Els Castellers de Vilafranca són una colla castellera de Vilafranca del Penedès, fundada l'any 1948. La seva formació va néixer com a resultat de l'arrelament i tradició del fet casteller a la localitat, amb els seus orígens remuntat-se als temps del Ball de Valencians al segle xviii, que s'ha considerat el precursor dels castells actuals. Amb 13 victòries al Concurs de Castells de Tarragona, els Castellers de Vilafranca són considerats una de les colles castelleres més destacades.
La colla està formada per centenars de castellers i castelleres de diverses edats, classes socials, orientacions polítiques i creences religioses. Compten amb el suport de més de cinc-cents socis, i la col·laboració de diverses institucions públiques i privades. A més de les actuacions castelleres que realitzen al llarg de la temporada, també organitzen activitats socials de tota mena. La seva seu social és Cal Figarot, Casa Via Raventós, un edifici adquirit l'any 1983.
Els Castellers de Vilafranca són una entitat de gran importància i projecció a Vilafranca del Penedès i han representat el país i la cultura catalana en nombroses ocasions i a diversos països d'arreu del món. El reconeixement a la llarga trajectòria de la colla castellera ha estat plasmat amb distincions com la Medalla de la Vila, atorgada per l'Ajuntament de Vilafranca del Penedès, i la Creu de Sant Jordi concedida per la Generalitat de Catalunya el 1993.[3]
La colla Castellers de Vilafranca es va fundar el mes de setembre de 1948, de la mà d'Oriol Rossell, qui en va ser el primer cap de colla. La primera actuació va ser a Sant Cugat Sesgarrigues, amb castells de sis.[4] Els inicis van estar marcats per la consecució dels primers castells de set i per les estretes relacions amb colles com els Nens del Vendrell, amb qui compartien canalla, i la Colla Vella dels Xiquets de Valls.[4] Durant aquests anys, els caps de colla van ser l'Oriol Rossell (1948-1952) i el Ramon Sala (1953-1955). El color de la camisa va ser el rosat, i posteriorment el vermell, fins al 1957 en que adoptaren el verd.[5][4]
El 1956 la colla va restar gairebé inactiva a causa de desavinences internes. El 1957 es va reorganitzar i va adoptar l'actual color de la camisa. Del 1957 al 1968 van aconseguir castells de set, destacant-ne el 5 de 7, carregat per primer cop el 30 d'agost de 1965[6] i descarregat el 26 de setembre del mateix any al II Gran Trofeu Jorba-Preciados.[7] A partir del 1969 i fins al 1974, la colla va fer un salt qualitatiu molt important i va aconseguir la torre de 7 i els primers castells de vuit: el 4 de 8, el 3 de 8, el pilar de 6 i la torre de 8 amb folre. El 1972 va guanyar el concurs de castells de Tarragona. Durant aquests anys els caps de colla van ser el Josep Pedrol (1957-1960), el Carles Domènech (1961-1962), el Joan Bolet (1963), el Gabi Martínez (1964-1969), el Lluís Giménez (1970-1973) i el Gabi Martínez, una altra vegada (1974).[8]
El 1975 la colla va fer un canvi important en l'estructura interna: va passar d'una direcció quasi exclusiva del cap de colla a regir-se per un equip tècnic col·legiat. El 1981 es va decidir que els castellers no cobrarien individualment (i simbòlicament), cosa que va provocar una escissió. Entre els anys 1975 i 1982, la colla va mantenir els castells de vuit, tot i que amb penes i treballs. Els anys 1983 i 1984 van ser uns anys de recuperació i consolidació dels castells de vuit bàsics, però el tomb definitiu es va produir el 1985 quan es va descarregar el primer 5 de 8. Així es va obrir el camí cap als castells de nou folrats. El 1987 la colla va carregar els primers 3 de 9 amb folre i 4 de 9 amb folre, el 1989 va descarregar el tres per primera vegada i el 1990, el quatre. Del 1975 al 1994 el cap de colla va ser el Carles Domènech.[8]
La taula següent mostra la data, la diada i la plaça en què per, primera vegada, s'han carregat i descarregat, cadascuna de les construccions que la colla ha assolit a plaça. Un asterisc (*) indica que fou la primera colla a carregar el castell a partir del segle xx; dos (**), que fou la primera a descarregar-lo i tres (***), que fou la primera en carregar-lo i descarregar-lo.
