Llista de topònims de Gavà (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc).
Gavà té un terme privilegiat, integrat per una zona de platja, una zona forestal i un nucli urbà. La seva economia principal és la de serveis, seguida de la indústria. Encara manté activitat agrícola en la zona denominada de les Sorres, que es reflecteix cada any en la Fira d'Espàrrecs de Gavà, producte de la terra de gran qualitat.[3]
En el seu nucli urbà cal destacar les Mines Prehistòriques, de 5500 anys d'antiguitat. Edificis com la Torre Lluch (segle XVIII), avui Museu de la ciutat, on és exposada la Venus de Gavà, o la Casa Gran (segle XVII), que és un equipament per a joves, estan enclavats en el centre històric, part del mateix disposa d'una illa de vianants, un conjunt de carrers de gran dinamisme comercial i de trobada. També destaca la seva Rambla, de finals del segle xix i el Parc Municipal de la Torre Lluch. A part dels barris del nucli antic (com el del Centre o el de les Colomeres), a Gavà existeixen els barris de Gavà Mar, Ausiàs March, Can Tries, la Sentiu, Ca n'Espinós, Can Tintorer, Mas Bruguers, Les Bòbiles, Àngela Roca, La Barceloneta i Diagonal-Balmes.
Zona de muntanya
L'ermita del castell d'Eramprunyà. Al fons el massís del Garraf i la Morella
Gavà també gaudeix d'una important zona de muntanya. En concret, una tercera part del municipi pertany al Parc Natural del Garraf.
La zona de Bruguers, a tres quilòmetres del nucli urbà i a 254 metres d'altitud, on es troben l'ermita de la Mare de Déu de Bruguers, originària del segle xii, i les ruïnes del castell d'Eramprunyà, documentat ja en el segle x, així com restaurants de muntanya.
En la zona de muntanya destaca la Sentiu, barri i paratge singular amb camins forestals molt atractius, masies i una zona d'oci que compta amb un restaurant.
Aquesta taula mostra tots els resultats de les eleccions municipals a la localitat des de la volta a la democràcia i dels partits polítics que han tingut representació a l'Ajuntament, com a mínim, 1 legislatura.
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)
Centres d'ensenyament
La ciutat disposa dels següents centres educatius:[6]
Educació primària pública
Escola Salvador Lluch,
Escola Jacme March,
Escola Joan Salamero,
Escola Marcel·lí Moragas,
Escola l'Erampunyà,
Institut Escola Gavà Mar.
Educació primària concertada i privada
Col·legi Immaculada Concepció (concertat),
Col·legi Sagrada Família (concertat),
Col·legi Sagrat Cor (concertat),
Col·legi San Pedro (concertat),
Col·legi Santo Ángel (concertat),
Lycée Français de Gavà Bon Soleil (privat)
Educació secundària
Institut Bruguers (públic), Col·legi Santo Ángel (concertat)
Institut El Calamot (públic),
Col·legi Immaculada Concepció (concertat),
Col·legi Sagrada Família (concertat),
Lycée Français de Gavà Bon Soleil (privat),
Escola FP Acadèmia Núria (concertada), Institut Escola Gavà Mar
Educació especial
Escola Municipal d'Educació Especial Maria Felip (pública), Col·legi Immaculada Concepció (concertat).
Educació de persones adultes Centre de Formació d'Adults Gavà (públic).
Esports
Aquest article o secció es presenta en forma de llista però s'hauria de redactar en forma de prosa.
El Club de Futbol Gavà és el club de futbol més representatiu de la ciutat. Va ser fundat l'any 1922 i actualment juga a 3a Divisió.
El Club Beisbol i Softbol Gavà és un club de beisbol amb orígens cap als anys 50,[7] quan els treballadors de l'antiga factoria "Companyia Roca Radiadors" crearen un equip que competí amb el nom de Roca.[8] Va ser un equip que va triomfar als Campionats d'Espanya i de Catalunya de la Categoria Juvenil durant les dècades dels 60 – 70. L'any 1973, la secció d'aquesta fàbrica deixà d'existir i el relleu l'agafà el nou CBS Gavà, que manté els seus mateixos estatuts i el mateix número d'identificació esportiva de la Generalitat de Catalunya.[9][10]
Travessa el municipi la línia R2 de Rodalies, amb una sola estació ubicada al final de la Rambla de Salvador Lluch. En direcció nord, passen trens amb destinació Barcelona-Estació de França (i en certes hores, destinació Granollers-Centre i Maçanet-Massanes). En direcció sud, passen trens amb destinació Vilanova i la Geltrú i Sant Vicenç de Calders.
Autobús
Diverses línies circulen per Gavà, amb parades a diverses zones del municipi. Les línies actuals són les següents:
Bus de la línia L97 efectuant el seu pas per Gavà.
L80: Gavà (Can Tries) - Barcelona Plaça Espanya.
X80: Gavà (Can Tries) - Barcelona Plaça Espanya. Circula només en dies laborables, excepte agost, i el bus va directe a La Campana de Barcelona i després a Plaça Espanya)
↑AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 63. ISBN 84-393-5437-1.
