Façana de la Societat, edifici Planiol-Pons any 2015 (esquerra)
Societat de Beneficència dels Naturals de Catalunya (SBNC), també coneguda com el Casal Català ó Beneficencia Catalana,[4] és una associació de beneficència fundada per l'emigració catalana[5][6] a l'Havana el 1840. Considerada l'entitat d'ajuda social més antiga del món,[7] va ser fundada per 102 catalans dirigits pels cosins vilanovins Antoni Font i Guasch i Josep Gener i Guasch.[5] Aparegué per ajudar els catalans que no van fer fortuna i van quedar encallats a la capital cubana; que començaren a ser nombrosos des de la independència de Cuba el 1900. En foren membres Josep Murillo i Mombrú i Joaquim Muntal i Gramunt, vicepresident el 1925-1928.
La seva seu es troba al carrer Consulado 68 de Ciutat vella de l'Havana, Cuba. Amb el pas dels anys, la Beneficència Catalana va incorporar a la funció assistencial que li va donar origen, activitats de caràcter cultural i festiu. Amb més de 1.400 socis,[1] promou diferents activitats relacionades amb Catalunya com havaneres, celebració de Sant Jordi, esbart dansaire, puntaires, lectura de poesia, algun concert i projeccions de pel·lícules. Encara que la seva activitat principal és la de donar suport econòmic als socis que ho necessiten.[7]
Un altre dels seus objectius és el manteniment de l'ermita de Montserrate que estava previst ser instal·lada a la plaça de la Revolució en els últims anys del Govern de Fulgencio Batista, però que finalment es va construir a finals dels 50 en una finca a prop de l'aeroport de l'Havana. És una rèplica de l'església de s'Agaró i alberga una còpia de la Mare de Déu de Montserrat.[7]
.svg){kind=small}