Altres construccions menys habituals que han bastit els Castellers de Vilafranca al llarg de la seva història són les següents (ordenades cronològicament):
La taula següent mostra el nombre de castells descarregats (D) i carregats (C), excloent intents i intents desmuntats, assolits a cada temporada, des del 1987 (any del primer castell de nou de la colla), pels Castellers de Vilafranca. Els castells apareixen ordenats, a partir del 4 de 9 amb folre, segons el nivell de dificultat estipulat en la taula de puntuacions del concurs de castells de Tarragona del 2022.
Des de la fundació de la colla el 1948, els Castellers de Vilafranca han participat a 31 concursos de castells, 23 dels quals han estat el concurs de castells de Tarragona. La primera vegada en què hi prengueren part va ser en el concurs tarragoní de 1954 i, malgrat no actuar en els dos concursos següents (1956 i 1962), des del 1964 han participat de manera ininterrompuda en tots els que s'han fet.
Dels 31 concursos en què han pres part, en 25 ocasions s'han classificat entre les tres primeres posicions (19 en el concurs de Tarragona) i d'aquestes, 7 vegades han quedat en el tercer lloc, 8 més en el segon i 11 cops han acabat en la primera posició, les 8 darreres de manera consecutiva. Fins a l'actualitat, són la colla que més vegades s'ha proclamat campiona d'un concurs de castells. Els cinc millors castells assolits per la colla en un concurs, de major a menor dificultat segons la taula de puntuacions del 2014, són:[36] el 4 de 10 amb folre i manilles, el 3 de 10 amb folre i manilles, el 2 de 8 sense folre, el 4 de 9 sense folre i el 3 de 9 amb folre i l'agulla.
Les següents taules mostren el resultat dels castells provats per la colla en les diverses ocasions en què han participat en els concursos de castells, tant el de Tarragona com en d'altres. També hi figura la puntuació (segons la taula de puntuacions de cada concurs) i la posició final respecte al nombre de colles participants. En negreta, hi figuren els tres castells que van sumar en la puntuació final. Els asteriscs denoten penalitzacions en la puntuació del castell.
A banda del certamen tarragoní, els Castellers de Vilafranca també han participat en 8 concursos de castells més: les 3 edicions del Gran Trofeu Jorba-Preciados, els 4 trofeus Anxaneta de Plata i el concurs de castells de Mobles Quer.
