Duc de Narbona (dux Narbonensis) va ser un títol emprat en diversos moments pels senyors de Narbona, mentre que el poder directe a la ciutat el tenien els vescomtes. El prestigi del títol probablement es relacionava amb el fet que Narbona havia estat una capital de l'antiga administració romana de la província homònima de Gallia Narbonensis.
A la mort de la seva cosina Berta de Roergue el 1065, Guillem IV de Tolosa va heretar el comtat de Narbona. El seu germà i successor, Ramon IV, va elevar la condició del títol a duc. El fill i successor de Ramon IV, Alfons Jordà, també va emprar el títol amb l'aprovació reial (com Amphusus dux Narbonensis provincie); Alfons encunyarà moneda narbonesa amb la inscripció DUX ANFOS.[1] El seu fill, Ramon V, el va situar abans que els altres títols denotant el seu prestigi (probablement relacionat amb la seva connexió amb el passat romà). La família raimondina va quedar desposseïda d'aquest títol amb la Croada albigesa.
Cheyette, Fredric L. Ermengard of Narbonne and the World of the Troubadours (en anglès). Cornell University Press: Ithaca, 2001. ISBN 9780801439520.
Lauer, Philippe. Robert Ier Et Raoul de Bourgogne, Rois de France (923-936) (en francès). Forgotten Books, 2018. ISBN 978-0666972132.
Macé, Laurent. Les comtes de Toulouse et leur entourage, XIIe-XIIIe siècles : rivalités, alliances et jeux de pouvoir (en francès). Privat, 2000. ISBN 978-2708956001.