Bicerin (pronunciat [bitʃeˈriŋ] en piemontès, literalment got petit) és una beguda històrica calenta i sense alcohol típica de Torí, una evolució de la «bavarèisa» del segle XVIII. Es tracta d'una beguda servida en grans gots arrodonits, composta per una barreja de cafè, xocolata i nata de llet endolcida amb xarop que no s'ha de barrejar abans de veure.[1]
Inicialment, el bicerin constava de tres variants: pur e fior (el cappuccino d'avui), pur e barba (cafè i xocolata), un pòch ëd tut (una mica de tot), amb els tres ingredients barrejats.[2] L'última de les variants va tenir més èxit i es va imposar a les altres. Tot anava acompanyat dels «bagnati», dolços artesanals de fins a catorze tipus.
Entre els primers textos que fan menció a la història del bicerin comptem amb el text d'Alberto Viriglio, Torí i els Torinesos, amb una primera edició datada de 1898.
L'any 2001 el bicerin va ser reconegut com a producte agroalimentari tradicional del Piemont.[3]
Orígens
Es creu que el seu origen es deu al Caffè Confetteria Al Bicerin, un establiment històric de Torí, fundat l'any 1763 i situat a la Piazza della Consolata.[4] Es diu que és aquest comerç el que conserva gelosament la seva recepta tradicional i la defensa ferotgement (els empleats estan obligats per contracte a mantenir el secret). No obstant això, és possible trobar-lo, així com al restaurant esmentat, també als millors cafès de Torí, en versions tanmateix diferents pel que fa la dosificació.