La següent taula mostra els castells intentats a cada concurs en relació a la dificultat que tenen, ordenats de major a menor dificultat. En negreta, hi figuren els tres castells que van sumar en la puntuació final.[36]
La colla està organitzada bàsicament amb una junta tècnica i una junta directiva, els representants de les quals són el cap de colla i el president respectivament. La junta tècnica actual té com a cap de colla Toni Bach, al qual acompanyen un sots cap de colla i diversos equips de treball: l'equip de la tècnica, l'equip de peus, folres, manilles i puntals, l'equip de canalla i l'equip mèdic i esportiu.[69] La junta directiva actual té com a president Joan Badell, hi ha secretari amb un equip de secretaria, un cap de comunicació i cinc vicepresidències amb l'equip de treball corresponent: àrea social, àrea econòmica, àrea institucional, àrea d'infraestructures i àrea de màrqueting i mèdia.[70] A banda de les juntes tècnica i directiva, la colla també té un consell assessor de relacions institucionals, una assessoria jurídica i un consell de savis.[71] Al llarg de la història de la colla, els diferents caps de colla i presidents han sigut els següents:
Caps de colla
La colla ha tingut catorze caps de colla diferents, dos dels quals ho han sigut durant dues etapes diferents.[8]
Oriol Rossell i Almirall 'Mascle de Sant Marçal' (1948 – 1952)
Pere Almirall i Piqué 'Pere de Sant Quintí' (2012 – 2016)[72][73]
Toni Bach i Lleal 'Toni de Lloret' (2016 – 2020)
Francesc Benet i Villalpando 'Sisco de Reus' (2020 - 2024)
Àngel Grau i Adell (2024 - actualitat)
Presidents
La figura del president va ser creada el 1973, vint-i-cinc anys després de la fundació de la colla. Des de llavors hi ha hagut vuit presidents, un dels quals ho ha sigut durant dues etapes diferents.[74]
Josep Just i Quer (novembre del 1973 – març del 1993)
Josep Mestres i Mercadé (març del 1993 – març del 1997)
Pere Regull i Riba (març del 1997 – març del 2002)
Josep Cabré i Tugas 'Jou' (març del 2002 – desembre del 2007)[73]
Miquel Ferret i Miralles (desembre del 2007 – febrer del 2012)
Josep Cabré i Tugas 'Jou' (10 de febrer del 2012 – 5 de febrer del 2016)[72][73]
Joan Badell i Rosés (5 de febrer del 2016 - 1 de febrer del 2020)
Carles Mata i Cusiné (9 de febrer del 2020 - 3 de febrer de 2024)
Ernest Gallart i Pérez (des del 10 de febrer de 2024)
Actuació al festival Janmashtami convidats pel grup de govindes Jai-Jawan, que també tenen la tradició de fer torres humanes.[75] Van ser guardonats amb tres premis, d'entre els quals el de millor agrupació.[76]
Darrerament, la colla ha participat activament en mobilitzacions de caràcter social i nacional. Durant el concert per a les persones refugiades organitzat per la campanya Volem Acollir el 2017, van fer un castell conjunt amb les altres colles de deu. Aquell mateix any, van participar i impulsar la mobilització del món casteller en la manifestació Omplim Brussel·les, on es van realitzar diferents pilars amb membres d'una cinquantena de colles diferents.[cal citació]
Els Castellers de Vilafranca també han realitzat una tasca de difusió del fet casteller en l'àmbit dels Països Catalans:
Pati de Cal Figarot, local social dels Castellers de Vilafranca
La seu social dels Castellers de Vilafranca és Cal Figarot, Casa Via Raventós, adquirida l'any 1983. Construïda l'any 1888, es tracta d'un edifici neogòtic, obra de l'arquitecte August Font i Carreres, que incorpora per primera vegada a Vilafranca elements medievalistes en una edificació particular. En aquest edifici destaquen la balconada, el vestíbul, l'escala principal, algunes sales i sobretot el magnífic jardí interior, veritable centre neuràlgic del local social. Pel que fa als usos actuals, aquest edifici permet a la colla poder disposar de diverses dependències, com són el gimnàs, la secretaria, les sales polivalents i la cafeteria-restaurant.[79][80]
