El ducat és la dignitat més alta que tradicionalment s'ha concedit a Catalunya.
Existeixen actualment 5 ducats concedits amb denominació de Catalunya o concedits a un català sobre el seu cognom o un fet o batalla heroica en que participés.
El primer ducat concedit fora de la família reial és el de Cardona, creat per Ferran el Catòlic el 1482 per a Joan Ramon Folc IV de Cardona. També forma part del grup de títols que van rebre la grandesa d'Espanya per primer cop, el 1520 a la coronació de l'emperador Carles I, que la va atorgar només als títols més importants d'Espanya. Es diu que aquests títols tenen grandesa immemorial.[1][2]
Tractament
Els ducs i duquesses, com a grans d'Espanya, tenen el tractament d'Excel·lentíssim Senyor. Els seus fills primogènits gaudeixen del mateix tractament, mentre que els altres fills tenen el d'Il·lustríssim Senyor. Els consorts i vidus (que no tornin a casar-se) d'un duc, gaudeixen de la mateixa dignitat i tractament. Per evitar confusions, es pot afegir la paraula consort o vidu/vídua al mig del títol (exemple: duquessa vídua de Cardona o duc consort dels Castillejos).[1]
En aquesta taula, s'usa Barcelona en lloc del títol, Joan/Joana com a noms i Ferrer com a cognom
Arsenio Vilallonga y Martínez de Campos, IV duc de la Seu d'Urgell
Notes
↑En un àmbit informal, se'ls tracta simplement de "Duc". Quan són adreçats per algú de rang inferior, cal començar amb "Senyor Duc", podent usar només "Senyor" després, per evitar repeticions.
Referències
↑ 1,01,1Fluvià i Escorsa, Armand de. Repertori de grandeses, títols i corporacions nobiliàries de Catalunya IV. Institució Catalana de Genealogia i Heràldica, 2018. ISBN 9788409071913.