Producció de cafè a l'Índia

Boscos de plantes de cafè a l'Índia
plantacions de cafè a l'Índia

La producció de cafè a l'Índia domina en els turons del sud de l'Índia, essent els principals estats productors de cafè els de Karnataka amb el 53% seguit de Kerala (28%) i Tamil Nadu (11%). La producció total de cafè a l'Índia és de 8.200 tones. Principalment les plantes creixen amb el sistema d'estar sota l'ombra d'altres arbres.[1] Hi ha uns 250.000 cultivadors de cafè a l'Índia; dels quals el 98% són petits agricultors.[2] L'any 2009 la producció de cafè a l'Índia representava només el 4,5% del total mundial. Gairebé el 80% del cafè produït al país s'exporta.[3] La majoria del cafè exportat es fa a través del Canal de Suez.[1]

Història

Cafè verd a la vall Araku, Andhra Pradesh
Plantació a Araku, Andhra Pradesh

El cafè té el seu origen a Etiòpia i a l'Índia durant la seva època musulmana i arribà amb uns sant musulmà anomenat Baba Budan,[2][4] qui pelegrinà a la Meca on va conèixer el cafè i en portà llavors a Mysore a l'Índia i les plantà a les Chandragiri Hills (a 1829 m d'altitud).[5] Els àrabs d'Aràbia exercien un control estricte del cafè i no permetien pas que s'exportessin les llavors però Baba Budan ho aconseguí.[6]

A partir de 1670 es van fer petites plantacions sistemàtiques de cafè a l'Índia i la primera gran plantació es van fer 1840 en l'època colonial britànica.

En els darrers 50 anys la producció de cafè a l'Índia ha crescut un 15%.[7]

Varietats

Cafè als turons del riu Cauvery a Coorg

Les quatre varietats principals de cafè a l'Índia inclouen: Kent, S.795, Cauvery i Selection 9.[8]

El cafè de l'Índia té una bona reputació a Europa pel fet de ser menys àcid i més dolç, tanmateix als Estats Units prefereixen el cafè africà i d'Amèrica del Sud que és més àcid.

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 Yeboah, Salomey. «Value Addition to Coffee in India». Cornell Education:Intag 602, 08-03-2005. [Consulta: 5 octubre 2010].
  2. ↑ 2,0 2,1 Lee, Hau Leung; Lee, Chung-Yee. Building supply chain excellence in emerging economies, 2007, p. 293–94. ISBN 0-387-38428-6. 
  3. ↑ Illy, Andrea; Viani, Rinantonio. Espresso coffee: the science of quality. Academic Press, 2005, p. 47. ISBN 0-12-370371-9. 
  4. ↑ Encyclopædia Britannica. «The Encyclopædia Britannica; a dictionary of arts, sciences, and general literature». Coffee p. 110–112. Archive.org. [Consulta: 1r desembre 2010].
  5. ↑ Robertson, Carol. The Little Book of Coffee Law. American Bar Association, 2010, p. 77–79. ISBN 1-60442-985-2 [Consulta: 29 novembre 2010]. 
  6. ↑ Playne, Somerset; Bond, J.W.; Wright, Arnold. Southern India – Its History, People, Commerce: Its History, People, Commerce, and Industrial Resources. Asian Educational Services, 2004, p. 219-€“222. ISBN 81-206-1344-9. 
  7. ↑ Waller, J. M., Bigger, M., Hillocks, R.J.. [Coffee pests, diseases and their management ]. CABI, 2007, p. 26. ISBN 1-84593-129-7. 
  8. ↑ Cramer, Pieter Johannes Samuel. A Review of Literature of Coffee Research in Indonesia. IICA Biblioteca Venezuela, 1957, p. 102. 

Enllaços externs