L'any 1998 la Colla va incorporar al seu patrimoni la nau adjacent de 600 m² procedent d'unes caves. Un cop rehabilitada, es va integrar i connectar amb el pati del casal, esdevenint un magnífic espai per a l'assaig de les grans construccions.[cal citació]
Durant l'any 2016 es va iniciar l'execució del projecte de remodelació i millora de Cal Figarot, projecte que va ser aprovat l'any abans per l'assemblea de la colla. Aquest projecte consta d'una sèrie de reformes tant a l'edifici principal com al pati i a la nau d'assaig, agrupades en dues fases. La primera fase, finalitzada al maig del 2016, va constar de la remodelació del pati i la nau d'assaig, adequant aquests espais a les necessitats actuals de la colla, així com a la normativa vigent. La segona fase, que consta de la remodelació de l'edifici principal, va finalitzar l'any 2019.[cal citació]
Nau d'assaig de Cal Figarot, un cop remodelada l'any 2016
Premis
Premi Casteller de Soca-rel
El Premi Casteller de Soca-rel és una distinció que entreguen els Castellers de Vilafranca anualment des de 1974 que té per objectiu "reconèixer la feina feta, el compromís i la dedicació al llarg dels anys de certs castellers pel bé de la colla". En aquesta distinció, no només es valoren els mèrits estrictament castellers, sinó també el grau d'implicació de les persones en el funcionament institucional i en la dinamització de les diverses activitats de l'entitat. Sorgí d'una iniciativa del Patronat de Castells i va ser el primer premi d'aquestes característiques en el món casteller. L'entrega del premi es fa durant el sopar de final de temporada organitzat per la colla a Cal Figarot, la seva seu social.[81] El Premi Casteller de Soca-rel sempre ha guardonat entre 1 i 5 castellers i, fins a la darrera edició, s'han entregat un centenar de guardons:
1974: Antolín Giménez Ojeda, "Antolín"
1975: Fèlix Estadella Ribera, "Feis", i Joan Solé Martorell
1976: Joan Sol Rovira i Joan Bolet Mateu, "Garça"
1977: Dimas Jiménez Garcia i Isidre Giménez Ojeda, "Isidro"
1978: Francisco Mallofré Castillo, "Cisco no ploris"; Ramon Giménez Ojeda. "Ramonet". i Oriol Rossell Almirall. "Mascle de Sant Marçal"
1979: Isidor Rubio Giménez i Jaume Palau Amell. "Pare Palau"[82]
1980: Gabriel Martínez Escofet. "Gabi". i Josep Miret Pujol. "Cicuta"
1981: Alejo Fleitas Moreno i Josep Ricarte Grau
1982: Francesc Miró Martín i Cosme Milà Atset. "Parent"
1983: Francesc Martínez Novella i Josep Solé Freixas
1984: Josep Galofré Mestre i Jaume Raventós Guilera. "Jaume del Ràpit"
1985: Jordi Pallarès Mestres
1986: Joan Torné Cols, "Guapu", i Ricard Aranda Arguimbau, "Rissus"
1987: Guillermo Brugal Gallego i Jaume Clavé Fernández
2006: Salvador Casas Moreno, "Xumàquer"; Clara Vallvé Valeri i Carlos Mata París
2007: Gregorio Cascales Abadia, Josep Cabré Tugas, "Jou"; Jacob Prat Farran i Jordi Carbonell Carreras
2008: Rosendo Jané Miracle i Ricard Pallarès Mestres
2009: Lluís Esclassans Castellet i Concepción Martínez Torronteras
2010: Pere Almirall Piqué, "Pere de Sant Quintí", i Pere Regull Riba
2011: Montserrat Grau i Colomé i Manel Huguet i Mestres, "Gatsby"
2012: Toni Bach i Lleal, "Toni de Lloret", i Miquel Ferret i Miralles[83][84]
2013: Òscar Serramià i Ricart, "Duenyes", i Joan Badell i Rosés[85][86]
2014: Joan Crusat i Cubells, "Bubu"; Frederic Benages i Andrés, "Catxomulo", i Joan de Déu Reyes i Aybar[87]
2015: Jordi Viadiu i Sanz, "Toti"; Sílvia Sabaté i Albornà, Ramon Perelló i Rodríguez, Juan Rodríguez i Romillo, "Juanín", i Eva Acedo i Bueno
2016: Toni Rossell i Trens i Ton Feliu i Tarragó
2017: Jordi Estrany i Sánchez i Ton Grau i Adell
2018: Fèlix Miret i Rovira, Manel Ortiz i Gil i Sergi Via i Trotonda
2019: Manel Balsells i Ortuño i Josep Esteve i Martí
2020: Jordi Oller i Recasens i Jaume Grau i Adell
2021: Carles Roca i Sabaté, Montserrat Muñoz i Romagosa i Miquel Campesino i Requena
2022: Pere Figueras i Romagosa, Aleix Masana i Escamilla i Àngel Grau i Adell
2023: Rafel Sugrañes i Salvadó, "Rafi", i Pere Nin i Tort
2024: Susana Balsells i Ortuño i Josep Anton Bernaus i Rovira, "Dupont".
