Jaén[1] (en castellà, Jaén) és la capital de la província de Jaén, o com també se la coneix, capital del Sant Regne. Situada al sud d'Espanya i al nord-est d'Andalusia. Té una població de 116.176 habitants (2013, font INE), que suposa aproximadament una sisena part de la població de tota la província.
Monuments
Els Banys Àrabs, els majors d'Europa, construïts al període d'Abd-Al-Rahman II, estan sota el Palau de Villardompardo.
Els nombrosos convents del segle xvi entre els quals sobresurt el Real Convent de Santo Domingo.
La Catedral, declarada Monument Històric-Cultural i proposta a Patrimoni Mundial, renaixentista encara que amb elements barrocs a portades i façana.
El Castell de Santa Catalina: imponent conjunt militar que "vola" sobre la ciutat. Els orígens es remunten a Hanníbal, que possiblement va construir les primeres torres i posteriorment va ser fortificat i reforçat al llarg dels segles. La Torre de l'Homenatge, de quaranta metres d'altura, va ser construïda per Ferran III de Castella.
La Capella de San Andrés: construïda sobre un antic palau visigot, seu de l'antiga i noble Cofradia de San Andrés
L'Església de San Ildefonso: Després de la Catedral, és l'església més gran i excel·lent de la ciutat. Es va construir en estil gòtic als segles xiv i xv i posseïx tres façanes: una gòtica, una altra renaixentista i l'última, impressionant, neoclàssica.
Després de la conquesta àrab la ciutat es va dir Djayyan i es va instal·lar a la zona el djund de Kinnasrin. El 825Abd al-Rahman II va fer construir una gran mesquita a la localitat al governador local Maysara. Omar ben Hafsun, el rebel muladí, la va dominar per molt de temps fins a la seva derrota a Poley el maig del 891. El 892 va tornar a passar al rebel que la va conservar fins al 903. Després de la caiguda del califat (1012) s'hi van instal·lar els Banu Birzal i els Banu Ifran; després va caure en mans del senyor de GranadaHabús ibn Maksan. Va passar als almoràvits i als almohades (1149). La va conquerir Ibn Mardanix de Múrcia el 1159 que la va cedir al seu sogre Ibrahim ibn Hamushk. El 1162 fou assetjada pels sayyidsYússuf i Uthman però no la van poder ocupar. Ibn Hamuskh la va entregar als almohades (1169) i Ibn Mardanix va tornar per conquerir-la i no ho va aconseguir. A la campanya de les Navas de Tolosa Jaén fou base dels musulmans; el sayyid Abd Allah al-Bayasi, el governador de la ciutat, es va revoltar contra el seu senyor al-Àdil i es va aliar amb Ferran III de Castella, que va assetjar la vila però es va haver de retirar i finalment el 1246 la va conquerir;[2] en la resta del segle i el següent fou atacada diverses vegades pels Banu Marín i els nassarites de Granada però sempre sense èxit.
.jpg)
