wikidata] Enema, lavado, lavativa o clisma (término antiguo), es el procedimiento de introducir líquidos en el recto y el colon a través del ano. Los enemas pueden llevarse a cabo por razones médicas o de higiene, con fines diagnósticos, o como parte de terapias alterna...
This article has multiple issues. Please help improve it or discuss these issues on the talk page. (Learn how and when to remove these template messages) This article needs additional citations for verification. Please help improve this article by adding citations to reliable sources. Unsourced material may be challenged and removed.Find sources: List of NHL statistical leaders – news · newspapers · books · scholar · JSTOR (April 2017) (Learn how and ...
Rapid-transit system of Tianjin, China Tianjin MetroOverviewLocaleTianjinTransit typeRapid transitNumber of lines10Number of stations218Daily ridership1.235 million (2018 Avg.)[1] 1.80 million (25 October 2019 peak)[2]Annual ridership408.529 million (2018)[1]Websitehttp://www.tjgdjt.comOperationBegan operation28 December 1984; 39 years ago (1984-12-28) (original system) 12 June 2006; 18 years ago (2006-06-12) (new system)En...
Questa voce sull'argomento calciatori paraguaiani è solo un abbozzo. Contribuisci a migliorarla secondo le convenzioni di Wikipedia. Segui i suggerimenti del progetto di riferimento. Manuel GavilánNazionalità Paraguay Calcio RuoloDifensore Termine carriera1956 CarrieraSquadre di club1 1949-1956 Libertad? (?) Nazionale 1947-1954 Paraguay31 (1)[1] 1 I due numeri indicano le presenze e le reti segnate, per le sole partite di campionato.Il simbolo → indica un trasferi...
Agreement between two or more people to commit a crime at some time in the future Criminal law Elements Actus reus Mens rea Causation Concurrence Scope of criminal liability Accessory Accomplice Complicity Corporate Principal Vicarious Severity of offense Felony (or Indictable offense) Infraction (also called violation) Misdemeanor (or Summary offense) Inchoate offenses Attempt Conspiracy Incitement Solicitation Offense against the person Assassination Assault Battery Child abuse Criminal neg...
Concorso a squadre femminileRoma 1960 Informazioni generaliLuogoTerme di Caracalla, Roma Periodo6 - 8 settembre 1960 Partecipanti17 squadre nazionali Podio Oro Unione Sovietica Argento Cecoslovacchia Bronzo Romania Edizione precedente e successiva Melbourne 1956 Tokyo 1964 Voce principale: Ginnastica ai Giochi della XVII Olimpiade. Ginnastica a Roma 1960 Concorso a squadre uomini donne Concorso individuale uomini donne Corpo libero uomini donne Volteggio...
.JPG)