Premi Fidelitat Castellera
El Premi Fidelitat Castellera és una distinció que els Castellers de Vilafranca entreguen a aquelles persones, empreses o entitats pel seu suport a la colla.
↑Jaria i Manzano, Jordi. «Barcelona 1964: Torna el concurs obert». A: Història dels concursos de castells. Tarragona: Edicions El Mèdol, setembre de 1996, pp. 44-46 (L'Agulla). ISBN 84-88882-64-5 [Consulta: 22 octubre 2014].
↑Jaria i Manzano, Jordi. «Barcelona 1965: La Vella supera uns Nens redreçats». A: Història dels concursos de castells. Tarragona: Edicions El Mèdol, setembre de 1996, pp. 47-48 (L'Agulla). ISBN 84-88882-64-5 [Consulta: 22 octubre 2014].
↑Jaria i Manzano, Jordi. «Barcelona 1966: L'últim concurs de Barcelona». A: Història dels concursos de castells. Tarragona: Edicions El Mèdol, setembre de 1996, pp. 49-50 (L'Agulla). ISBN 84-88882-64-5 [Consulta: 22 octubre 2014].
↑Jaria i Manzano, Jordi. «Vilafranca 1968: Els nens es coronen en absència de la Vella». A: Història dels concursos de castells. Tarragona: Edicions El Mèdol, setembre de 1996, pp. 51-53 (L'Agulla). ISBN 84-88882-64-5 [Consulta: 22 octubre 2014].
↑Jaria i Manzano, Jordi. «Vilafranca 1969: El pilar de sis arriba al concurs». A: Història dels concursos de castells. Tarragona: Edicions El Mèdol, setembre de 1996, pp. 54-56 (L'Agulla). ISBN 84-88882-64-5 [Consulta: 22 octubre 2014].
↑Jaria i Manzano, Jordi. «Vilafranca 1970: Els Nens del Vendrell, pletòrics». A: Història dels concursos de castells. Tarragona: Edicions El Mèdol, setembre de 1996, pp. 57-58 (L'Agulla). ISBN 84-88882-64-5 [Consulta: 22 octubre 2014].
↑Jaria i Manzano, Jordi. «Vilafranca 1971: Els Nens del Vendrell aconsegueixen el cinquè títol consecutiu». A: Història dels concursos de castells. Tarragona: Edicions El Mèdol, setembre de 1996, pp. 57-58 (L'Agulla). ISBN 84-88882-64-5 [Consulta: 22 octubre 2014].
↑Jaria i Manzano, Jordi. «Vilafranca 1973: Un mal record». A: Història dels concursos de castells. Tarragona: Edicions El Mèdol, setembre de 1996, pp. 67-69 (L'Agulla). ISBN 84-88882-64-5 [Consulta: 22 octubre 2014].
↑«Junta tècnica». castellersdevilafranca.cat. [Consulta: 23 octubre 2014].
↑«Junta directiva». castellersdevilafranca.cat. [Consulta: 23 octubre 2014].
↑«Consells assessors». castellersdevilafranca.cat. [Consulta: 23 octubre 2014].
Notes: Que han carregat (en cursiva) o descarregat almenys un castell de la gamma. Les estructures de 3 i de 4 es consideren de gamma bàsica, i la resta, de gamma alta.
.svg){kind=small}
.JPG)
