En el II Gran Trofeu Jorba-Preciados es van fer vint-i-vuit intents de castells i es van provar deu construccions diferents que, en ordre de dificultat creixent, anaven des del pilar de 5 al 3 de 8. De les 28 temptatives que es van fer es van descarregar 18 castells —el màxim dels quals foren dos 4 de 8—, se'n va carregar 1 més i 9 castells es van quedar en intent.[2] La següent taula mostra l'estadística dels castells que es van provar al concurs de castells. Els següents castells apareixen ordenats, de major a menor dificultat, segons la taula de puntuacions del XXIV Concurs de castells de Tarragona.[5]
Les bases del concurs establien el format d'actuació, la taula de puntuacions i els descomptes aplicats en els següents casos. La normativa fou la mateixa, amb unes petites variacions, en les tres edicions del Gran Trofeu Jorba-Preciados.[6]
Puntuaven els tres castells més valorats.
El format era de tres rondes, amb la possibilitat de repetició per cada ronda, més una quarta.
Descompte del 10% pels castells carregats.
Descompte de 5 punts als castells assolits a la quarta ronda.
Descompte del 10% si l'enxaneta no baixava pel costat oposat al de pujada (1964) o del 5% (1965).
Descompte d'1 punt si el castell era desmuntat un cop col·locats els segons.
Descompte de 10 punts si el castell era desmuntat un cop col·locats els terços.
↑ 2,02,12,2Jaria i Manzano, Jordi. «Barcelona 1965: La Vella supera uns Nens redreçats». A: Història dels concursos de castells. Tarragona: Edicions El Mèdol, setembre de 1996, pp. 47-48 (L'Agulla). ISBN 84-88882-64-5 [Consulta: 5 desembre 2012].